Control central de TV5 Monde durant l'emissió de l'informatiu diari 'Le monde en française'.

La recerca de sinergies entre mitjans en llengua catalana, plantejada obertament al llibre col·lectiu Construir l’espai català de comunicació, dirigit per Josep Gifreu el 1991, no és pas una preocupació només nostra, sinó que és compartida per totes les llengües no angleses.

El reviscolament de propostes que puguin materialitzar un marc estratègic de col·laboració permanent entre les tres grans corporacions públiques audiovisuals en català (CCMA, IB3 i CVMC) d’aquests darrers temps –i que té origen en una entrevista a Brauli Duart publicada al número 3 de la segona època de Comu­ni­cació21 i fa poc en una taula rodona de la Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) al Col·legi de Periodistes– convida a mirar què estan fent altres espais lingüístics amb els seus respectius mitjans audiovisuals. I en tenim un exemple ben proper.

La República Francesa, des de la sortida de la Segona Guerra Mundial, ha fet de la defensa i projecció del francès, i de les creacions culturals que l’acompanyen, una qüestió de màxima prioritat. Una qüestió d’Estat, en la qual ha procurat implicar i donar protagonisme a la resta de països –majoritàriament excolònies– que tenen la llengua francesa com a idioma compartit, amb independència que sigui l’única llengua oficial o no. D’aquí el naixement de tres organitzacions protagonistes de l’espai mediàtic francòfon: la comunitat de les Ràdios Francòfones Públiques (RFP) nascuda el 1950; la Comunitat de Televisions Francòfones (CTF), apareguda 14 anys més tard amb la generalització d’aquest mitjà a gran part del món; i a nivell general, fent de gran paraigua de la projecció mundial de la llengua francesa, l’Organització Inter­na­cional de la Francofonia (OIF), creada el 1970 com a gran projecte impulsat per l’Assemblea Parlamentària de la Franco­fonia. Una institució que agrupa les cambres legislatives dels països de llengua francesa i d’altres que hi mantenen una estreta relació, com seria el cas del Parlament de Catalunya, que n’és membre observador des de fa nou anys.

Si fem un salt en el temps i ens situem al 2014, aquest serà un any clau per a l’actual etapa de l’estratègia comuna dels mitjans audiovisuals públics de llengua francesa. L’Organització Internacional de la Francofonia veu la necessitat d’afrontar les dificultats de la llengua francesa en l’espai mediàtic, formulant-se quatre preguntes clau: “¿Els mitjans de comunicació francesos es veuen amenaçats per la tendència de la globalització monolingüe (en anglès)? Com han de respondre els països francòfons a la globalització dels continguts televisius i la proliferació de nous canals? Quins tipus de mitjans es proposen per als joves? Quines eines de col·laboració s’ofereixen per fer front als reptes actuals i futurs?”. Per donar-hi resposta, l’OIF promou la celebració a Montreal del congrés Mitjans de comunicació i francofonia: models de negoci i nous públics que, entre les seves conclusions, destaca la voluntat d’afirmar que “tenim suficients valors comuns per construir un nou espai mediàtic”.

D’aquell congrés internacional celebrat a finals del 2014 en van néixer dues iniciatives, ara en ple procés de consolidació: l’associació Les Médias Francophones Publics (MFP), de la qual en parlarem tot seguit, i la creació d’un grup de recerca sobre els mitjans audiovisuals francòfons, entre el canal TV5 Québec i el clúster mediàtic HEC Montréal, que va ser el consorci que havia acollit aquesta trobada internacional.

Un any més tard, el Consell Superior de l’Audiovisual va posar en marxa una “jornada de la llengua francesa als mitjans audiovisuals”, de caràcter anual, amb tot un seguit d’espais i programes de les ràdios i televisions, centrats en la promoció del vocabulari francès en tots els usos col·loquials de la llengua, davant la creixent penetració de la terminologia anglosaxona, especialment entre els joves. El lema de la jornada d’enguany, Dites-le en français, és ben eloqüent d’aquesta preocupació. Una preocupació que tan bé coneixem aquí, i per partida doble, amb la pressió del castellà i l’anglès.

Tornant novament a l’Organització Internacional de la Francofonia, aquesta ha posat en marxa noves activitats de promoció de l’espai mediàtic en llengua francesa, per impuls directe de la seva actual presidenta, la quebequesa d’origen haitià, Michaëlle Jean, qui anteriorment havia estat una popular periodista de la TV canadenca. L’any passat celebrava la cerimònia dels primers premis Franco­fonia a la innovació dels mitjans de comunicació, conjuntament amb Radio France International (RFI) i Reporters sense Fronteres. Uns premis internacionals que en la seva darrera edició han guardonat una revista belga, un canal de TV per internet de Burkina Faso i un web senegalès.

