cultura21, el portal català del sector de la cultura

el portal català del sector de la cultura

icono twittericono facebookicono rss
linia 20 edicions de proximitat

A FONS

Núria Bigas Formatjé | Actualitzat el 31 Març 2017 a les 19:01

L'estrena de La Bella i la Bèstia ha superat totes les expectatives de taquilla. Emma Watson, protagonista de la cinta, ha modificat detalls del seu personatge pel vessant sexista d'algunes parts d'aquest clàssic. "Les princeses de les pel·lícules de Disney no encaixen amb els models femenins que tenim avui. Tot i la seva evolució es continuen utilitzant molts estereotips masclistes", explica el sociòleg Sergi Fàbregues. Segons un estudi sobre les pel·lícules de Disney, els personatges masculins parlen de mitjana tres vegades més que les dones, tot i que la protagonista sigui femenina. "En canvi, en el món del còmic, la tradició de les heroïnes i les protagonistes hi és present des dels anys 40 i ha anat evolucionant a nous models", explica Jordi Sánchez-Navarro, director dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC.

L'estudi Gendered Compliment Behavior in Disney and Pixar: A Quantitative Analysis calcula el nombre de paraules que diuen els personatges segons el sexe. L'anàlisi inclou des de la primera etapa cinematogràfica amb La Blancaneu l'any 1937 fins a l'última amb Frozen el 2013. El resultat és que el 76% dels diàlegs de Pocahontas prové d'homes; a Mulan el 77%, a La Sireneta el 68% i a Frozen el 59%. Una de les conclusions és que els personatges secundaris i complementaris de les pel·lícules protagonitzades per dones són homes. "Els personatges estan molt masculinitzats i això es manifesta no només perquè n'apareixen més sinó també pels estereotips de gènere que porten associats", afirma Fàbregues. Això comporta que si apareix un policia, un antagonista o un conductor de taxi, serà un home, exemplifica.

L'evolució del model: de princeses a heroïnes

Pixar i Disney han apostat en els últims anys per crear pel·lícules que s'allunyessin de la típica donzella. Hi ha tres tipus de princeses en funció de l'època. "El primer són personatges superestereotipats, dones passives sense cap missió ni capacitat d'actuació, amb accions orientades a la voluntat dels homes. La idea romàntica que persegueixen és la de casar-se amb un príncep gairebé com a finalitat vital", detalla Fàbregues; seria el cas de la Blancaneu o la Ventafocs. L'etapa de transició mostra personatges més sexualitzats però més independents. Es caracteritzen per un major grau d'individualisme però continuen depenent de la figura masculina per trobar l'amor romàntic, com la Sireneta o Pocahontas, exemplifica Fàbregues. La nova era es basa en personatges menys estereotipats pel que fa a la seva feminitat. La seva missió és el més important, estan apoderades i volen trencar amb els estereotips tradicionals, com per exemple Brave, Frozen o La princesa i la granota.

Les noves heroïnes: bellesa occidental, sexis i heterosexuals

"Es mantenen els estereotips relacionats amb el cos i basats en valors de bellesa molt occidentals: a mesura que les protagonistes són més independents la seva imatge es va sexualitzant", afirma Fàbregues. Es manté el concepte que la dona ha de ser sexi. En els rols de gènere hi ha certa dependència de la figura de l'home per aconseguir l'èxit, per exemple a Rapunzel o a La princesa i la granota. L'amor és heteronormatiu; de fet, La Bella i la Bèstia ha generat una certa polèmica amb LeFou, un personatge amb inclinacions homosexuals. "Frozen és la pel·lícula en què en major mesura es presenten formes d'amor alternatives als models clàssics: per exemple, entre mares i filles o entre germanes", explica.

Els diàlegs sobre l'aspecte físic són importants en les primeres pel·lícules i varia en les últimes. Els personatges femenins rebien més floretes pel seu aspecte físic que per les seves habilitats (35%-29%). En el cas dels homes els percentatges eren a la inversa (17%-45%). Tot i això, aquest patró canvia lleugerament amb el temps i en les darreres pel·lícules elles acumulen més floretes per les seves habilitats que per la seva aparença.

Al còmic: protagonistes poderoses i independents

"Al món del còmic la tradició de les heroïnes és llarga: primer va ser Wonder Woman als anys 40, que es va convertir en un dels personatges més poderosos de l'univers DC Comics", afirma Sánchez-Navarro. Més endavant, van aparèixer protagonistes autònomes com Batwoman als anys 50 o la Sue Storm, la dona invisible dels 4 Fantàstics als anys 60.

