cultura21, el portal català del sector de la cultura

el portal català del sector de la cultura

icono twittericono facebookicono rss
linia 20 edicions de proximitat

A FONS

Anna Torres Garrote | Actualitzat el 24 abril 2018 a les 11:00

Carmela Artime, doctoranda de la Universitat Oberta de Catalunya, imparteix cursos d'espanyol a l'Amsterdam University College (AUC), on coordina el programa d'idiomes. Compagina la seva feina amb el doctorat de la Societat de la Informació i el Coneixement de la UOC, on acaba la seva tesi sobre les narratives gràfiques contemporànies que representen la Guerra Civil espanyola. Els seus interessos acadèmics inclouen estudis de memòria, ficció històrica, còmics i literatura. Nascuda a Pontevedra fa 40 anys, és mare de dos fills i viu a Holanda des del 2012. Amb motiu de la Diada de Sant Jordi, Artime analitza la literatura des de la perspectiva de gènere.

Dues dones acaben de ser guardonades al Saló Internacional del Còmic de Barcelona. Són la dibuixant i il·lustradora Laura Pérez Vernetti, distingida amb el Gran Premi d'aquesta fira, i Ana Penyas, amb el premi a l'autora revelació espanyola. Què representa aquesta fita?
Jo penso que és molt positiu per al món del còmic a Espanya, encara que sigui només un gest envers la igualtat. Durant molts anys la majoria d'historietistes eren homes i les poques dones que hi havia passaven desapercebudes. Laura Pérez Vernetti és un bon exemple, ja que tot i que fa molts anys que es mou en el món del còmic i la il·lustració, en comparació amb els seus homòlegs homes era una desconeguda. Els últims anys hi ha hagut un creixement exponencial de les dones que es dediquen a la historieta. Hi ha moltes coloristes, guionistes, dibuixants, etc. amb referents i estils molt diversos i que a poc a poc anem coneixent, i per això soc tan optimista amb aquests gestos, perquè t'enfronten al problema. Encara hi ha, sens dubte, molt camí per fer fins que tinguem una representació femenina important als jurats, a les editorials, fins que s'equilibrin els sous entre autors homes i dones; en definitiva, fins que el gènere no sigui rellevant a l'hora de valorar una feina.

Les heroïnes dels còmics estan molt sexualitzades. Personatges com Wonder Woman als anys quaranta, Batwoman als cinquanta o Sue Storm, la dona invisible d'Els Quatre Fantàstics, als seixanta, es representen com a guerreres amb formes voluptuoses. Per què?
La sexualització dels personatges femenins en els còmics és fins i tot anterior als còmics de superherois. Els funnies americans de principis del segle XX, encara que de manera més subtil, ja sexualitzen el cos femení. Bringing Up Father, una tira còmica d'aquesta època, n'és un bon exemple. En aquesta tira tots els personatges són caricaturescos, menys la filla de la família, que és una noia jove molt atractiva i amb un cos estilitzat que de vegades s'ensenya a través de transparències. És a dir, que llavors ja es reduïa el personatge al seu cos o a la seva cara. L'art, d'una manera o altra, representa la societat i això mostra que per a aquests autors la dona tenia aquest paper en la societat. Jo diria que el problema de l'objectificació no és només la sexualització sinó els gestos, la manca de definició del personatge, l'homogeneïtzació; fins fa poc tots els personatges femenins eren dones blanques de classe mitjana. El canvi ha de ser transversal.

Segons un estudi de The Beat, la prestigiosa publicació nord-americana sobre el món del còmic, el 46% dels fans dels còmics són dones. Aquesta dada no hauria de fer canviar els papers en aquesta indústria?
No estic gaire segura que això sigui important pel que fa als canvis que s'han de fer en l'àmbit del còmic o en qualsevol altre àmbit. No hi ha còmics per a homes i còmics per a dones, sinó còmics que connecten amb diferents sensibilitats. Són necessaris canvis en la indústria, sens dubte, perquè les dones no siguin obviades ni representades d'una manera simplificada, i aquests canvis seran beneficiosos per a tots els lectors independentment del seu gènere.