Per tancar aquesta panoràmica, cal citar una darrera organització, el Consell Internacional de les Ràdios i Televisions d’Expressió Francesa, el CIRTEF, que va ser promogut per l’OIF a finals dels anys 70 i que agrupa mitjans audiovisuals dels cinc continents, des del Vietnam fins a Haití. Un CIRTEF que té la seva seu a l’edifici de la corporació pública RTBF a Brussel·les i que actualment té l’associació Les Médias Francophones Publics” (MFP) com a organisme referent, i que col·labora activament amb els continguts de TV5 Monde.

“Una visió ofensiva”

Mathieu Gallet vol impulsar la innovació dins l'MFP.

Fa tots just un any i mig naixia l’MFP a partir de la fusió de les dues organitzacions internacionals de ràdio i televisió que hem esmentat a l’inici de l’article, la RFP i la CTF. Una nova entitat que agrupa un total de 19 canals de televisió i 23 de ràdios d’Europa i Nord-amèrica: Radio France, France Télévisions (els sis canals públics francesos), el canal internacional TV5 Monde (on ja hi participaven la major part de les corporacions aquí associades), France Médias Monde, que agrupa les ràdios de cobertura internacional com France 24 o Radio France International; Radio-Canada, Télé-Québec, la Ràdio-Televisió Belga Francòfona (RTBF), la Ràdio Televisió Suïssa (RTS), TV5 Québec Canada, i el grup mediàtic TFO, especialitzat en la distribució i emissió de continguts educatius i culturals a l’Amèrica del Nord.

Presidida inicialment pel director de la RTS, Gilles Marchand, des de primers d’any la dirigeix Mathieu Gallet, màxim responsable de les ràdios públiques franceses. Un nou president que ha volgut marcar un fort dinamisme a l’entitat davant dels importants reptes que tenen el conjunt de mitjans públics audiovisuals, i que ell mateix el definia com a “una visió ofensiva al servei de la projecció de les nostres cultures francòfones”, tot comprometent-se perquè aquestes ràdios i televisions esdevinguin “més creatives i innovadores”. Per a Gallet, “avui és imperatiu que s’imposi a tots els mitjans públics el canvi per no ser superats, adaptar-se als nous hàbits i costums del públic i anticipar-se a les mutacions de l’audiència”. Un mandat al qual MFP vol respondre “oferint la possibilitat d’anar més de pressa, recolzant-nos sobre les nostres respectives experiències”.

Un dinamisme que Mathieu Gallet havia posat en marxa a France Radio, amb la creació de la multiplataforma informativa 24/7 Franceinfo l’estiu del 2016, que es difon simultàniament per ràdio, televisió i internet i que utilitza tant els estudis de la Casa de la Ràdio, situada al centre de la capital francesa, com els de TV5 Monde, ubicats als afores de París, a Issy-les-Moulineaux. Una proposta multimèdia que, en el seu canal televisiu, pròximament incorporarà nous continguts culturals i d’altres adreçats específicament als joves. Una Franceinfo que ha sabut aprofitar les experiències de sinergies entre televisió i ràdio belgues de la RTBF, amb uns moderns estudis que permeten fer alhora programes per a la ràdio i per a la televisió.

Pel que fa a les activitats actuals de l’MFP, les podem agrupar en tres grups de treball: les coproduccions, les jornades de treball temàtiques i l’establiment de noves eines de col·laboració en l’àmbit informatiu.

Literatura i música com a unió

A més d’un espai setmanal radiofònic, L’actualité francophone, on es destaquen les principals notícies vinculades a la llengua i la cultura, MFP coprodueix dues propostes radiofòniques més, de caràcter temàtic. La primera és un exitós espai sobre el món de la literatura –i del còmic– La Librairie francophone. La segona no té format de programa, sinó d’estratègia promocional dels nous valors musicals en francès: Les Découvertes francophones. Responsables musicals de les emissores France Bleu, VivaCité (de la RTBF), Ici Musique (de Radio-Canada) i Option Musique (de la RTS) escullen cada dos mesos una cançó d’un cantant o grup novell que serà promocionada intensament a les seves respectives emissions (entrevistes, concerts…).

A més d’aquestes tres iniciatives periòdiques, MFP coprodueix continguts de caràcter documental que, fins ara, han estat centrats en l’àmbit cultural.

Experiències, futur

En els darrers mesos, MFP ha organitzat tot un seguit de reunions especialitzades que han servit per conèixer directament com es treballa a cada mitjà associat per analitzar què podria ser compartit, així com es debaten conjuntament les estratègies per fer més competitives les ofertes mediàtiques d’aquests mitjans públics.

