cultura21, el portal català del sector de la cultura

el portal català del sector de la cultura

icono twittericono facebookicono rss
linia 20 edicions de proximitat

A FONS

Georgina Altarriba / ACPG | Actualitzat el 30 Octubre 2013 a les 13:35

Quim Torra (Blanes, 1962) és el director del Born Centre Cultural, el nou equipament barceloní ubicat a l’antic Mercat del Born i que consta d’un jaciment de més de 8.000 m² de la Barcelona que va patir el setge del 1714. Torra, que ha treballat durant vint anys a l’empresa privada, és escriptor i editor, forma part del consell permanent de l’Assemblea Nacional Catalana i també exerceix de vocal d’Òmnium Cultural.

Gairebé deu anys d’obres, molta feina i moltes decisions, però finalment el Born Centre Cultural ha estat possible. Com ho esteu vivint?
Molt bé, amb una gran satisfacció. La veritat és que veure que en aquests primers dies de funcionament el centre ha estat visitat per gairebé 200.000 persones és molt gratificant per a la gent que ha estat treballant tots aquests anys per fer-ho possible. Ens hem adonat que hi havia fam de Born a la ciutat. Aquest espai portava gairebé 40 anys tancant i gairebé deu anys de plantejaments per veure com tirar-ho endavant. Estem molt contents amb la resposta de tothom i ara amb molta il·lusió per començar amb la programació regular del centre.

El descobriment de les ruïnes del 1714 va fer repensar l’ús que s’havia de fer d’un espai, que havia de ser una biblioteca. Un fet que va crear dubtes i polèmica. Això ha dificultat d’alguna manera el seu paper de director del centre?
Jo quan arribo al Born Centre Cultural la gran decisió ja estava presa. La decisió sobre respectar les ruïnes. La discussió sobre si calia tirar endavant i fer la biblioteca o fer un lloc com aquest arriba el 2000-2004 i, per tant, jo ja arribo amb aquest concepte. Sí que de totes maneres han estat uns mesos per dissenyar una programació cultural que combinés història amb literatura, música, amb debats... que fos un centre cultural que no només mirés endarrere sinó que també mirés endavant.

El Born Centre Cultural és molt més que un nou equipament cultural barceloní. Què hi trobem?
A part d’una part d’història, evidentment, la possibilitat de visitar la ciutat del segle XVIII, un jaciment de 8.000 metres quadrats únic al món. Aquí hi ha 55 cases i onze carrers! Com a catalans aquest lloc és extraordinàriament simbòlic, també, no només pel que representa: la repressió borbònica, acabada la desfeta del 1714, sinó també com a símbol de resistència. Aquí tenen lloc moments com els darrers combats de l’11 de setembre del 1714 o la famosa càrrega del general Villarroel. Tot això ho complementem amb dues exposicions: una sobre la vida quotidiana de fa tres segles i una altra sobre el setge de 1714.
Però, a més de tot això, hi ha un espai gastronòmic, el restaurant, que és El 300 del Born –operat per Moritz–, hi ha una llibreria també i, finalment, la Sala Moragues.

La Sala Moragues és on tindran lloc les activitats d’agenda, oi?
Sí, aquest espai és una sala polivalent amb un aforament de 250 persones on un dia programem teatre, un altre dia programem concerts, un altre conferències... i els caps de setmana, sobretot, molt centrat en un públic familiar perquè hi vingui la gent amb els nanos i descobreixin d’una manera tan visual com aquest lloc una mica millor la història del seu país.

Aquestes activitats seran sempre vinculades al Tricentenari?
No. Nosaltres justament a l’agenda d’activitats li diem Roda el món i torna al born. La veritat és que no podíem triar un lema millor, perquè el coneix tothom, i aquesta és una mica la voluntat: girar i donar voltes sobre diferents àmbits de la cultura del país. Parlarem molt de literatura i de lletres: en Màrius Serra ens farà un taller literari, tindrem obres de teatre, aquí també hi haurà molta música, i no necessàriament sobre música barroca, perquè ens entenguem, sinó que hi haurà concerts de jazz i propostes com la dels Blaumut o el Joan Dausà.

L’equipament està pensat per servir a la ciutat o també vol ser un punt de referència del país, de Catalunya?
Evidentment som un equipament de la ciutat, de la Diputació de Barcelona, arrelat al barri de la Ribera però amb vocació nacional. Nosaltres som membres d’Espais Escrits, l’associació que agrupa les diferents fundacions i cases d’escriptors d’arreu dels Països Catalans. Nosaltres ens sentim germans dels valencians o dels mallorquins a l’hora de projectar també la cultura catalana. Per tant, entenem també que té aquest punt nacional. Aquí hi passen moltes coses que poden afectar el país.

