comunicació21, el portal català del sector de la comunicació

el portal català del sector de la comunicació

icono twittericono facebookicono rss
linia 20 edicions de proximitat

A FONS

Pere Giménez | Actualitzat el 07 Juliol 2015 a les 10:20

Brauli Duart es va incorporar a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals el gener de 2008 com a conseller, i el març de 2012 va accedir a la presidència, enfrontant-se a una de les etapes més convulses de l'ens, amb nombrosos fronts oberts.

Al llarg del mandat, Duart tan sols s'ha manifestat sobre les actuacions que duu a terme el consell de govern en les sessions de control del Parlament, ja que les dues úniques entrevistes concedides fins ara van ser el seu primer dia com a president, a Els matins de TV3 i El matí de Catalunya Ràdio.

A continuació, repassem amb Brauli Duart les actuacions de la CCMA passades, presents i futures durant el seu mandat.

Venint d'èpoques 'més tranquil·les' dins la CCMA, no ha lamentat algun cop que no li hagi tocat una etapa menys convulsa?
Home, aquest pensament suposo que en un moment o altre l'ha tingut qualsevol responsable polític en aquesta etapa que estem vivint en qualsevol àrea del sector públic. Aquesta casa, l'any 2010, funcionava amb un pressupost de 457 milions, i l'any passat ens va tocar gestionar-la amb un de 296 milions. Estem parlant d'una reducció del 34% del pressupost en quatre anys, amb tot el que això comporta. Per tant, si hagués pogut escollir en quina etapa m'hagués agradat estar és evident que en 30 anys d'història... totes han tingut el seus moments de complexitat, en cadascuna han tingut els seus problemes, però bé, ara ens toca viure aquests i el que hem de fer és encarar-los i mirar de solucionar-los.

Entre aquests problemes hi ha les retallades pressupostàries i els conflictes laborals, que han anat de la mà, i els quals ja s'arrossegaven de l'anterior consell de govern. Actualment s'està negociant un nou conveni col·lectiu, hi ha algun termini per tenir-lo enllestit?
A finals de gener vam reiniciar les negociacions amb els sindicats per poder tancar un conveni col·lectiu, però no treballem amb cap termini. Normalment quan comences a negociar un conveni no et marques terminis, sinó que vas avançant en tots aquells aspectes on pots anar tancant acords, i vas posposant els que no hi ha acord per resoldre'ls després. S'ha de dir que no tenim tanta pressió en aquesta negociació, perquè les condicions laborals dels treballadors es mantenen per un acord del consell de govern, i per tant no és allò que dius 'o tenim conveni o la situació laboral és una altra'. En aquests mo­ments estem treballant amb les condicions laborals que hi havia en el conveni que es va extingir el 31 de gener de 2014.

En el nou conveni s'arribarà a l'equiparació salarial entre les diferents plantilles?
Això dependrà dels avenços que es facin en la comissió negociadora. Els acords als quals s'arribin dependran, d'una banda, de les possibilitats pressupostàries que tingui la Corporació, i de l'altra del que es pugi avançar en aquest àmbit i en d'altres. Perquè un conveni s'acaba assolint a partir de l'acord global en diferents àmbits.

Però si es treballa en la CCMA com una única empresa de mitjans, tenir escales salarials diferents...
La nostra voluntat és que aquest sigui un conveni únic per a tota la Corporació; ho he manifestat públicament al Parlament, jo sóc partidari de 'a igual treball, igual salari', a la gent se li ha de pagar en funció de les responsabilitats que assumeix i la feina que fa. Per tant, la diferent situació que hi ha entre tele i ràdio des de fa 30 anys sóc partidari de superar-la, i més encara amb el model que estem impulsant d'una confluència de redaccions, on aquests treballadors que facin la mateixa feina, vinguin del mitjà que vinguin, entenc que haurien de tenir el mateix nivell de retribucions. A la vegada, dins de la redacció, potser haurem d'avaluar diferents escales, però és una cosa que s'està negociant, i per tant dependrà dels avenços que es facin i de la voluntat dels sindicats d'anar en aquesta direcció.

