comunicació21, el portal català del sector de la comunicació

el portal català del sector de la comunicació

icono twittericono facebookicono rss
linia 20 edicions de proximitat

A FONS

Nereida Carrillo | Actualitzat el 31 Agost 2017 a les 11:12

De veure la televisió en família, al sofà, per després parlar-ne a la màquina del cafè de la feina o al pati de l'escola a fer-ho sol, a la tauleta o al mòbil per comentar-ho en temps real en xarxes socials. En pocs anys, la televisió ha viscut canvis molt rellevants, unes transformacions propiciades, en gran mesura, per l'aparició de plataformes com Amazon Video o Netflix, que enguany compleix una dècada. Internet ha impactat en la manera de veure la televisió, el model de negoci, l'audiència i el tipus d'experiència que se n'obté. Tant la televisió tradicional com la nova televisió a la xarxa tenen al davant importants reptes per a refermar la seva posició.

"La televisió no ha mort. De fet, gaudeix d'una relativa bona salut. Però sí que s'ha transformat", explica l'experta en màrqueting i xarxes socials i professora dels estudis de Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya, Elena Neira. Ho diu en el seu llibre La otra pantalla (Editorial UOC). La televisió d'abans, apunta Neira, era "unidimensional", és a dir, es veia en un únic aparell i proporcionava a tothom la mateixa experiència; ara, la nova televisió és "multidimensional: multidispositiu, multidistribució, multilineal i multiexperiència". Per a Neira, qui ha sortit guanyant amb aquests canvis és, sens dubte, l'usuari, que ara pot triar què vol veure, quan ho vol veure i com; és la nova audiència en diferit. "L'espectador ja no està limitat a haver de veure un programa en un moment determinat. Ara hi ha moltíssima més llibertat", explica Neira.

Buscant un nou model de negoci

Si l'audiència hi guanya, l'altra cara de la moneda és el model de negoci, que es ressent forçat en aquest procés de remodelació de la televisió. "L'audiència en diferit multidispositiu canibalitza l'audiència del lineal. El programa perd audiència i encara no sabem com agregar-la", lamenta Neira. Amb la baixada d'espectadors que miren els programes en directe a la televisió, es posen en dubte els ingressos publicitaris i, per tant, la principal font de finançament de les cadenes. El repte ara és com es poden mesurar els espectadors que veuen el contingut per mitjà dels mòbils, les tauletes o la televisió connectada, cosa que implica dificultats tècniques, però també de criteri, com ara establir fins quants dies després de l'estrena es considera que s'ha de computar l'audiència.

"És molt difícil aglutinar aquestes dues audiències perquè són molt distintes. L'audiència tradicional és quantitativa i l'audiència en diferit multidispositiu és una audiència qualitativa", assenyala aquesta experta en noves pantalles. Per a Neira, mentre que l'audiència tradicional "es basa en l'acumulació d'ulls davant la pantalla", a internet això canvia, es busquen indicadors més qualitatius com ara la intensitat del consum —quants capítols d'una sèrie es veuen d'una tirada—, els minuts consumits o en quin punt la gent abandona. Per a Neira, en entorns digitals cal considerar "la voluntat de veure el contingut" per part de l'espectador que el tria i altres factors com ara "la relació més íntima" que les persones tenen amb els seus dispositius mòbils, més propers que la televisió.

La "cultura de la bulímia audiovisual"

Un factor que condiciona com mesurem l'èxit o no d'un programa és el nou tipus de consum. Amb la televisió tradicional, tothom veu un contingut al mateix temps i espera una setmana el nou capítol de la seva sèrie preferida; amb la televisió per internet, els nous espectadors trien quan veuen la sèrie i poden consumir sis capítols d'una tirada. És el que Neira defineix en el seu llibre com una "cultura de la bulímia audiovisual"; és l'anomenat binge-watching, és a dir, "fartaneres de contingut originàriament plantejat per a una difusió serialitzada i espaiada en el temps". Aquesta nova manera de veure els continguts audiovisuals també implica, segons Neira, un repte per a les plataformes com Netflix: "La gestió del seu catàleg perquè l'espectador no se senti aclaparat per l'oferta i sigui capaç de trobar contingut atractiu i rellevant". Afegeix: "Per a decidir què volem veure, tots necessitem que ens posin a la picota el contingut".

La nova televisió també ha comportat un nou tipus d'espectador: és un espectador jove i adult i de caràcter social. "El públic jove no vol que li diguis com ha de veure la televisió. La televisió tradicional no és la seva televisió", recalca Neira. En el seu llibre, afegeix que la sèrie que abans es comentava l'endemà a l'oficina en la pausa del cafè ara es debat en temps real a les xarxes; és el nou espectador social. "Per a l'espectador social, veure un programa ha esdevingut un acte de ressonància col·lectiva. Es comenten les notícies d'un informatiu o l'esdevenir d'una sèrie, es critica la participació d'un convidat", afirma en el seu llibre. A més de l'edat i el caràcter social, hi ha una altra diferència pel que fa als espectadors: "La televisió comercial es basa en programes generalistes i la televisió per internet es basa en la veta de mercat".

Finals sense ganxo

Els canvis en el dispositiu, l'audiència i l'experiència de veure la televisió transformen de manera profunda la indústria. La producció i la narrativa també es van ajustant als nous temps. Abans, per exemple, les televisions produïen les sèries per capítols, hi havia aturades i continuaven segons l'èxit de l'emissió. Ara el binge-watching incentiva que la producció es faci tota a la vegada. Una altra cosa que canvia, apunta l'experta de la UOC, és la narrativa: "Recursos com el cliffhanger —expectativa o intriga generada al final del capítol o abans d'una pausa publicitària— ja no són tan necessaris; no hi ha publicitat ni contingut seriat, amb la qual cosa es dona el fenomen narratiu que les sèries són pel·lícules de 13 hores". A més, també hi ha condicionants tècnics, ja que cal adaptar els continguts a tota mena de dispositius. De fet, el conseller delegat de Netflix, Reed Hastings, va assegurar al Mobile World Congress que es plantejaven fer muntatges específics per a telèfons mòbils.

La televisió tradicional és força diferent de les noves plataformes de contingut audiovisual per internet. Malgrat tot, moltes cadenes també difonen els seus continguts a la xarxa i concilien, no sense dificultat, tots dos models. Entre les diferències, Neira també apunta que, mentre que la televisió tradicional pot fastiguejar l'espectador amb anuncis i fent-lo esperar una setmana per un capítol, les noves plataformes dissenyen una experiència d'usuari còmoda: recorden per quin capítol va, si veu les sèries amb subtítols o no, i li proposen contingut basant-se en els seus gustos.

Malgrat les diferències, l'autora de La otra pantalla considera que les grans cadenes han de veure internet "no com un enemic, sinó com un aliat", i afegeix que ja hi ha cadenes que han posat en marxa estratègies per a explotar tots dos models. Una opció és que els catàlegs gratuïts de les cadenes es limitin a una determinada forquilla temporal i algun tipus de continguts, o bé fer campanyes de publicitat conjuntes, al lineal i a internet. "En el lineal es fa la inserció publicitària tradicional i en els continguts a demanda es fan patrocinis o accions especials", explica l'experta, que també recalca estratègies conjuntes d'explotació de continguts, com ara als Estats Units, on els capítols 3 i 4 de la tercera temporada de Twin Peaks es van poder veure als serveis de vídeo a demanda just després de l'estrena a la televisió. Encara que les cadenes de televisió no sàpiguen encara com es poden rendibilitzar els continguts en altres pantalles, Neira apunta que el fet que aquests continguts siguin arreu contribueix al fet que "el programa sigui a l'imaginari col·lectiu, a la llista de desitjos de la gent".

 

Article publicat a UOC News.

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

 

El Govern sotmet a informació pública el decret per regular els mitjans comunitaris

El projecte de Decret dels serveis de comunicació audiovisual comunitaris sense ànim de lucre [...]

Periodistes de TVE Catalunya denuncien la manipulació als informatius per l'1-O

El Consell d'Informatius de TVE ha rebut queixes de professionals del centre de producció de [...]

TV3 crea un observatori de tendències i innovació

Televisió de Catalunya ha posat en marxa el Laboratori de Formats, un observatori de noves [...]

La premsa local mallorquina se solidaritza amb els mitjans catalans

L'Associació de Premsa Forana de Mallorca ha mostrat la seva solidaritat amb els mitjans de [...]

Mediapro adquireix el grup Tres60

Mediapro i el fons de capital risc HIG Europe han tancat un acord per a la compravenda de [...]

200 periodistes es manifesten per la llibertat de premsa

Aquest dijous al vespre, uns 200 professionals de la informació es van concentrar en defensa [...]

L'elecció de la direcció de RTVE recupera el consens

Finalment no hi ha hagut pinça PP-PSOE. El Congrés ha aprovat un nou sistema d'elecció de la [...]

Els periodistes valencians i andorrans condemnen les 'coaccions' als homòlegs catalans

La Unió de Periodistes Valencians i l'Associació dels Professionals de la Comunicació [...]

TV3 és líder destacada amb la cobertura de l'operació antireferèndum

TV3 va liderar l'audiència de dimecres de forma destacada amb la cobertura de l'operació [...]

Efe posa en marxa un servei d'articles d'opinió

L'agència de notícies estatal ha posat en marxa les Firmas de Efe, un servei d'articles [...]

EL + LLEGIT

 

EL + COMENTAT

 

1 Octubre - Referèndum
Tota la informació de la ciutat de Barcelona i l'àrea metropolitana a un click.