Imprimeix

Daniel Condeminas i Tejel | Actualitzat el 23 Novembre 2017 a les 09:00

L'Associació de Mitjans d'Informació i Comunicació (AMIC) va celebrar el passat dimarts a l'auditori de La Pedrera la 6a Jornada Internacional de Mitjans de Proximitat, que va servir per analitzar amb experts nord-americans, finesos, espanyols i catalans quines són les principals línies d'evolució de la premsa escrita, i de la mateixa pràctica periodística, que poden servir d'exemple o de model a adaptar per part de les capçaleres de premsa en paper i/o digital al nostre país. 

L'esdeveniment va reunir més de 300 editors, periodistes, dircoms, experts en publicitat, professors universitaris i altres professionals vinculats amb els mitjans de proximitat, impresos i digitals.

Experimentar i innovar en noves narratives periodístiques i continguts de qualitat

L'investigador nord-americà Damian Radcliffe va obrir l'atapeïda escaleta de ponències, va presentar una sèrie de conclusions sobre la dinàmica actual dels mitjans de proximitat als EUA i que tenen una relació molt directa amb l'escenari català. Per una banda, que davant el problema de credibilitat de les informacions que circulen –el fenomen dels fake news popularitzat durant la darrera campanya de les presidencials nord-americanes–, els mitjans de proximitat tenen la capacitat de generar confiança amb els seus lectors, oferint unes notícies directament vinculades al seu entorn, i erigint-se com a úniques fonts d'informació local fiables.

Per altra banda, la necessària innovació, que va acompanyada pel canvi tecnològic i el creixent protagonisme del mòbil com a pantalla d'accés informatiu, està permetent crear noves fonts d'ingressos alternatives a la publicitat: campanyes de microfinançament per a nous reportatges, serveis de màrqueting digital o organitzacions d'esdeveniments a partir del prestigi de la marca editorial. Una innovació que requereix de nous socis i de treballar en xarxa amb altres organitzacions per poder impulsar projectes de R+D+I que, en solitari, no serien possibles d'afrontar per manca de recursos propis suficients.

Pel que fa als continguts, Radcliffe va dibuixar l'escenari de la creixent dificultat per captar l'atenció del públic en mig d'una oferta de continguts de tota mena, davant de la qual va aconsellar esmerçar esforços en la generació de continguts originals, tot prioritzant el treball periodístic estrictament en continguts locals.

En un sentit molt similar, l'assessora d'estratègia i transformació digital Rosalía Lloret va afegir tres recomanacions a les empreses periodístiques: treballar el coneixement de l'audiència; utilitzar els canals de distribució de les notícies més rellevants en cada cas, com serien els diferents tipus de xarxes socials; i posar el mòbil al centre de l'oferta informativa, començant per oferir unes maquetacions del mitjà adaptades a la verticalitat de la lectura de les seves pantalles, ben diferenciada dels dissenys de la premsa en paper, amb una atractiva oferta de vídeos.

Conèixer l'audiència, relacionar-se estretament amb ella

L'estudi acurat de les dades de les audiències, les seves mètriques, va ser un dels temes on el consultor Genís Roca va centrar la seva intervenció, tot aconsellant que se superés l'estadi de pensar només en el tradicional departament de subscriptors per evolucionar a una estructura empresarial on continguts, tecnologia i audiències –tant a nivell d'estudi com de serveis– tinguin un protagonisme equilibrat. En aquest sentit, va afirmar que en l'entorn digital el concepte de proximitat no ve només per l'origen geogràfic del contingut, sinó per l'element relacional amb el lector.

Dins la voràgine de l'ecosistema digital i la inflació d'ofertes informatives, la investigadora Sílvia Majó-Vázquez del Reuters Institute va destacar la capacitat d'influència a les xarxes de les capçaleres tradicionals; i que d'aquestes, les de proximitat mantenen i poden enfortir una relació molt propera amb les seves audiències, en tant que les escolten amb molta intensitat.

Capítol a part mereix la ponència del periodista i professor Ismael Nafría sobre les lliçons que podia aportar l'evolució digital del The New York Times. Entre d'altres, va subratllar la necessitat d'apostar decididament per la qualitat informativa per sobre del volum de notícies; per la diversificació d'ingressos digitals que no siguin publicitaris, com els sistemes de subscripció o els murs de pagament; i en la formació permanent i el treball col·laboratiu de totes les àrees o departaments del mitjà, fent una aposta digital decidida.

Una aposta digital per al conjunt de l'empresa que, segons el director general de l'empresa finesa Morgan Digital, Lars Rosenblad, ha de servir per automatitzar moltes tasques en les quals els professionals dels mitjans encara destinen molt de temps, per poder dedicar-se intensament a la generació de continguts, la cerca de nous lectors i la fidelització dels ja existents, a partir d'entendre què volen i què esperen trobar al seu mitjà.

20 anys d'associacionisme empresarial que mira el futur amb optimisme

La jornada va servir també de posada de llarg de la celebració del 20è aniversari de l'AMIC (anteriorment ACPG) que actualment ja compta amb 300 capçaleres del conjunt dels Països Catalans, i que té la voluntat d'esdevenir una potent patronal del sector, compromesa amb un "territori culte i format, i per tant democràtic", en paraules del seu president Ramon Grau.

Precisament, els assistents a la jornada van tenir a mans una publicació especial de l'associació, Infraestructura de país. Vint anys, que a més de fer un repàs de la trajectòria de l'AMIC i posar en valor diverses iniciatives dels seus mitjans associats que van més enllà de l'estricta oferta periodística, dedica un important espai a les noves tendències del periodisme en l'entorn digital i de les xarxes socials, la publicitat i els nous públics.

En aquest sentit, la Dra. Carmina Crusafon va presentar l'Aula d'Innovació i Creativitat de l'AMIC, que serà una eina de col·laboració i acompanyament en el desenvolupament de nous projectes dels socis de l'entitat, prenent com a referència associacions de l'àmbit internacional. Un instrument per impulsar l'R+D+I de les empreses periodístiques del país que prosseguirà el camí de treball ja desenvolupat per l'AMIC en col·laboració amb el món universitari del país.