L'EQUILIBRI PRESSUPOSTARI

Un altre front obert és el 5% del RAV, la reducció salarial que s'aplica des de maig de 2011, que el Tribunal Suprem ha fet retornar als treballadors de Catalunya Ràdio, mentre que en el cas dels de TV3 s'està pendent de resolució. Què passarà si la sentència és en el mateix sentit?
Sigui a l'Audiència Nacional, que és on està en aquesta primera fase, o sigui al TS, si surt una sentència en la mateixa línia que Catalunya Ràdio, per part de la direcció intentarem complir-la. Però a la vegada també ens adreçarem tant al Govern com al Parlament i els plantejarem que el pressupost aprovat per al 2015 contemplava una reducció salarial del 5%, i per tant haurem de mirar com encarar aquest nou cost sobrevingut, que no està previst als pressupostos, tenint en compte que la CCMA, per imperatiu legal, no pot generar dèficit. Si acabem un exercici amb dèficit, estem obligats en el primer trimestre de l'any següent a establir mesures per poder recuperar-lo.
   Amb els recursos que tenim ara, a tot no arribem. En una etapa on ja acumulem un 34% d'ajustos en quatre anys, l'alternativa de finançament sense tocar el pressupost seria continuar ajustant en els continguts audiovisuals, una alternativa que defujo totalment, m'hi nego. Considero que això podria ser letal per als nostres interessos i també per als de la indústria audiovisual del país. Nosaltres aquesta via no l'aplicarem, per tant hauríem de veure com es pot encarrilar per complir la sentència i a la vegada el mandat legal de no tenir dèficit.

No es pot deixar d'aplicar ja la retallada del 5% del RAV?
El 5% anual dels treballadors de la televisió equival a gairebé 5,5 milions d'euros. Un 5% que la resta del sector públic continua aplicant-se des de que es va implantar per part del Govern del PSOE.

Els comitès d'empresa argumenten que, el 2011, van arribar a un acord amb l'anterior consell de govern, aprovat en referèndum pels treballadors, per rebaixar-se el 5% del sou a canvi de mantenir els llocs de treball. Però quan l'acord va vèncer el gener de 2013, es va seguir aplicant la reducció del 5% i a l'estiu es va acabar executant un ERO.
Els acords de 2011 venien condicionats per dues realitats. Una, que a tot el sector públic s'havia aplicat aquesta reducció del 5% via decret, per tant nosaltres també érem sector públic i havíem de contribuir a aquest esforç col·lectiu. I dos, es va decidir en una situació on ja vèiem que els ingressos estaven baixant de forma alarmant. Dels 100 milions que havíem ingressat en publicitat el 2010 passàvem a una previsió per al 2011 que no arribava als 90; entre 2010 i 2013 la caiguda de la publicitat va passar dels 100 milions als 60. D'altra banda, les aportacions del Govern van passar dels 329 milions de 2010 als 225 més 8 milions extraordinaris del 2014.
   Amb aquesta realitat, no ens va quedar més remei que fer totes les polítiques possibles de contenció de la despesa per evitar que aquesta casa entrés en una situació d'inviabilitat econòmica. Tot l'esforç que s'ha fet no tenia altre objectiu que salvar la CCMA, garantir la viabilitat econòmica i que no acabés com altres. Al tanto: i equilibrant on gastàvem els diners. Perquè hi ha corporacions a l'Estat espanyol que, com a conseqüència dels ajustos i la forma com han distribuït la despesa, ara destinen una part molt important a capítol I, a nòmines; s'han quedat pràcticament sense recursos per poder comprar continguts, i per tant això està afectant la seva audiència, i ja no parlo del lideratge.
   Nosaltres no ens ho podem permetre. Havíem de fer una contenció en la despesa que fos equilibrada: vam demanar un esforç als treballadors, i es va fer; vam aplicar un esforç de contenció en la generació de continguts audiovisuals externs, i la combinació dels dos és el que ha permès l'estabilitat pressupostària.
   Aquí es va fer un ERO que va generar molta tensió, va ser molt dura la negociació. El Parlament majoritàriament s'hi va pronunciar a favor amb els vots de CiU i ERC, i aquesta llum verda ens va permetre arribar a un acord amb tots els sindicats, i això ho vull remarcar, amb tots. A l'hora d'aplicar els pactes, ens vam trobar que a la tele la immensa majoria dels majors de 61 anys van voler marxar, i a la ràdio ho van fer tots. En canvi, tinguérem un munt de voluntaris que volien marxar i no podien perquè els mateixos sindicats havien tancat els numerus clausus. Així que vam haver de reobrir negociacions i ampliar la xifra perquè s'hi pogués apuntar qui volgués. Quan s'acabi d'aplicar l'ERO seran 286 persones les que hauran sortit, i la part més positiva és que ho han fet voluntàriament, perquè si haguessin volgut quedar-se, ho haguessin pogut fer.
   Una mesura d'aquestes és duríssima, perquè afecta la feina de la gent i tots sabem com estan les coses avui dia, però ens permet compensar la caiguda dels ingressos, perquè si no fos així tot hagués hagut de recaure sobre els continguts audiovisuals, i ara estaríem com aquestes televisions que deia. El drama que estan percebent algunes és que, al seu territori, no les tenen en compte, no estan dintre dels primers nou números del comandament a distància. Nosaltres hem de fer el que calgui perquè aquí no ens passi, com a nació no ens ho podem permetre.

De la mateixa manera que es va arribar a un acord amb els sindicats per l'ERO, no hauria estat més fàcil intentar pactar una pròrroga del 5% de reducció salarial abans de judicialitzar-ho?
La sentència del Tribunal Suprem no va deixar de ser una sorpresa per a totes les parts, perquè hi havia un pronunciament previ de l'Audiència Nacional que deia que s'havia de mantenir la reducció del 5% com a tot el sector públic. I el TS, nomenat directament pel Consejo General del Poder Judicial, el que fa no és analitzar tota la documentació i fer un nou judici, sinó resoldre un recurs sobre una cosa ja jutjada, que no és el mateix que dictar una sentència. I per a sorpresa de tots, el Suprem diu que Catalunya Ràdio ha de tornar el seu 5%. Es poden fer moltes interpretacions, però l'AN havia dit tot el contrari en la sentència.

HISENDA

Un altre front obert és el tema de l'IVA amb Hisenda. Com està actualment?
Hisenda hauria d'haver tornat la part corresponent al primer trimestre en els primers 15 dies d'abril, i ho ha començat a fer al juny. Això respon a un recurs que havíem presentat davant del Tribunal Econòmic-Administratiu, que vam guanyar. Aquest tribunal va reconèixer el dret a ser reconeguts com a sector públic pel que fa al conflicte que tenim amb Hisenda per al període 2012-2014, que per això no ens tornava l'IVA del 2015, i ara s'ha vist obligada a fer-ho. De totes maneres, el conflicte per al període 2012-2014 continua obert, està judicialitzat i nosaltres continuem necessitant els 20 milions que no ens han tornat d'aquella etapa.

20 milions que sortiran d'un préstec del Govern.
Efectivament. En els pressupostos de la Generalitat del 2015 es preveu un préstec a llarg termini per a la Corporació, i quan això es guanyi als tribunals, que segur es guanyarà, el que es retorni anirà directament al Govern per fer front a aquest préstec.

Amb tots aquests entrebancs, es preveu tancar aquest 2015 amb dèficit?
En aquests moments tenim ja una despesa extra no prevista, que són els 3 milions de devolució als treballadors de Catalunya Ràdio. Estem intentant treballar en una doble direcció: millorant els nostres ingressos per compensar aquesta despesa sobrevinguda, i d'altra banda mirar si podem ajustar-nos dins les nostres partides, perquè ens permeti acabar, si no amb dèficit zero, sí amb la situació més estabilitzada pressupostàriament.