El passat mes de març celebraren a Brussel·les un seminari sobre la producció de continguts, estructurada en tres àmbits: ràdio, magazins informatius i programes d’entreteniment. Al maig, la Ràdio Televisió Suïssa acollia una trobada sobre TV i digital, centrada en el nou escenari de la multiplicació d’ofertes audiovisuals que arriben a les diverses pantalles connectades a la xarxa, des de la gran pantalla del menjador domèstic a la del mòbil. Més recentment, París acollí una reunió dels defensors de l’audiència de les diferents corporacions públiques. Uns ombudsman que responen a models molt diferenciats pel que fa al seu nomenament i la seva vinculació professional amb cadascuna d’elles. Aquest seria el cas del defensor de l’audiència radiofònica canadenca, figura creada en un ja llunyà 1991 i que, un cop finalitza l’exercici del seu mandat –uns cinc anys– abandona Radio-Canada com a fórmula que demostra la seva total independència del mitjà.

Fer front a les ‘fake news’

El terrorisme jihadista ha trasbalsat el conjunt de les societats europees i planteja un greu repte als mitjans a l’hora d’informar la ciutadania i evitar la propagació de falses notícies (fake news). Amb la seva ràpida propagació a les xarxes socials, representen una greu amenaça per a la cohesió social pel risc d’anar alimentant missatges que generin ansietat i por. A la complicada equació de poder oferir informació el més immediata possible i alhora que aquesta estigui suficientment verificada, els mitjans públics han de donar-hi una solució eficaç.

Amb aquest objectiu, recentment s’ha posat en marxa una plataforma digital, compartida inicialment entre la RTS i Radio France, en la qual els periodistes especialitzats en temes de seguretat i terrorisme de les respectives redaccions intercanvien en temps reals totes les informacions que reben per poder-les interpretar conjuntament. Alhora es va generant i classificant un banc de dades i fonts informatives que els seran de gran ajuda per a futures notícies sobre aquesta temàtica tan complexa i delicada. En aquesta tasca informativa es considera molt valuós poder comptar amb els diversos punts de vista que existeixen sobre el tema al conjunt de països de la francofonia –no oblidem la important quantitat de països africans– així com poder facilitar la producció de reportatges originals que no depenguin dels grans grups mediàtics internacionals en llengua anglesa.

Adreçar-se als joves via Facebook

Imatge de la reeixida web-sèrie quebequesa 'Connexion en cours'.

Tot i no ser exactament una iniciativa de l’MFP, cal destacar l’experiència de la coproducció entre TV5 Monde i TV5 Québec Canada de la web-sèrie Conne­xion en cours que la passada tardor va ser emesa exclusivament des de Facebook. Una sèrie de ficció protagonitzada per un pare quebequès d’origen iranià que s’instal·là per un temps a París per motius professionals i la seva filla i l’àvia d’aquesta, que es queden al Canadà. Tots tres es comuniquen via Skype i amb missatges al Facebook, en unes converses que permeten, en clau d’humor, analitzar les diferències culturals i generacionals entre els tres familiars. Amb 22 milions de visites a Facebook i més de 6 milions de visionats dels 35 capítols de la sèrie, la coproducció no només ha obtingut uns bons resultats d’audiència, sinó que aquesta ha anat molt més enllà del Quebec o França, ja que ha tingut un fort impacte entre els joves internautes dels països del Magrib.

Una segona experiència compartida es va materialitzar durant les darreres eleccions presidencials franceses. A l’estudi 411 de la Casa de la Ràdio, que pertany a Fran­ce­info, es van realitzar simultàniament un programa especial simultani per a la ràdio La Première i per al canal televisiu RTS Un dels mitjans públics suïssos l’endemà de la primera volta dels comicis que han portat Emmanuel Macron a l’Elisi. No es tractava d’un suport puntual per a una connexió o en­tre­vista, sinó que va ser l’experiència compartida de realitzar un programa en directe –de fet dos– des de l’estudi d’un altre mitjà associat.

Tot un model de col·laboració estratègica entre televisions i ràdios de diferents països que comparteixen una mateixa llengua i una voluntat de servei públic. A casa nostra en tindrem un de similar aviat? La conveniència de compartir recursos per poder abaratir costos, i la necessitat de sumar esforços per ser més competitius en un espai mediàtic –en el cas de la televisió– majoritàriament dominat per les ofertes en altres idiomes, així ho aconsellarien.

Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.

 

Article publicat en el núm. 5 de la revista Comunicació 21 (estiu 2017).

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram