comunicació21, el portal català del sector de la comunicació

el portal català del sector de la comunicació

icono twittericono facebookicono rss
linia 20 edicions de proximitat

A FONS

Júlia Solé | Actualitzat el 16 Novembre 2018 a les 15:47

Ens trobem amb l'actor Pablo Derqui als Jardins de Paula Montal, a l'Eixample de Barcelona. Som la penúltima entrevista d'una agenda plena de mitjans interessats en demanar-li per Si no t'hagués conegut, la sèrie que protagonitza. Coproduïda per Diagonal TV, la nova aposta de ficció de TV3 per al prime time és una sèrie d'amor i ciència ficció que reflexiona al voltant de les petites decisions i casualitats que poden determinar la vida.

Tal com declarava el director de la sèrie, Kiko Ruiz Claverol, Si no t'hagués conegut és "una sèrie singular, diferent i una mica inclassificable". De fet, la nit de l'estrena, Twitter bullia amb missatges d'espectadors sorpresos. Què és, exactament, Si no t'hagués conegut?
En paraules del Sergi Belbel, el creador, és una "comèdia quàntica" [riu]. És una aposta que vol arriscar una mica més en el guió; una història d'amor, al cap i a la fi, però amb una pàtina de ciència ficció, seguint les noves teories de la física quàntica que demostren que hi ha molts universos paral·lels. És arriscada en aquest sentit, ja et dic, però no deixa de ser una història d'amor, que són les que ens agraden, però amb aquesta pàtina més imaginativa.

Què et va captivar d'aquest projecte quan te'l van proposar?
D'entrada que és feina [riu]. Però el que és llaminer és que aquesta idea dels universos paral·lels obre unes possibilitats dramàtiques molt grans al personatge, té molts colors. Llavors, per a un actor això és molt xulo. I també, que creava un gran volum de feina, perquè tot es vertebra al voltant del meu personatge. Era un repte.

Amor i ciència ficció. Una combinació poc comuna?
Estic pensant amb la història d'amor de Blade Runner, per exemple, de la replicant. Al cap i a la fi totes les bones històries requereixen d'una història d'amor; requereixen de certs arquetips recognoscibles i que ens emocionin. Nosaltres volem que ens estimin i volem estimar, i llavors les històries que volen agradar també parlen d'això, de l'amor, en aquest cas amb aquest punt de ciència ficció.

Tal com diu Sergi Belbel, creador i guionista de la sèrie, a Si no t'hagués conegut no hi ha dolents. I almenys, de moment, no n'hi hem vist. Hi estàs d'acord? Com us afecta això, a nivell actoral?
És més interessant, els personatges més interessants són els que no són maniqueus. Per exemple, tots els sentiments tenen molts colors, tenen molts moments; l'odi no és només odi, sinó seríem dibuixos animats, com a la pel·li aquella, Inside Out, no? Que ensenyen les passions, de manera gràfica i per entendre-ho està bé, però a la realitat tots som un ventall de grisos, una evolució constant de sentiments. Per tant, que no hi hagi marcadament un bo o un dolent és més interessant. És més complicat de fer, perquè no ho has de mastegar tant, has de ser més subtil, i això és més maco per a un actor i una actriu.

A nivell interpretatiu, què t'ofereix el teatre i què t'ofereix el món de l'audiovisual?
Doncs, el teatre és casa meva; és on m'he format, és on més he patit, potser, i on més he gaudit també. El teatre és el que necessito sempre tenir a prop, i repetir, i tornar-hi sovint. A la televisió ara començo a treballar més, al cinema no tant, però són àmbits que també m'agradaria explotar. Són tipus d'interpretació diferents. En el teatre pensa que tu has d'emocionar a l'espectador però també al que està a la fila 24. I no hi ha una càmera que et vegi l'ull o la cara aquí, per tant és un altre tipus d'interpretació; has de jugar molt més amb la veu, i arribar-hi. Al cap i a la fi és el mateix, però són tècniques diferents; la televisió és una lupa d'augment, és una lent que està aquí i et veuen com si estiguessin mirant-te molt de prop, llavors has de tenir una calma, una tranquil·litat molt gran. És anar trobant, són registres diferents; el mateix ofici, però amb petits detalls que van canviant.

Segons Belbel, Si no t'hagués conegut va d'aquelles casualitats i petites decisions que et poden canviar la vida. Quines han estat, a nivell professional, les decisions més determinants de la teva vida?
Hi ha famílies que s'han format per casualitat. "Aquella nit vaig sortir i no en tenia ganes i vaig conèixer la meva dona", aquestes coses passen. Si no hagués sortit aquella nit, molt probablement no l'hagués coneguda, i no hagués tingut fills, ni... És que és molt fort, si t'hi pares a pensar, angoixa, però és així la vida. En la meva vida hi ha algunes decisions determinants, com haver-me atrevit a presentar-me a les proves de l'Institut del Teatre. Jo no tenia referents familiars, havia estat en escenaris quan era jove perquè tenia grups de música, però com a actor només tenia una experiència a l'escola. Però mai havia pensat que això pogués ser una professió, era una cosa més impúdica. Potser, no ho sé, m'agradava fer imitacions, era molt això, "el graciós". Però si no m'hagués presentat a les proves, no seria aquí. I això va ser perquè quan vaig acabar la carrera –jo vaig estudiar humanitats– uns companys meus em van dir, "escolta, jo em presento a les proves de l'insti", i vaig dir, "ostres, potser jo també ho hauria de provar perquè m'agrada, ho provo, no hi tinc res a perdre". I hi vaig entrar, i va ser com... "Perdó?", perquè hi havia molta gent que es presentava, i va ser com si em diguessin: "Sí, sí val la pena que ho facis". I així ha estat. Llavors és com si la vida et fes encaixar en un lloc que d'entrada no sabia que hi encaixaria i ha estat aparentment casual. Pots pensar en el destí; depèn, el destí l'has de buscar però a vegades sí que hi ha coses que són casuals. No ho sé, és tota una bola, pensar en això, en la "inevitabilitat" de les coses o en allò fortuït.