Segons l'expert, entre els personatges masculins i femenins no hi ha gaires diferències, es basen més en l'anatomia que en la personalitat. Físicament es representen com guerrers/es amb formes voluptuoses i nois/es rossos/es perfectes. "Acostumen a aparèixer molt sexualitzats, marquen molt certs atributs que responen a valors de bellesa molt occidentals", afegeix Fàbregues.

Les heroïnes quotidianes triomfen al còmic d'autor

"L'enfocament del gènere en el còmic d'autor s'ha renovat", afirma Sánchez-Navarro. Parla de vivències més íntimes, amb "heroïnes quotidianes" que expliquen històries personals o biogràfiques. Hi ha còmic fet per dones i amb una clara perspectiva de gènere, en especial en la vessant més alternativa i d'autor, que aniria des de l'underground de Julie Doucet fins al drama més intimista de Jennifer Hayden, amb La historia de mis tetas, o Marjan Satrapi, autora i protagonista de Persepolis, passant per enfocs més híbrids com Sydney Padua i les seves Las emocionantes aventures de Lovelace i Babbage (Editorial UOC), un relat sobre la pionera de la informàtica Ada Lovelace.

"Tot i que les dones són minoria tant en el nombre de creadores com en el de personatges, les artistes de còmic tenen un lloc important en aquesta indústria", afirma Sánchez-Navarro. Un món que arrossega un alt percentatge de lectores. Segons un estudi de mercat realitzat per la prestigiosa publicació sobre el món del còmic The Beat als Estats Units, el 46% dels fans dels còmics són dones.

Com es presenten els rols de gènere als més petits?

"Els personatges femenins han anat canviant a mesura que la societat s'ha tornat més igualitària i ha tingut més consciència sobre els efectes negatius que tenen els estereotips de gènere", afirma Fàbregues. La manera com es presenten els rols als més petits construeix la seva visió del món. "A través de l'animació i el món del còmic es creen referents i imaginaris relacionats amb aquesta etiqueta", explica Begonya Enguix, antropòloga de la UOC.

"Tot i que ens adonem que aquestes 'noves princeses' arrosseguen concepcions pròpies de l'herència del passat, és positiu que apareguin", conclou Enguix.

Núria Bigas Formatjé, periodista. Article publicat a UOC News  Foto: Thomas Kelley / Unsplash

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

Flaix FM celebra 25 anys amb una exposició que mira al futur

El Palau Robert de Barcelona acull fins al 19 d'octubre l'exposició interactiva Flaix 2042, [...]

Un simposi commemora els 40 anys del Congrés de Cultura Catalana

El Congrés de Cultura Catalana celebra el seu 40è aniversari amb un simposi que vol [...]

L'ICUB convoca ajuts per a projectes culturals puntuals del segon semestre

L'Institut de Cultura de Barcelona ha posat en marxa la convocatòria de diferents línies de [...]

Ordenen l'exhumació de Dalí per una demanda de paternitat

El Jutjat de Primera Instància número 11 de Madrid ha ordenat l'exhumació del cadàver [...]

Àlex Casanovas repeteix com a president de l'AADPC

Àlex Casanovas ha estat reelegit president de l'Associació d'Actors i Directors Professionals [...]

L'assemblea de la SGAE aprova la gestió i els comptes del 2016

Els socis de la Societat General d'Autors i Editors han aprovat la gestió i els comptes de [...]

IB3 retira la programació musical nocturna per "prudència"

La direcció d'IB3 ha retirat de la graella la programació musical que emetia de matinada, [...]

Nau Ivanow impulsa unes jornades sobre internacionalització en arts escèniques

La Nau Ivanow organitza la primera edició de les jornades EXIT (Experiències Internacionals), [...]

Joan Buades guanya el Premi Crexells amb una novel·la autoeditada

Crui. Els portadors de la torxa, de Joan Buades, ha estat la guanyadora de la 46a edició del [...]

L'Atlàntida Film Fest incorpora pel·lícules en català

La setena edició del festival de cinema online Atlàntida Film Fest incorpora per primer cop [...]

EL + LLEGIT

EL + COMENTAT

Tota la informació de la ciutat de Barcelona i l'àrea metropolitana a un click.