PUBLICITAT, GODÓ I MEDIASET

Els ingressos publicitaris estan per sobre de les previsions?
En aquests moments estan lleugerament per sobre. De totes maneres, vull recordar que tenim un compromís amb el sector audiovisual, pel qual els tres primers milions que sobrepassin els 65 milions d'ingressos publicitaris previstos els destinarem a un sector on hem ajustat moltíssim. En quatre anys hem reduït un 56% la despesa en continguts audiovisuals, una indústria on també hi ha milers de treballadors. Per tant, els tres primers milions seran per reforçar aquest àmbit, perquè necessitem que hi hagi un sector audiovisual potent a Catalunya, primer perquè és una de les nostres funcions, i segon perquè una part del nostre producte i lideratge també es deu a les aportacions que la indústria audiovisual ens fa.

Una de les mesures més controvertides, que finalment no va tirar endavant, va ser l'externalització de la gestió publicitària de TV3. Vist en perspectiva, com podria haver afectat?
El que plantejàvem era un nou model de la venda de publicitat. Nosaltres ens quedàvem la decisió sobre quin tipus d'anuncis es podien fer, d'on anaven, i ens quedàvem els ingressos que generaven. El que volíem gestionar d'una altra manera era l'equip de venda, i per això vam plantejar un concurs on qui guanyés gestionaria l'equip de comercial de TV3 dins d'un altre equip més ampli, mantenint la seva vinculació professional amb la Corpo, amb l'objectiu de permetre una forma d'arribar al mercat més àmplia perquè repercutís en uns millors ingressos.
   Al final vam decidir aturar el procés veient com anava l'evolució de la publicitat i per tota la tensió que estava generant. Vam decidir que podíem buscar altres fórmules i és el que vam fer. El cert és que, en una de les dues empreses que van presentar oferta [Godó], ara ha entrat un altre soci [Mediaset] que té previst impulsar una sèrie d'iniciatives que ja veurem com afecten a tot el mercat audiovisual català.

Tant Godó, de qui es donava per fet que seria l'adjudicatària, com Zeta tenien molt menys volum de negoci. Una de les crítiques de l'operació és que no es veia el benefici que se'n podia treure, que l'empresa escollida acabaria guanyant molt més, i en canvi la Corporació podia perdre.
El concurs no era estrictament per a Catalunya, s'hi podia presentar qui volgués i reunís una sèrie de requisits, entre els quals un determinat volum per evitar que fos molt baix. Més enllà de la facturació, els plecs establien que si guanyàvem nosaltres guanyava tothom, però si perdíem també perdia tothom. L'incentiu estava aquí: 'busca't la vida, mou-te, sigues molt eficient', perquè com més guanyi TV3, més guanya l'empresa que gestiona aquest equip.

I ara, com pot afectar l'entrada de Mediaset a Godó?
Caldrà veure com evoluciona. A Catalunya els espais publicitaris són els que són, i en l'àmbit de la televisió hi ha tres grans trossos: el que gestiona Antena 3, el de Telecinco, i el de TV3. Els dos primers a l'Estat tenen una posició predominant; amb poc més del 50% de la pantalla tenen un 92% del pastís publicitari. A Catalunya és de preveure que Mediaset intentarà emportar-se un tros d'Antena 3 i un tros nostre.
   Caldrà veure fins a quin punt Mediaset té èxit en aquesta estratègia de creixement en el mercat publicitari català. Com més creixin ells, nosaltres més durament haurem de treballar per mantenir el nostres espais i mirar de guanyar-ne.

I a nivell de continguts? La potenciació de 8tv dels últims anys es va intentar vendre com que no competiria tant amb TV3, sinó que podia agafar audiència de les televisions estatals. Però a l'hora de la veritat la seva graella s'ha emmirallat bastant amb la de TV3 per competir-hi.
És evident que 8tv i TV3 prestem un servei que tenen una cosa en comú, i és que ens adrecem a un públic que vol consumir continguts audiovisuals en català. Si volem mantenir el nostre lideratge, haurem d'intentar que tots els qui volen consumir continguts en català continuïn veient la nostra televisió. Si creix 8tv ens afectarà a nosaltres? Caldrà veure què passa en el futur. A mi m'agradaria, com ha passat en altres àmbits dels mitjans, que l'oferta público-privada en català sigui clarament majoritària. A la ràdio està passant, a la tele no, aquí el consum majoritari és en castellà.