Un estudi assenyala que la literatura actual és més masclista que fa dos segles. Dir que alguna cosa canvia és un fals mite?
Segons la meva opinió no és un fals mite dir que es produeixen canvis. De fet, se'n produeixen des de fa molt de temps, però encara es noten poc en les estructures socials, que continuen essent patriarcals. Però penso que sí que hi ha canvis en l'educació i que hi ha iniciatives que mostren una evolució en relació amb el tema de la igualtat de gènere. Jo faig classes a alumnes de 20 anys i, quan discutim sobre algunes lectures, m'adono que en termes d'igualtat i diversitat tenen una mentalitat molt més avançada que els de la meva generació. I això són molt bones notícies.
El sector del còmic està obrint espais per visibilitzar les dones, i la premsa i els premis hi ajuden, i això també és un canvi. És indiscutible que encara no són suficients, i potser darrere d'alguns d'aquests articles de premsa o premis hi ha estratègies de màrqueting o quotes; però al cap i a la fi no deixen de ser petits passos endavant, perquè aquests gestos posen la desigualtat sobre la taula i ens hi fan reflexionar.

Què es pot fer perquè les dones deixin de tenir el monopoli del "sentiment" i els homes el de la "capacitat de decisió" en les novel·les?
Quan ho canviem en la societat també es veurà reflectit en la literatura. Mentrestant, les arts ja veuen els sentiments des d'una altra perspectiva i cada vegada els dona més valor intel·lectual, tant per a personatges masculins com femenins. En les novel·les gràfiques amb què jo treballo en la meva tesi sobre la representació de la Guerra Civil en el còmic contemporani, els sentiments dels personatges –i gairebé tots són personatges masculins– són una de les claus narratives.

La manera en què es presenten els papers als més petits construeix la seva visió del món. Amb l'animació i el món del còmic es creen referents i imaginaris relacionats amb aquesta etiqueta. Quins llibres llegeixes als teus fills perquè no creixin seguint els estereotips de gènere?
Doncs quan es tracta de lectures per als meus fills, la meva prioritat és que els agradi a ells. Compro algun llibre que tracti temes de diversitat; un de molt bonic és Islandborn, de Junot Diaz, o la col·lecció de biografies per a nens Mulleres galegas, d'Enrique Mauricio i Carlos Taboada; però sobretot miro de fer servir el que llegeixen o miren, sigui el que sigui, per parlar d'aspectes que penso que han de ser discutits, amb l'esperança que també aprenguin a ser crítics amb el material al qual estan exposats.

Quines autores i llibres recomanes?
Jo recomano conèixer una mica millor les autores guardonades aquest any al Saló Internacional del Còmic, Laura Pérez Vernetti i Ana Penyas. Altres obres que es poden explorar són Pretty Deadly d'Emma Ríos i Kelly Sue DeConnick, o Aloha de Maco, una autora uruguaiana. I, si no coneixes gaires còmics, Alison Bechdel, Marjane Satrapi o Julie Doucet són sempre un bon lloc per on començar.

Anna Torres Garrote, periodista.

Article publicat a UOC News.

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

Trencar inèrcies culturals, construir nous models des de baix

Davant meu, divuit pàgines de llibreta amb els apunts sobre la conferència Política i [...]

El Teatre Lliure dissol la Kompanyia Lliure, que critica la mesura

El Teatre Lliure ha decidit rescindir el contracte dels set membres de la Kompanyia Lliure [...]

El Festival de Pallassos de Cornellà es fa gran

La 18a edició del Festival Internacional de Pallassos de Cornellà - Memorial Charlie Rivel ha [...]

El Ministeri augmenta un 25% la dotació del Fons de Protecció de la Cinematografia

El Ministeri de Cultura ha aportat 7 milions d'euros addicionals del seu pressupost al Fons [...]

El festival Zoom convoca el 2n Talent Campus de formats televisius

El Festival Internacional de Ficció Televisiva i Formats Zoom ha posat en marxa la segona [...]

La SGAE i les grans empreses de distribució renoven l'acord per a l'ús públic de música

La Societat General d'Autors i Editors i l'Asociació Nacional de Grans Empreses de [...]

Jordi Sánchez-Navarro: "El cinema fantàstic ens fa entendre millor el món"

Jordi Sánchez-Navarro és director dels Estudis de Ciències de la Informació i de la [...]

El Govern subvenciona la Fundació CIMA amb 350.000 euros

El Consell Executiu va aprovar dimarts concedir una subvenció de 350.000 euros a la Fundació [...]

La literatura catalana torna a la Fira del Llibre de Frankfurt

La literatura catalana compta de nou amb una nodrida representació en la Fira del Llibre de [...]

El Govern manté la subvenció de Temporada Alta en 700.000 euros

El Consell Executiu ha acordat concedir una subvenció de 700.000 euros a Bitò Produccions per [...]

EL + LLEGIT

EL + COMENTAT

Tota la informació de la ciutat de Barcelona i l'àrea metropolitana a un click.