Si el vídeo viu profunds canvis pel que fa als hàbits de consum, que de mica en mica va desplaçant els continguts lineals televisius que no responen a retransmissions en directe al consum a la carta, impulsat per una potent i creixent oferta de plataformes OTT, al món de l’àudio li està passant quelcom similar. D’escoltar el programa que surt per antena en aquell moment des d’una emissora de ràdio a escoltar allò que t’interessa en el moment i lloc que vols. Un nou protagonista del món de la ràdio que va ser un dels focus centrals de la recent edició 2018 del MAC de Granollers, que li va dedicar un espai específic que va comptar amb professionals de primer nivell nacional i internacional.

Un consum absolutament personalitzat pel que fa a continguts i horaris que té, però, dos elements diferencials respecte dels seus “germans”, vinculats al que fins fa poc anomenàvem televisió.

El primer, força evident, és que el mateix aparell que aquests darrers anys ha fet de “transistor” –el mòbil de cadascú– és alhora l’equip que majoritàriament s’usa per escoltar els continguts en podcast, cosa que reforça encara més una de les fortaleses de la ràdio, la de poder-la escoltar quasi en qualsevol lloc i situació, mentre que els continguts audiovisuals veuen repartit el seu consum per equips personals i mòbils, i altres de fixes i compartits amb d’altres, com la televisió del menjador (l’experiència visual de veure un contingut en 4K des d’una pantalla del mòbil o una gran pantalla UHD a casa són ben diferents). Això fa que la usabilitat d’aquests continguts d’àudio sigui màxima.

La segona és especialment rellevant: la major part dels podcast consumits són produïts per les mateixes emissores de ràdio, ja siguin programes –o parts de programes– de la seva graella o, com veurem, continguts específics per al seu consum digital. Mentre les ofertes de les grans plataformes d’OTT o IPTV esdevenen una competència molt seriosa a la mateixa oferta digital de les cadenes de televisió (portals “a la carta”, opcions HbbTV…), el consum de podcast d’àudio està reforçant i ampliant el conjunt del consum radiofònic convencional i, alhora, allarga la vida dels continguts, fins llavors molt efímers un cop emesos per antena, més enllà de les reemissions nocturnes o de matinada que se’n facin. És més, amb alguna escassa excepció, les ràdios que triomfen a internet corresponen a les emissores que millor funcionen a les ones. L’element de fidelització és clau i determinant, sens dubte, del mateix futur de la ràdio que coneixem.

Les estratègies sobre l’oferta de podcasts són diverses. RAC 1 –i també Flaix FM i Ràdio Flaixbac pel que fa a les emissores musicals– opten directament per reforçar els programes de la graella oferint aquests continguts per al consum asíncron des dels seus portals i aplicacions per als mòbils. Així, segons les dades de RAC 1, l’oferta de programes de l’emissora genera uns 9 milions de descàrregues mensuals, d’entre les que destaquen les prop de 3 milions del programa La competència. En el cas de Catalunya Ràdio, s’apunten dades també de gran magnitud: el passat mes d’octubre –marcat per l’excepcionalitat informativa– els usuaris únics digitals van assolir la xifra de 2.750.000 persones. Un rècord que supera les millors dades existents a nivell estatal.

Els podcast nadius: el cas de +CatRàdio

Però hi ha una altra estratègia, més o menys complementària a la primera. Juntament amb l’accés a la carta i de podcast dels programes de la graella de Catalunya Ràdio per FM, tant íntegres com per seccions o continguts concrets –com seria el cas de l’APM? d’El matí de Catalunya Ràdio–, des de l’equip del director Saül Gordillo s’ha impulsat una oferta específicament digital de programes temàtics, agrupats sota l’etiqueta de +CatRàdio, tot i que en alguns casos tenen també presència a l’antena a les franges de nit i matinada. Són un total de 13 programes vinculats a gèneres temàtics molt diversos, des del musical amb un T’agrada el blues de Quico Pi de la Serra o A tocar de Maite Sadurní, fins a Oxitocina dedicat al món dels pares i mares, o Sans i estalvis sobre la vida saludable. Aquesta oferta digital nadiua no només amplia una graella analògica lògicament limitada pels horaris d’emissió, sinó que esdevé, a més, un laboratori per a futurs programes d’emissió a l’FM de Catalunya Ràdio. Això és el que ha passat amb Revolució 4.0 de Xantal Llavina, que va generar no només un alt consum a les plataformes digitals de l’emissora, sinó que també ha sabut crear tota una comunitat d’oients fidels, que s’ha vist reforçada amb esdeveniments vinculats al mateix programa, com els seus premis anuals a joves emprenedors.