AUDIÈNCIES

En els darrers anys TV3 ha pogut mantenir el lideratge malgrat ha anat perdent quota de pantalla.
Un dels principals riscos que ens preocupava en les polítiques d'optimització de recursos i d'ajustos era que tingués una repercussió negativa en els continguts i en l'audiència. Això ens feia patir, però no ha passat. TV3 és líder de forma continuada des de fa cinc anys, cosa que no havia passat mai. I d'aquests cinc anys, quatre en l'etapa on TV3 ha hagut de fer uns ajustos inèdits en la seva història. El lideratge no ha estat necessàriament lligat als recursos, sinó a la seva gestió; entre el 2006 i el 2009, que és l'etapa que més diners hi ha hagut mai a la Corpo, no es va ser líder ni un sol any, en algun fins i tot TV3 va ser tercera.
   Per què ha baixat la quota d'audiència? No és producte de la fragmentació de l'audiència, sinó de l'atomització que s'ha produït amb l'entrada massiva de canals de TDT, la consolidació dels quals ha anat afectant les televisions generalistes. Nosaltres tenim la sort que, havent baixat totes les generalistes, ens hem mantingut amb una caiguda inferior a la seva.

En canvi, Catalunya Ràdio ha anat incrementant l'audiència, però és segona.
Vam perdre el lideratge el 2009, i des d'aquell moment no l'hem pogut recuperar. Ara, no hi hem renunciat ni un sol dia, i estem fent tot el que està a la nostra mà per recuperar-lo. Estic molt content que la immensa majoria dels que consumeixen ràdio a Catalunya ho facin en català, crec que és una bona notícia. La nostra obligació és que la ràdio líder dels que consumeixen aquest mitjà en català sigui Catalunya Ràdio, i estem treballant perquè sigui així. De fet, alguns fitxatges que hem fet els últims anys, malgrat la situació d'ajust, van en aquesta direcció, amb una voluntat clara de competir al màxim nivell.

PLURALITAT

En les sessions de control del Parlament, un dels temes que més critiquen els partits de l'oposició és la manca de pluralitat. És una qüestió que ha passat més o menys en totes les etapes, però que ara se centra a acusar TV3 de monotemàtica pel tractament del procés sobiranista.
Hi ha dues realitats, la subjectiva i l'objectiva. La subjectiva és la sensació que cadascú té mirant la tele. D'aquesta res a dir, però hi ha l'objectiva. Nosaltres tenim una sèrie d'indicadors que ens donen dades molt clares de què fem. D'una banda tenim els estudis del CAC, que ens diuen que el 2013, les relacions Catalunya-Espanya va ser el tercer tema més tractat als informatius, i el 2014 el segon.
   Nosaltres som plurals? En l'últim informe assenyala que complim la funció de servei públic de comunicació, i entre les funcions hi ha proporcionar una informació veraç, contrastable i plural. Això ho fem, ho diu el CAC, i ho subratllo: per unanimitat de tots els seus membres. Hi ha més indicadors. El panel GfK diu que TV3 és la televisió generalista més ben valorada de les que es veuen a Catalunya, i que els nostres informatius són els més plurals.
   I després també ho diu la gent: segons l'enquesta del CEO, el 47% escull els informatius de TV3 i el 32% els de Catalunya Ràdio. En els dos casos són els preferits pels catalans a l'hora d'informar-se. La gent els veu perquè majoritàriament considera que són plurals, objectius i veraços, perquè si no, no els veuria.
   Les dades del CAC, del GfK i de consum són aquestes, i em dóna molta tranquil·li­tat. I això és un mèrit dels que treballen en informatius i hi han treballat, perquè aquest prestigi no és d'ara, és de sempre.

Això són dades d'informatius, però a nivell de tertúlies...
Sense entrar en detalls, per no deixar anar una pluja de dades, em remeto a l'informe que Mèdia.cat va publicar al novembre on analitza els debats sobre la consulta del 9-N i la independència. Amb diferència, les tertúlies més plurals eren les de TV3 i Catalunya Ràdio.