La visita i l’ús de l’equipament és una classe d’història viva per a totes les edats i amb molta activitat per a la canalla...
Per a mi és clau. Tot el tema dels serveis educatius del centre cultural és la peça de volta de tot aquest espai. Volem que totes les escoles de Catalunya coneguin aquest espai, vinguin. És un lloc ideal perquè la història t’entra per la vista. A més a més, les exposicions ens ajuden a complementar l’espai i a entendre’l una mica millor. Per tant, tot el què fa referència al món juvenil i infantil per a nosaltres és molt important i per això intentem que els caps de setmana les famílies vinguin i que entre tots plegats siguem capaços de fer-ho atractiu. La història no és un pal, pot ser molt divertida!

I amb tots aquests elements i activitats, quin és l’objectiu del Born Centre Cultural?
Vol ser un punt de trobada entre la història i la cultura catalana. És a dir, busca que reflexionem tots plegats sobre la nostra història, sobre la nostra cultura, que sapiguem projectar-la cap al futur i que ens ajudi en un moment en el què Catalunya s’està plantejant un repte tan important com el de decidir sobre la seva sobirania. Que ens ajudi a entendre que sense aquesta història i sense aquesta cultura les nostres reivindicacions no serien tals.

Per tant, aprendre a mira cap endavant, cap al futur, però agafant molt fort el passat. Hem d’anar per aquí per avançar?
Sí. A mi m’agrada recordar sempre una frase de Rovira i Virgili que deia “per a un català és un deure i una necessitat conèixer la seva història”. És difícil que sapiguem entendre la complexitat del nostre país i l’ambició dels actuals moments si no coneixem mínimament la nostra història, si no som conscients de la desfeta del 1914 i del que suposa per al país, i d’altres desfetes com la del 1939.
És evident que de totes aquestes lliçons n’hem d’aprendre, hem d’aprendre com el país és capaç de refer-se de situacions com aquestes i per tant entenc, i amb això sóc molt taxatiu, que totes les reivindicacions catalanes es basen en aquesta història i en aquesta cultura.

El Born Centre Cultural és un equipament que reivindica la llibertat nacional de Catalunya?
El Born explica una història, que és la història de la desfeta del 1714 i de com aquest país és capaç de refer-se d’aquelles conseqüències realment nefastes. Gairebé un segle i mig més tard, els nostres avantpassats comencen a qüestionar-se algunes coses i d’aquell moviment se n’hi dirà Renaixença, que vol dir renéixer i per renéixer vol dir que has mort, d’alguna manera.
Les conseqüències del 1714 són així, d’alguna manera. El país es fon a negre i som incapaços gairebé ni de saber qui érem. Ens caldrà tornar a saber que parlem una llengua apta per comunicar-nos i per escriure, que hem tingut una història... Aquest procés és el que em sembla que és molt interessant de tenir present en el moment actual, i sobretot, insisteixo, que les reivindicacions catalanes no s’entenen si no s’entén el passat del país. Per exemple, és molt important portar un estranger al Born perquè és la manera més clara de que pugui entendre perquè els catalans estan demanant aquesta sobirania plena en l’actualitat, perquè es basa en una història, en una cultura, en un projecte de nació.

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

+ NOTÍCIES

Tornem el 31 d’agost

Amb motiu de les vacances d’estiu, el servei de notícies de Cultura 21 romandrà inactiu fins [...]

50 propostes base per elaborar l'Estatut de l'artista

Diferents entitats, associacions i institucions de diferents àmbits del sector cultural de [...]

Els Estatuts de l'Institut Ramon Llull incorporen de nou les Balears

El Govern ha aprovat els nous Estatuts de l'Institut Ramon Llull, els quals tornen a incloure [...]

Can Batlló unificarà tots els arxius de Barcelona

La nau central de l'antic recinte fabril de Can Batlló serà la seu de l'Arxiu de la Ciutat de [...]

Es licita el servei de visites i educació de diversos equipaments patrimonials tarragonins

L'Agència Catalana del Patrimoni Cultural ha obert el procés de licitació del contracte per a [...]

Cervera celebra 40 anys d'Aquelarre

L'Aquelarre de Cervera arriba a la seva 40a edició amb La mort i la purga de l'ànima com a [...]

À Punt cerca continguts audiovisuals d’entreteniment, culturals i divulgatius

La Societat Anònima de Mitjans de Comunicació, la mercantil encarregada del funcionament d'À [...]

La diversitat en les indústries culturals centren el nou Quaderns del CAC

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya ha publicat el número 43 de Quaderns del CAC, que [...]

El Grec 2017 redueix espectadors però millora l'ocupació

La 41a edició del Grec Festival de Barcelona, la primera dirigida per Francesc Casadesús, ha [...]

En marxa el 5è concurs de guió de projectes transmèdia

Guionistes Associats de Catalunya i el Mercat Audiovisual de Catalunya han posat en marxa la [...]

EL + LLEGIT

EL + COMENTAT

Tota la informació de la ciutat de Barcelona i l'àrea metropolitana a un click.