El 2012, la població catalana estava formada per un 50,57% de dones, però la seva representativitat és del 21,43% a les pàgines dels diaris, del 23,53% a la televisió, i del 25,53% a la ràdio. Així ho indica l’informe Tenen veu les dones al periodisme d’opinió?, elaborat pel recentment creat Observatori Cultural de Gènere (OCG) juntament amb l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC).
Les autores consideren que es tracta de percentatges insuficients i subratllen que una mirada plural i democràtica que no sigui la “perpetuació d’una mirada esbiaixada i patriarcal” només pot oferir-se donant veu als homes i les dones en igualtat de condicions, cosa que avui dia no es produeix. En aquest sentit, aposten perquè la presència equitativa d’ambdues veus hauria de ser un dels indicadors per mesurar la qualitat periodística.
L’informe analitza les seccions que dediquen a l’opinió els principals diaris que es llegeixen a Catalunya i una mostra dels espais de ràdio i televisió. En el cas d’espais i seccions diàries o semidiàries, l’anàlisi es va fer del 8 al 22 d’abril, i en el cas de les setmanals, del gener a l’abril.
Diaris
De la premsa diària impresa, el treball analitza les seccions que dediquen a l’opinió set capçaleres. El diari que té una major presència de dones és El País, amb un 25,86%, seguit de l’Ara (25,83%), El Periódico (23,91%), La Vanguardia (22,61%), El Punt Avui (18,82%), El Mundo (17,54%) i ABC (15,45%). En total la mitjana és del 21,43%.
La secció més paritària analitzada és la contra de l’Ara (50%), seguida de la contra d’El País (40%). La menys paritària és La tercera de l’ABC (un 0%), cosa que les autores qualifiquen d’injustificable avui en dia, seguida de la secció d’opinió d’El Mundo (4,87%).
Televisió
L’informe analitza onze programes de set cadenes de televisió, que donen una mitjana total del 23,53%. 8tv, de la qual s’analitza l’espai 8 al dia, és la que ofereix una major paritat amb una presència femenina del 35,92%, seguida de La 1 (34,07%), BTV (27,21%), TV3 (26,10%), Canal 24 Horas (25,86%), Canal Català (25%) i el 33 (16,66%).
Per espais, el que té una major representativitat de les dones és Gent de paraula, dirigit i presentat per Cristina Puig, amb el 42,85%, mentre el que n’ofereix menys és Singulars, del 33, amb el 16,66%. El treball destaca que, al programa 8 al dia, la secció Entrevista registra un 57,14% de presència de dones, però lamenta la “baixíssima” paritat a la tertúlia d’actualitat, amb el 14,7% de dones.
Ràdio
En el mitjà radiofònic, s’analitzen deu programes de sis emissores. La més paritària és Ràdio 4 amb una presència femenina del 34,99%, seguida de Catalunya Ràdio (32,55%), RAC1 (24,27%), Cope Catalunya (23,52%), La Xarxa (21,21%) i Ràdio Barcelona/Cadena SER (16,66%).
L’espai més paritari és Directe 4.0, de Ràdio 4, dirigit i presentat per Xantal Llavina, amb una presència de dones del 40%, mentre que el que menys és L’hora L (16,66%) de Ràdio Barcelona.
Motivacions ancestrals
Per a l’OCG i l’ADPC, la manca de representativitat de les dones als espais d’opinió no es pot atribuir a la falta de conciliació laboral i familiar, sinó que les raons s’han de buscar en “motivacions més ancestrals” que tindrien a veure amb “el mal hàbit del patriarcat i en el consegüent costum de pensar que les dones estan menys capacitades que els homes”.
Ambdues organitzacions també alerten que la crisi econòmica amenaça amb expulsar del mercat laboral periodístic els sectors més vulnerables, entre els quals les dones, cosa que suposaria un “retrocés” en el camí cap a la paritat.
Major presència femenina en càrrecs de decisió
A les set capçaleres, les set televisions i les sis ràdios analitzades no hi ha cap dona com a directora. Per a l’OCG i l’ADPC, si hi hagués més presència femenina en llocs de decisió, la representació de la seva veu augmentaria. Com a exemple posa el cas de Gent de paraula, de Cristina Puig, i Directe 4.0, de Xantal Llavina, que són els que ofereixen una major paritat en els seus àmbits. De fet, dels onze programes de televisió analitzats, només dos estan dirigits per dones, i dels deu de ràdio en són tres.
Per a les autores de l’informe, aquestes dades demostren que la representativitat femenina en els espais d’opinió està “directament relacionada” amb la seva presència en els llocs de direcció.
Finalment, el treball es fa ressò del canvi que estan patint els mitjans i el replantejament de la seva funció, i remarca que afrontar aquesta transformació sense tenir en compte l’actual desigualtat de gènere seria “un despropòsit que més endavant passaria factura”.