En aquest aspecte potser sí, però n'hi ha d'altres. Per exemple, hi ha estudis que indiquen que en terme de gènere no hi ha tanta pluralitat de veus.
Nosaltres intentem ser el màxim de respectuosos, de vegades amb més èxit i de vegades amb menys. És una evidència que en les nostres tertúlies hi ha més homes que dones. Però també he de dir que tenim una presència de dones molt potent en la gestió d'aquests informatius.

Sí, hi ha moltes dones que condueixen aquests espais, però la veu de les dones no s'hi deixa sentir tant.
Hem anat millorant la presència de les dones, i el nostre compromís, com no pot ser d'altra manera, és anar incrementant-la el més ràpidament que es pugui.

CONFLUÈNCIA DE REDACCIONS

Una nova competència són les noves pantalles i els nous hàbits de consum audiovisual.
És una evidència, ja ho vam detectar fa anys. El 2011 vam elaborar un pla estratègic on vàrem marcar una sèrie d'actuacions per transformar el model empresarial que teníem. Un nou model destinat a la generació de continguts audiovisuals de qualitat superant la gestió tradicional dels mitjans per poder donar resposta a les noves formes de consum que estàvem detectant. TV3 i Catalunya Ràdio han funcionat sempre de forma molt autònoma, fins al punt que els serveis informatius no tenien cap mecanisme per parlar entre ells i optimitzar al màxim les informacions que rebien a una banda i l'altra. De fet, no es parlaven. Ara els responsables d'informatius tenen línia directa entre ells, i els redactors en cap es truquen cada matí i tarda de forma sistematitzada.
   Aquell pla estratègic de 2011 es va dissenyar amb el consell de govern i l'equip de direcció del moment. Tots els que hi érem som corresponsables perquè vam estar tots d'acord en treballar-ho i definir-ho d'aquella manera. El 2012, amb el canvi, jo decideixo fer-me meu aquell pla estratègic, el proposo al nou consell de govern, i tots estan d'acord que aquella és la guia en què hem de continuar treballant. Dins dels canvis, el primer que vam fer va ser transformar la CCMA en una única empresa de mitjans; això ho vam tancar el novembre de 2013.

I el segon és el "procés de confluència" dels informatius...
Primer vam començar amb una xarxa de corresponsalies internacionals compartides, no per reduir costos, sinó per optimitzar millor els recursos: vam reduir un corresponsal a París i un a Londres dels dos que hi havia, però a la vegada vam obrir Berlín i Moscou. En canvi, a les dues àrees on considerem que hi ha un volum de feina potent, com són Brussel·les i Washington, mantenim dos corresponsals que treballen braç a braç i que es donen suport l'un a l'altre.
   El següent pas el vam fer a la delegació de Madrid, on els companys d'informatius i d'esports comparteixen espai. La previsió és que facin una formació que permeti treballar en l'altre mitjà. Això no vol dir que tothom farà de tot i en cada moment. Tenim clar que aquest procés de confluència ha de ser gradual i voluntari. Després acabarà arribant a les delegacions territorials, i després a Barcelona i Sant Joan Despí, la qual cosa ja s'està treballant.
   Amb el nou model l'important seran els continguts. En el cas d'informatius i d'esports es treballaran en una redacció única, generaran la notícia, i després aquesta s'adaptarà a l'antena corresponent. Els continguts agafen el principal protagonisme i les antenes passen a ser secundàries. Tenim l'antena de televisió, la de ràdio, la digital, i tindrem totes les noves antenes que vagin sorgint.
   I és que d'aquí 15 anys, si els estudis que fa la Unió Europea van en la línia que van, ens quedem sense TDT. Per tant, hem d'anar transformant la Corporació i adaptar-la als nous models de consum.

Que és una mica el que s'està fent en el Tria 33.
És un exemple. Estem intentant intervincular les nostres antenes. Tele, ràdio i mitjans digitals han de treballar el més coordinades possibles per retroalimentar l'interès del consumidor.

Per a internet, amb els continguts propis no hi ha problemes, però amb sèries, pel·lícules i esports sí hi ha limitacions.
És veritat que hi ha determinats continguts que els comprem per a l'àmbit de Catalunya, i això ens condiciona. Allà on podem sempre intentem anar més lluny, perquè tenim molt clar que el nostre mercat va més enllà del principat. Hi ha altres continguts que el seu propietari no vol perquè li interessa més vendre'ls a un tercer. Però TV3 i Catalunya Ràdio han d'anar molt més enllà del principat.

TRANSPARÈNCIA

El que no s'ha fet encara és el registre públic d'ofertes i contractes de productores.
Ho vam anunciar fa uns mesos i encara no ho hem pogut posar en marxa. Estem treballant per a la temporada que ve en un mecanisme del procés de contractació lligat a l'aplicació de la llei de transparència; hi haurà absoluta claredat en tot el sistema de contractació.

Aleshores desapareixen les clàusules de confidencialitat?
En el 99,9% van desaparèixer amb el nou consell de govern perquè va ser una decisió meva quan vaig arribar el març de 2012. Tots els nous contractes que estem fent no les incorporen, excepte dos casos que no hem pogut defugir, la Champions i la Fórmula 1. O ho signàvem així o hi havíem de renunciar. En el cas de la F1, com que era la darrera temporada vam decidir acabar-la i ja està. En el cas de la Champions ens vam veure obligats a signar-ho o a quedar-nos-en sense, amb el que comporta això per a les audiències. Aquests continguts que són majoritaris després ens permeten poder oferir continguts de servei públic més minoritaris als quals no podem renunciar, perquè si no els fem nosaltres no els fa ningú.

RECIPROCITAT

Amb els canvis de govern a les Illes Balears i al País Valencià, ha tornat a sortir el tema de la reciprocitat. Aquí ens falta un MUX on ubicar Canal 9 i IB3.
Si tinguéssim un MUX evidentment no hauríem d'haver llogat part d'un altre i podríem veure-les. Però quan arribi el moment tindrem les fórmules per poder garantir aquesta reciprocitat. Hi ha diverses opcions, però d'això n'haurem de parlar amb el CAC. De fórmules, n'hi ha.

I d'espai?
En el cas de l'alta definició hem hagut de llogar el 40% d'un altre MUX [de Godó] perquè no el teníem. En aquest cas, no estem parlant d'HD, sinó de canals estàndards, i haurem de veure tècnicament com ho fem, però de solucions, n'hi ha.

Ja s'ha fet alguna passa respecte la reciprocitat?
Per part de la Corporació hem posat a disposició dels governs una proposta en una doble direcció. Per una banda recuperar la vella aspiració de la reciprocitat plena; per part nostra estem en condicions de quan diguin 'ja', oferir-la. En el cas del País Valencià, mentre no recuperen Canal 9, a més hem ofert la possibilitat de realitzar un informatiu en desconnexió que naturalment ha de ser específic per al País Valencià, en valencià, i fet des d'allà.

Fet per qui?
Això és el que s'ha de parlar amb el Govern valencià, perquè hi ha diverses maneres. Des d'encarregar, per part de la Corporació, la producció d'aquest contingut a la indústria audiovisual valenciana; que sigui el Govern valencià qui ho encarrega; o que el Govern fitxi 'x' persones, com a primer servei de Canal 9, amb una col·laboració entre ambdues bandes...
   Poden haver-hi diferents maneres de col·laboració, però ha de ser pactada en funció del que vulgui el Govern valencià. Perquè una cosa tinc claríssima: aquesta vegada la reciprocitat ha de ser plena i sobretot consensuada entre els tres governs, perquè això és el que garantirà que es consolidi, i després, més enllà dels canvis polítics que hi pugui haver en un futur, serà molt més difícil que tingui marxa enrere.