Si no t'hagués conegut és la primera sèrie de ciència ficció coproduïda per TV3 que s'emet en prime time. Què n'opines? Creus que és una aposta arriscada?
Les sèries, ara, estan vivint uns moments en què es permet arriscar una mica més en els continguts i jo estic content que passi a TV3 això. S'ha d'arriscar; potser no agrada a tothom, o potser rebrà moltes crítiques, però trobo que ens hem d'arriscar. És el més divertit, el més interessat que podem fer com a generadors d'històries, intentar donar-li més voltes. Sobretot avui en dia, que estem vivint una revolució de les sèries, en la qual cada vegada s'està detallant molt més en els guions i en els personatges, buscant originalitat i risc. És benvingut que una televisió publica ho faci.

Quina valoració fas de l'estat de la ficció televisiva a Catalunya i Espanya?
Doncs ara a Catalunya i a Espanya estan una mica adaptant el moviment que s'està donant ja des de fa temps arreu del món, sobretot als Estats Units, a França, a Anglaterra, als països escandinaus..., d'una nova ficció televisiva més elaborada. Quan diem "arriscada"... és perillós, perquè no es tracta de fer una bogeria, és simplement cuidar molt més els guions, ser molt més curós a l'hora d'elaborar la història que vols explicar, treballar molt més les emocions que vols transmetre. Perquè l'espectador també és molt més madur i la televisió és un camp que ho permet. Llavors, ara està passant això perquè l'espectador també ho demana, no és només que les televisions vulguin, sinó que l'espectador té uns ulls i un cap que requereixen d'uns inputs una mica més elaborats.

En els últims anys t'has consolidat com un dels actors catalans més presents tant en l'escena teatral com en la televisiva. Tens dos premis Butaca com a millor actor de repartiment, un com a actor teatral, i ara t'acaben de nominar de nou per Calígula. Quina valoració en fas?
Més cansinos, no, que diuen? [riu]. Jo d'entrada em sento molt afortunat, perquè ja sé que això és molt relatiu i pot canviar, però he sentit reconeixement del públic, que és per a qui fas la feina, al cap i a la fi. Tu vols emocionar a la gent, i són ells per a qui ho fas. Llavors sentir el reconeixement és com un "ostres, menys mal, no m'estava equivocant, ha servit per alguna cosa". Llavors això em reconcilia amb el meu ofici molt, li dona com sentit. El més important és treballar, perquè tens unes despeses també; per tant, ja d'entrada que et cridin per feina ja em sento afortunat. Però un Premi Butaca, que dona el públic, és com una felicitat molt gran, és com: "Sí, val la pena; ens agrada el que fas, continua, volem veure't més". I és com "ufff... sí!", perquè a mi em fa feliç, fer-ho.

Text: Júlia Solé / Clack
Foto: Pol Alfageme / Clack

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

 

Movistar+ vol aprofundir en la producció de continguts en català

La producció de l'spin-off de Merlí per part de Movistar+ no serà una fet aïllat. O almenys [...]

La plantilla es mobilitza contra el pacte per renovar la CCMA

Els treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio s'han mostrat contràris al pacte per renovar el [...]

Marta Ariño, nova presidenta de l'associació de revistes ARI

L'assemblea general de l'Associació de Revistes ha escollit per unanimitat Marta Ariño [...]

Els 24ens Premis Zapping escalfen motors

L'Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals de Catalunya ha posat en marxa la 24a [...]

Fernando de Yarza assumeix la vicepresidència de la WAN-IFRA de camí a la presidència

L'Associació Mundial de Diaris i Editors de Notícies (WAN-IFRA) ha escollit Fernando de Yarza [...]

Mig segle després: recordant la revista Grama

La societat colomenca recorda aquests dies una de les primeres experiències de periodisme [...]

El Parlament tomba una moció de Cs sobre la CCMA

El ple del Parlament ha rebutjat una moció sobre la Corporació Catalana de Mitjans [...]

Querella contra el jutge Florit pel seu "atac letal" al secret professional dels periodistes

L'agència Europa Press, el Diario de Mallorca i els periodistes Blanca Pou i Kiko Mestre han [...]

La CNMC ordena a Onda Cero i la SER que cessin els anuncis de Sonovit

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència ha enviat sengles requeriments a Onda Cero [...]

L'ACCEC celebra 30 anys de crítica cinematogràfica

L'Associació Catalana de la Crítica i l'Escriptura Cinematogràfica dissabte celebra el seu [...]

EL + LLEGIT

 

EL + COMENTAT

 

Tota la informació de la ciutat de Barcelona i l'àrea metropolitana a un click.