Encara no hem sortit d’aquest escenari de sobredosi informativa sobre la monarquia espanyola que, amb comptades i honroses excepcions –com sempre més a Catalunya que a Madrid–, tot plegat ha tingut més de crònica rosa i de pamflet laudatori que d’informació equilibrada i ja no diguem crítica. En molts diaris, les portades i els articles interiors podrien ser perfectament intercanviables. Per la seva part, l’escàndol del fons de pensions privat a benefici de molts eurodiputats ha tingut un tractament massa superficial, on la qüestionable –per dir alguna cosa suau– actuació del Parlament Europeu ha passat de puntetes a les cròniques i reportatges.
Enmig d’aquest panorama, satisfà i molt que sorgeixin iniciatives per fer més visible un periodisme crític, clau per a la defensa de les llibertats i la salut democràtica de la nostra societat. En línia similar al desacomplexament que havia apuntat com a tret definitori de la reeixida oferta radiofònica catalana, recentment s’ha presentat el projecte #sentitcrític, que vol fer realitat una nova oferta informativa que superi la urgència dels titulars del darrer minut, i on es prioritzarà el periodisme d’investigació. La iniciativa impulsada per un grup de joves –i no tant joves– periodistes ha treballat a fons les finestres de difusió i de finançament que ofereixen les noves plataformes. Així, al portal de microfinançaments Verkami ja han assolit més recursos econòmics que els que inicialment es demanaven i quan encara no s’ha tancat el període d’aportacions. Tot fa pensar que la seva previsió d’engegar al setembre s’acomplirà sense més dificultats.
Dins el grup promotor hi ha un nexe comú, que és la seva pertinença al Grup de Periodistes Ramon Barnils. Un col·lectiu professional que, darrere la coneixença més o menys directa de la figura del polèmic i compromès periodista, ha treballat de valent per vindicar un periodisme que trenqués amb les cotilles del “políticament correcte” bastides durant la transició. Unes cotilles que, com es pot comprovar en casos com els esmentats a l’inici de l’article, havien conformat unes rutines professionals que han quedat prou allunyades del batec d’una societat; d’una societat que qüestiona amb força un statu quo eixorc d’esperances per a un futur digne col·lectivament.
Aquest periodisme crític, format i ben informat, desacomplexat i de compromís amb la ciutadania i el país, comença a ser present en l’oferta informativa i d’actualitat dels nostres mitjans. Ara, força integrants d’aquest grup, o que si més no hi han tingut alguna influència, treballen de fa temps en diverses redaccions i programes informatius i, en més d’un cas i de dos, amb càrrecs de responsabilitat. El nou país que s’albira que ha de sorgir properament de la voluntat democràtica a les urnes necessitarà d’aquest nou periodisme. Tots en sortirem guanyant.
Daniel Condeminas i Tejel. Consultor en comunicació.