Darrerament, l’emissora ha fet un pas més i ha optat per recuperar i actualitzar un dels gèneres clàssics que havia quasi desaparegut: les radionovel·les, ràdio-teatres o serials, tot i que en aquest cas no a partir d’una obra de teatre o de ficció, sinó del relat d’uns fets reals i de la investigació que se’n va fer. Parlem de Tor, tretze cases i tres morts, basada en la novel·la homònima i el documental del periodista Carles Porta. Una sèrie que es distribueix seguint el model de lliurament en paquets que han impulsat exitosament plataformes de vídeo a demanda com Netflix, tot fent entrega simultània de cinc capítols setmanals fins a sumar els 20 de la sèrie. Una aposta que ja ha donat unes primeres xifres de la seva bona acollida, sumant més de 50.000 reproduccions en les seves tres setmanes inicials, assolint alhora una fidelització molt elevada d’oients. Es tracta d’una obra que, a partir d’aquests continguts radiofònics, esdevé un clar exemple de contingut transmèdia (llibre, documental i sèrie en podcast) que ha estat acompanyada d’una ambiciosa campanya de promoció, conceptualment similar a la d’una sèrie televisiva. Altres ràdios europees, com la RTBF belga, estan preparant ofertes similars per a la seva audiència.

Aquesta és una proposta radiofònica que segueix una de les tendències d’èxit dels podcast, avalada per l’èxit de Serial. Una sèrie nascuda com a spin off del programa This American Life de la ràdio pública nord-americana i que relata, amb els recursos de la narrativa radiofònica, la investigació periodística d’un enigmàtic assassinat i el discutit procés judicial que el va envoltar. Una sèrie que va continuar amb una següent temporada que s’endinsà en un altre cas polèmic, aquest molt recent, sobre el cas d’un militar alliberat dels talibans afganesos i que posteriorment va ser jutjat per desertor.

Serial i Tor comparteixen, doncs, els mateixos ingredients que fan exitoses les sèries televisives: la divisió en episodis, el joc del misteri… I a més es veuen afavorides per la portabilitat i comoditat que ofereixen els mòbils per al seu consum. Davant del “però” que es pot argumentar envers que aquests continguts en àudio no gaudeixen, lògicament, de la força de les imatges, cal recordar els potents elements atractius que els hi donen forma i textura: la música i els efectes sonors; l’expressivitat i l’actuació de les veus i els seus tons… i el poder suggeridor dels silencis.

En tot cas, aquest nou hàbit de consum ha vingut per quedar-se i créixer, fet que està afectant la mateixa essència de la ràdio. Com afirma Santi Faro, cap de continguts de Catalunya Ràdio, “el programador ja no és a dins de l’emissora, sinó que és l’usuari”, en tant que ell escull i es fa la seva graella personal de continguts i programes per escoltar on i quan li plagui. Aquesta evolució planteja una redefinició de les mateixes emissores de ràdio, que van esdevenint, a més, “productores de continguts d’àudio” que després es difonen per totes les plataformes possibles, com serà l’oferta de podcast de Catalunya Ràdio per Spotify aquest pròxim setembre.

I per consolidar el mercat publicitari dels podcast calen mètriques, dades, que siguin reconegudes per les emissores i les agències de comunicació, com ja tenen les emissions analògiques amb les onades dels EGM, tot i que en aquest cas podran ser més exhaustives i fiables. En tot cas, la dificultat per a les emissores catalanes en aquest nou àmbit de negoci serà la mateixa: l’absència de centrals o agències de mitjans que contractin publicitat, ja que totes elles tenen les seves seus centrals a Madrid. Aquesta greu mancança d’estructures de contractació publicitària pròpia afecta molt negativament els mitjans en català, des de la ràdio a la televisió, de la premsa escrita als mitjans digitals. Però això ja és un altre tema…

Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.

Contingut relacionat: La ràdio: un model d’èxit dels mitjans en català que va a més

 

Article publicat en el número d’estiu 2018 de la revista Comunicació 21.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram