“Resulta inconcebible que en la cultura de la imatge i de les narratives audiovisuals omnipresents, els currículums escolars ignorin l’aprenentatge de les competències i habilitats en comunicació audiovisual. Els nois i noies, infants o adolescents, creixen immersos en entorns iconogràfics i multimèdia i no disposen d’eines suficients i eficients de lectura, de comprensió i de judici crític sobre les propostes audiovisuals que els mèdia els ofereixen insistentment.”

Amb aquestes paraules, Josep Gifreu obria el número 25 dels Quaderns del CAC (2006) que dedicava el monogràfic a l’educació en comunicació audiovisual. Onze anys més tard, la seva reclamació és més a prop de fer­-se realitat.

El curs 2017-­2018 es començarà a implementar als instituts el programa d’educació en comunicació eduCAC, elaborat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya en col·laboració amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat.

L’eduCAC tindrà un espai propi al portal del CAC i se sustenta en tres potes: els materials didàctics per al professorat, amb recursos pedagògics sobre mitjans i llenguatge audiovisual; els continguts i les propostes dirigides a les famílies relacionades amb el consum audiovisual d’infants i adolescents; i els premis El CAC a l’escola.

Els objectius són “potenciar el coneixement del llenguatge audiovisual i fomentar els coneixements i les habilitats de comprensió”, explica el president del CAC, Roger Loppacher. “Cada vegada hi ha més continguts audiovisuals i, per tant, adquireix més importància l’educació en comunicació. La gran majoria són extraordinàriament positius, però també hi ha determinats continguts, sobretot a internet, que són perjudicials. Per tant, saber-­los detectar, saber­-los analitzar i saber-­ne fer una lectura crítica cada vegada adquireix més rellevància”, defensa.

Loppacher explica que el programa eduCAC és una de les dues cares de la mateixa moneda. La primera són “les actuacions d’anàlisi de continguts de risc o perjudicials per a menors a internet”, en les quals s’ha actuat contra pornografia infantil, anorèxia i bulímia, violència masclista i inducció al suïcidi. Es tracta d’unes actuacions que se seguiran fent malgrat ser conscients que és un àmbit “molt inabastable”.

L’altra cara de la moneda és l’educació audiovisual. Des de fa anys, l’ens organitza els premis El CAC a l’escola (el 2018 se celebrarà la 15a edició), però tot i la “gran resposta” es volia anar més enllà dotant-­se de materials formatius. El resultat és l’eduCAC.

Implantació progressiva

La voluntat és que el programa arribi al màxim nombre d’alumnes possible, però la seva assumpció dependrà dels centres. “És qüestió de començar i a partir d’aquest procés anar-­lo implantant progressi­vament”, afirma el president del CAC.

El primer any es farà un monitoratge específic de quatre centres per seguir de prop com evoluciona el programa, obtenir el màxim d’informació sobre la seva implementació i, si s’escau, redreçar els materials didàctics.

Aquest primer curs estarà “més focalitzat en el professorat i situat bàsicament en l’ESO, que és l’àmbit on Ensenyament ha posat el seu centre d’interès”, assenyala Loppacher. A banda de la formació al professorat, s’oferirà assessorament i cursos per a pares i mares. “Crec que el tema de les famílies és fonamental”, destaca el president del CAC. “Tot i la seva voluntat, de vegades els falten eines, perquè els menors són molt més ràpids i nadius digitals. Per tant, tenir aquest ajut a les famílies és clau”, afegeix al respecte.

Amb la incorporació de pares i mares en l’aprenentatge es vol actuar sobre dos elements. Per una banda, se sensibilitza les famílies respecte de la importància de l’educació en comunicació i, per l’altra, se les dota d’eines per posar­-se al dia.

L’eduCAC forma part de l’àmbit de competències, no del currículum. “La consellera [Meritxell Ruiz] ens insistia molt sobre aquest tema, i crec que té raó: l’àmbit de competències cada vegada va agafant més preponderància. Per tant, considerem que ser-­hi ja és un primer pas important”, defensa Roger Loppacher. “També és veritat que el currículum està molt farcit, hi ha moltes matèries”, justifica.

Sobre la incorporació de l’educació en comunicació en el currículum escolar, Loppacher explica que “es planteja en totes les reunions de reguladors europeus, però la veritat és que ningú ho té en aquests moments”. Que a Catalunya n’acabi formant part, de moment no és una opció.

AulaMèdia: 16 anys d’educació mediàtica

Tallers de la Mostra de Cinema i Convivència de Sant Boi de Llobregat (Foto: Kineina/AulaMèdia).

La introducció a les aules de l’educació en comunicació és una vella reivindicació d’AulaMèdia, projecte impulsat el 2001 per fer arribar la formació en aquest àmbit al professorat de primària i secundària. “En l’ecosistema comunicatiu actual –en l’era de les pantalles– es fa urgent l’alfabetització mediàtica de tot l’alumnat; és a dir, la ‘lectura crítica’ dels continguts dels mitjans. Però també el coneixement del llenguatge audiovisual per, així, poder ‘escriure missatges audiovisuals’ i fer­-ho correctament. Mai s’ensenya només a escriure o a llegir, sempre és una educació que va en paral·lel”, afirma el seu coordinador, Francesc-­Josep Deó.

AulaMèdia organitza a finals de cada curs les Jornades d’Educació en Comunicació (ja se n’han celebrat onze edicions) amb la intenció de debatre i reflexionar sobre aquest àmbit, però també “per ‘conèixer’ i ‘reconèixer’ el treball del professorat”.

I és que l’educació mediàtica a les escoles i instituts no és cap novetat, malgrat que la majoria de les experiències són “efímeres”, ja que depenen del voluntarisme del professorat. “Com que no existeix un espai específic en el currículum es fa difícil trobar continuïtat en els treballs d’aula; això fa que l’alfabetització mediàtica de l’alumnat sigui molt desigual”, explica Deó.

El responsable d’AulaMèdia dona la benvinguda al programa eduCAC, però es pregunta: “Ha de ser el CAC qui potenciï l’educació en comunicació audiovisual a les aules de l’educació reglada?”.

Francesc-­Josep Deó ho té clar: “El Departament d’Ensenyament, creiem que equivocadament, no ha buscat l’assessorament, sinó que ha delegat en el CAC una funció que pertoca plenament a l’administració educativa, com és el disseny de continguts competencials. Si ‘externalitza’ aquesta funció i no ho incorpora realment al currículum prescriptiu… per al professorat, l’educació mediàtica continuarà sent allò de més que si hi ha temps i molt de voluntarisme es pot fer”.

L’experiència del Calamot de Gavà

Entrevista de Gavà TV als alumnes del curs El Calamot Digital (Foto: El Calamot Digital)

L’Institut El Calamot de Gavà és un dels centres que ofereix educació en comunicació. Es va estrenar el passat curs com a matèria extraescolar en una iniciativa impulsada per Quique Azcona, pare de dos alumnes del centre i professional del departament de digital mèdia de La Xarxa de Comunicació Local.

“L’objectiu ha estat fer entrar els alumnes dins d’un entorn d’aprenentatge digital, posar-­ho en pràctica de forma responsable i segura i treure el màxim profit dels seus avantatges en l’àmbit personal i professional. Ho hem fet treballant el que hem anomenat ‘les tres C’: cerca, creació i comunicació de continguts”, explica Azcona sobre l’experiència.

El projecte ha estat un èxit i per al segon any creix en continguts (s’introdueix l’educació transmèdia) i en efectius (d’un a tres professors). “Si la comunicació és transmèdia, l’educació ha de ser transmèdia”, defensa l’impulsor de la iniciativa.

El primer any, el curs ha tingut deu alumnes, vuit estudiants de l’institut i dos pares. “El rol dels pares ha estat el mateix dels alumnes: van mostrar molt interès pels continguts que oferíem i hi han participat com qualsevol altre alumne. La seva aportació ha estat molt interessant, permetent creuar punts de vista, aportant la seva experiència i enriquint el debat amb els més joves”, explica Quique Azcona. En aquest sentit, sobre la iniciativa del CAC, valora que s’integri les famílies en el procés d’aprenentatge.

“També em sembla una magnífica idea que es puguin establir acords de col·laboració amb els mitjans de comunicació propers perquè professionals i alumnes puguin relacionar-­se. Des del punt de vista formatiu té un gran valor i també permet als mitjans locals reforçar el seu paper educador dins la societat”, afegeix. Precisament, una de les activitats del curs El Calamot Digital va ser la visita a conèixer com treballen els mitjans locals de Gavà.

Azcona té clara la importància de l’educació en comunicació. “Hem de saber com treballen els algoritmes que ens filtren la informació, com s’utilitzen els memes, com es creen les tendències per crear corrents d’opinió i quin paper tenen els influencers. Prendre consciència de com els mitjans de comunicació, la publicitat, les empreses o els partits polítics utilitzen el llenguatge, el relat, els formats i les tècniques de comunicació, si poden tenir interessos ideològics i/o econòmics i com treballen les emocions per aconseguir atrapar-­nos. Ser capaços de generar continguts de qualitat i adaptar-­nos constantment a noves eines i recursos tecnològics. Saber fer-­nos visibles, conèixer i arribar al nostre públic, escoltar-­los, analitzar, prendre decisions i executar-­les de nou amb èxit. I així, probablement, aconseguirem formar ciutadans i ciutadanes independents, crítics i lliures”.

Programa eduCAC

Els materials didàctics d’eduCAC han estat dissenyats per ser utilitzats en el cicle superior de primària i a secundària obligatòria. Els recursos han estat elaborats pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya i l’empresa Tasca Serveis d’Animació.

Els recursos per al professorat estan integrats per 12 unitats didàctiques per fomentar l’anàlisi crítica dels mitjans; tres itineraris transversals per treballar els valors; quatre projectes d’aula per posar en pràctica els coneixements apresos; quatre mòduls instrumentals de suport per realitzar activitats pràctiques; i formació per al professorat i altres activitats.

Pel que fa al material adreçat al professorat, aquest s’haurà de registrar per poder consultar-­lo tot. Amb aquesta mesura, el CAC busca generar una comunitat d’aprenentatge i obtenir un feedback de l’ús i la utilitat dels recursos, per tal de revisar-­los i adaptar­-los a les necessitats del professorat de forma àgil.

L’estructura dels materials didàctics per al professorat té quatre enfocaments diferenciats per respondre a les necessitats que puguin sorgir en una aula:

  • Unitats didàctiques. Són la base d’eduCAC i se centren en quatre eixos temàtics per treballar els diversos formats, gèneres i llenguatges audiovisuals: informació, entreteniment, publicitat i bones pràctiques.
  • Itineraris transversals. L’objectiu és permetre reflexionar sobre com els continguts i els mitjans audiovisuals afecten la forma de veure i viure qüestions relacionades amb l’actualitat. Cada itinerari (un per trimestre) anirà acompanyat d’un audiovisual produït específicament que actuarà com a presentació de la temàtica i condensarà els elements essencials de reflexió.
  • Projectes d’aula. Estan dissenyats per passar de la reflexió a l’experimentació a través de les propostes pràctiques que permetin conduir el treball de les unitats cap a la creació d’un projecte d’aula. La voluntat és incentivar el treball per projectes i fomentar la creació audiovisual i la participació en els premis El CAC a l’escola. Hi haurà un projecte d’aula per cada temàtica (informació, entreteniment, publicitat i pràctiques comunicatives).
  • Mòduls instrumentals. En format audiovisual i amb una durada màxima de cinc minuts, serviran per donar pautes tècniques i narratives per a la construcció del discurs audiovisual. S’hi inclouran conceptes clau sobre la preparació d’un rodatge, la filmació i la fase posterior d’edició i muntatge.

Els materials per a les famílies estan formats per un blog de notícies relacionades amb l’educació en comunicació; una guia d’internet; recomanacions del CAC en format audiovisual sobre l’ús d’internet; i enllaços per a l’ús i el consum dels audiovisuals de forma segura i eines de control parental.

 

Article publicat en el núm. 5 de la revista Comunicació 21 (estiu 2017).

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram