cultura21, el portal català del sector de la cultura

el portal català del sector de la cultura

icono twittericono facebookicono rss
linia 20 edicions de proximitat

A FONS

Roser Reyner | Actualitzat el 10 Octubre 2018 a les 17:30

Jordi Sánchez-Navarro és director dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. També va ser sotsdirector del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, que té lloc a Sitges i que celebra la 51a edició. Fa un any el Festival i la UOC van estrènyer els lligams amb el llançament del Màster de Cinema Fantàstic i Ficció Contemporània. Aprofitant tots dos fets, hem conversat una estona amb Sánchez-Navarro.

Torna el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, un referent mundial, que ja té més de mig segle de vida. Què és el que ha canviat més durant aquest temps? Hi ha res que es conservi intacte?
El que ha canviat més és que l'evolució tecnològica de les formes de distribució i exhibició s'ha ajuntat amb una gran pluralitat de discursos formals i temàtics. És a dir: ja no hi ha temes prohibits. No hi ha formes que estiguin vetades als creadors. Una primera revolució va ser l'enregistrament en vídeo d'alta definició, com també ha estat una altra revolució la distribució digital i, igualment, la realitat virtual, la realitat augmentada i el cinema de 360 graus. Però el que no ha canviat és que el gènere fantàstic és realment un vector d'innovació, que molt sovint provoca canvis radicals en les formes de produir, de distribuir i de consumir cinema. Així, doncs, el que canvia és que s'amplien els marges, i el que no canvia és que el cinema fantàstic continua essent un motor d'innovació del discurs i la producció audiovisual.

Fa més d'una dècada que ets responsable de programar la secció Anima't del Festival, dedicada al cinema d'animació. Què t'atrapa, de l'animació?
La capacitat que té de ser una eina de primer ordre per a l'expressivitat de l'artista audiovisual. Sempre dic que l'animació és com una mena de revolta constant, hi ha molt pocs discursos acomodats. Per definició, és la unió directa del cervell, de la creativitat d'un artista, amb el paper, quan es fa dibuix animat; amb l'ordinador, quan es fa animació digital, o amb la matèria, quan es fa animació de titelles o ninots, el que en diem stop motion. Hi ha un vincle directe entre la creativitat d'un artista i la materialitat de l'expressió. Puc fer algunes recomanacions per al Festival d'enguany. Per exemple, tenim els grans títols de l'animació japonesa, però també rareses, com la primera gran producció d'animació iraniana, que és una història èpica fantàstica, basada en un clàssic de la literatura fantàstica persa. També hi ha un homenatge a Viktor Kubal, que és un animador de l'Europa de l'Est, i tenim en general una representació de les diferents maneres d'entendre l'animació.

Aquest no és el teu únic lligam actual amb Sitges, ja que el Festival i la UOC engeguen d'aquí a pocs dies la segona edició del màster de Cinema Fantàstic i Ficció Contemporània. Com va anar la primera edició i com es presenta la segona?
La primera edició va ser un èxit. El màster dura dos anys i ara ha acabat el primer. Els estudiants han gaudit i han après coses noves sobre el valor innovador que té el cinema fantàstic, no solament pel que fa a la creació, sinó també respecte a tot el que implica en termes de negoci, d'indústria i d'innovació audiovisual. I la segona edició del màster es presenta molt semblant. Que el màster comenci molt poc després de la celebració del Festival vol dir que Sitges pot ser una mena de reunió d'arrencada o kick-off per als estudiants, que es poden posar en contacte des del començament amb un dels esdeveniments més importants del món relacionats amb el cinema i amb tota la potència de la indústria audiovisual del gènere fantàstic.

Detecteu que, com passa en altres àmbits, el cinema i el món audiovisual requereixen nous perfils professionals difícils d'imaginar fa una dècada?
El més evident, entre els perfils radicalment nous, és la conjunció entre les dades i el cinema. Hi ha serveis audiovisuals que basen fonamentalment la seva estratègia de programació en l'anàlisi de les dades massives que generen els seus usuaris. Aquesta unió és un perfil nou, però, en tot cas, no penso que la cosa canviï gaire. Els grans perfils que es necessitaran en el món de l'audiovisual i del cinema són els perfils creatius. Es necessitaran bons escriptors d'històries, bons desenvolupadors de projectes, bons productors capaços de fer que les històries esdevinguin una realitat cinematogràfica, i bons directors i directores, gent capaç de visualitzar les històries d'una manera molt interessant per al públic. Els perfils clàssics, doncs, continuaran essent essencials. I tot plegat, en un context en què les plataformes necessitaran hores i hores de programació. L'audiovisual té un present brillant i un futur esplèndid.

Precisament, des dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, lideres el Grup de recerca en Aprenentatges, Mitjans de Comunicació i Entreteniment (GAME). Què és el que t'engresca més de la recerca en el teu àmbit? Hi ha cap estudi que tinguis entre mans i que ens puguis avançar?
Ens dediquem sobretot a analitzar la confluència entre el panorama mediàtic contemporani, és a dir, tot allò que passa en els mitjans o en l'entreteniment, i els aprenentatges que genera en el vessant social i cultural. Tenim diverses línies de recerca i ara treballem en uns quants projectes. Per exemple, analitzem el potencial que aquesta comunicació audiovisual té per a la participació ciutadana i per a la participació política i cívica dels públics joves. I un altre projecte tracta de la presència de les històries en la societat i la cultura contemporània: en un moment en què tothom pot ser emissor i receptor d'històries, es vol analitzar com això transforma la nostra visió de les històries o crea públics nous.

Tornem a Sitges i al cinema fantàstic, que té grans fans, però també detractors, persones a qui no atrau tot allò que no sigui tocar de peus a terra.
Això és molt interessant. Una gran part de la població adulta considera que tot allò que no sigui tocar de peus a terra és una pèrdua de temps. En aquest sentit, és molt fàcil trobar detractors del gènere fantàstic, que diuen que no parlar de coses que passen a la realitat és escapisme. A aquestes persones els diria que és el contrari. Molt sovint és escapisme el drama convencional que t'explica una història que té una resolució clàssica i típica, en què tot torna a un estat natural. El bon cinema fantàstic és una mirada àmplia, que transcendeix la realitat i que alhora t'ajuda a parlar de coses reals, però amb una mirada absolutament metafòrica, simbòlica, molt ampliada. Per a mi, el món fantàstic és clarament una manera d'ampliar el nostre horitzó de pensament. Per a mi, aquesta és la potència del gènere, i aquí hi incloc l'animació. Tot allò que no sigui tocar de peus a terra és, molt sovint, la millor manera d'entendre el món des d'una perspectiva oberta, des d'una pluralitat de pensament. Ens dona flexibilitat cognitiva, capacitat d'entendre millor el món complex que ens envolta.

Per als no iniciats, ens podries recomanar alguna aposta segura en forma de sèrie, de film o, fins i tot, de llibre, sigui antiga o de màxima actualitat?
Per descomptat, recomanaria la tercera temporada de Twin Peaks, que és el retorn d'una sèrie de culte de David Lynch: ha tornat absolutament renovadora. I altres sèries que amplien clarament la manera de mirar el món. De les darreres, se m'acut, per exemple, The Leftovers, una producció d'HBO, o West World, també d'HBO. Però esmentar-ne poques és injust, perquè n'hi moltes de bones, que, com deia, serveixen per a ampliar el nostre horitzó de pensament.

Per acabar: sovint associem Sitges amb el cinema de terror, encara que sigui sobretot un festival de cinema fantàstic. Heu estudiat per què el terror o la por atrapen? Han de ser d'alguna manera específica, per atrapar?
Sobre això hi ha molta literatura i molta recerca. En primer lloc, hi ha una qüestió purament essencial, de mecanisme psicològic. La por és una emoció absolutament primària, que ens diu moltíssim de com som. Per tant, una persona enfrontada a les seves pors en una pantalla de cinema, o senzillament enfrontada a coses que fan por, aprèn molt d'ella mateixa. La por ens atrau perquè és una emoció extrema que ens disposa a aprendre coses sobre nosaltres mateixos i, és clar, també sobre el món. I una altra qüestió fonamental és que la producció relacionada amb les pel·lícules de por en el fons reflecteix les pors socials. És a dir, en èpoques d'angoixa, de crisi, de malestar... hi ha sempre una pujada en la producció de pel·lícules de por, de terror. I això té una relació directa amb com és la societat. Per tant, això fa que el gènere, en concret el vessant del gènere que parla de la por, sigui una de les formes expressives més interessants, perquè diu molt de nosaltres mateixos.

Roser Reyner, periodista.

Entrevista publicada a UOC News.

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

El Govern aposta per la transversalitat de les polítiques culturals

La transversalitat de les polítiques culturals han centrat el Consell Executiu d'aquesta [...]

Els 11ens Premis Gaudí presenten les nominacions més repartides

L'Acadèmia del Cinema Català ha fet públiques les nominacions de l'onzena edició dels Premis [...]

Movistar+ ha subtitulat en català més de 1.300 films i sèries en cinc anys

Aquest 2018, Movistar+ ha subtitulat en català 250 pel·lícules i 60 sèries de televisió [...]

La Residència Faber s'integra a l'Institut Ramon Llull

El consell de direcció de l'Institut Ramon Llull ha acordat la integració de la Residència [...]

El fons de Huertas Claveria ingressa a la Biblioteca de Catalunya

La Biblioteca de Catalunya ha celebrat aquest dilluns l'acte de recepció del fons del [...]

Nova proposta del MACBA per quedar-se la Misericòrdia

El conflicte obert al Raval entre el MACBA, l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat per [...]

Els Premis Zirkòlika reconeixen la trajectòria del Fakir Kirman

Josep Miret, de nom artístic Fakir Kirman, també conegut com a l'home-volcà, ha estat [...]

L'Ajuntament de BCN presenta una política pública que integra cultura i educació

L'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona [...]

El Primavera Sound aposta decididament per la paritat

La 19a edició del Primavera Sound serà la primera paritària en la història del festival, que [...]

El periodisme cultural, a debat

El teatre de la Biblioteca de Catalunya acull dilluns, a les 19 h, la taula rodona El [...]

EL + LLEGIT

EL + COMENTAT

Tota la informació de la ciutat de Barcelona i l'àrea metropolitana a un click.