CONSORCI DE RTVV, IB3 I CCMA

Es preveu anar més enllà?
Sí. L'altra cosa que vull en aquest àmbit és la creació d'un consorci en la línia de l'espai de comunicació en català anant més enllà de la seva pròpia definició. Proposo un consorci entre RTVV, IB3 i CCMA per col·laborar en tot allò que es pugui, i a ser possible al màxim nivell: haurem de parlar de producció de continguts de forma comuna; de xarxa de corresponsals, si estem interessats en trobar fórmules per veure com poder optimitzar al màxim; haurem de parlar de com donem cobertura als informatius dels nostres territoris, i fins i tot a la possibilitat de producció conjunta, superant els espais estrictament territorials d'aquestes televisions.
   Hi ha un marge per impulsar iniciatives en aquest àmbit que la realitat política pot permetre. Per part nostra hi ha una voluntat de poder contribuir i ajudar a fer-ho possible. Si això ho consolidem, haurem fet un pas que, malauradament, per les realitats polítiques que hi ha hagut en altres llocs, fins ara no s'han pogut produir.

En altres àmbits, com el Ramon Llull, sí que s'ha treballat la col·laboració entre els tres territoris, però en l'audiovisual no s'ha fet.
Vaig més lluny que això. Parlo de col·laboració tècnica, de continguts, de generació de programes i de compartir serveis. De la mateixa manera que aquí tenim una excel·lent relació amb La Xarxa des de fa tres anys, també hem de poder trobar aquest nivell de col·laboració amb el País Valencià i ses Illes.

Quan parla de produir continguts conjuntament, a què es refereix exactament?
Es pot arribar a acords per produir qualsevol tipus de contingut. A la Corpo hem generat continguts que es poden veure aquí o allà. El Cosins germans és un clar exemple; és específic de les comarques valencianes i catalanes, però podem anar molt més enllà. D'informatius que abastin tot el territori, de col·laboracions internacionals, de cobertures... Això dependrà de la voluntat que hi hagi per part de valencians i illencs, per part nostra hi és tota.

I els seus contactes al País Valencià què en diuen?
A mi em consta que la predisposició és bona. El que sí vull és subratllar que tot això s'ha de fer des del respecte més absolut a les realitats catalana, valenciana i balear. Si es fa així ajudarà a consolidar un projecte d'aquestes característiques. Com a valencià compromès amb una idea de nació plena, crec que, des dels anys 80, no sempre s'ha estat encertat a l'hora d'interrelacionar-se. Jo vull un model que sigui una relació des del respecte més absolut i des de la plena igualtat de totes les parts del projecte.

Text: Pere Giménez

Fotografia: F. Javier Rodríguez

Article publicat en el núm. 3 de la revista Comunicació 21 (juliol 2015).

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

 

Mor el periodista Miguel Ángel Bastenier

El periodista i mestre de periodistes Miguel Ángel Bastenier ha mort aquest divendres a [...]

L'SPC reclama "feina estable, sou digne i llibertat professional"

El Sindicat de Periodistes de Catalunya considera que la precarietat laboral i la indefensió [...]

La CVMC treu a licitació el servei de multicontinuïtat

La Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació ha obert el procés de licitació del [...]

Convocats els novens Premis de Gabinets de Comunicació

El Col·legi de Periodistes de Catalunya ha obert la convocatòria de la novena edició dels [...]

El Huffington Post escurça la marca

Després de 12 anys d'història, The Huffington Post ha estat renovat de forma integral. El [...]

Els eurodiputats aposten per equiparar la protecció dels infants amb independència de la pantalla

La comissió de Cultura i Educació del Parlament Europeu vol que nens i nenes tinguin la [...]

El Terrat estrena a la xarxa un cicle de xerrades sobre l'humor

Coincidint amb el Dia Internacional de l'Humor, aquest dimecres El Terrat va estrenar Bailén [...]

El Grup Barnils i la Fundació Catalunya Fons renoven la seva col·laboració

Elisenda Rovira, vicepresidenta del Grup de Periodistes Ramon Barnils, i Xesca Oliver, [...]

AMIC i UdG col·laboraran en projectes de comunicació

El Campus de Comunicació Cultural i Corporativa de la Universitat de Girona i l'Associació de [...]

L'iQuiosc s'instal·la a Martorell

Aquest cap de setmana de pont, Martorell es converteix en una Ciutat de Revistes amb la [...]

EL + LLEGIT

 

EL + COMENTAT

 

Tota la informació de la ciutat de Barcelona i l'àrea metropolitana a un click.