líniaeixample
barcelona Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

COMERÇ

F. Javier Rodríguez, Barcelona | Actualitzat el 01 Març 2017 a les 10:24

Vendrell ens rep en un moment significatiu i clau per al futur de l’entitat que presideix. Parla de la relació de la fundació amb l’Ajuntament i de projectes de futur, com ara l’Any del Comerç i la Cultura. Com a fotògraf de professió, fa una instantània de la situació actual i aposta per innovar i treballar en xarxa.

Com està actualment la relació de la fundació amb l’Ajuntament?
Bé. La fundació ha volgut tenir una bona relació amb tots els governs, fins i tot quan hi ha hagut temes que ens han enfrontat. I ara passa exactament el mateix.

Doncs teníem entès que el conveni de la fundació amb l’Ajuntament, l’espina dorsal dels ingressos de l’entitat, estava en stand by...
No. Sí que és veritat que ens agradaria signar els convenis abans, però això no és d’aquest any, ja que passa sempre.

I en quina situació està el conveni d’enguany?
N’hem parlat, però encara no hem posat fil a l’agulla. Si tot va bé, està previst que se signi abans de l’estiu. S’ha de renegociar tot des del principi. Sabem que hi haurà partides que quedaran pràcticament anul·lades, però n’hi haurà de noves.

Quines queden anul·lades?
Hi haurà una rebaixa substancial de la partida de passarel·les. Sabem que no són una prioritat per a la Direcció de Comerç. No és una cosa que els hi faci molta il·lusió promocionar.

Per què?
Entenen que la despesa que té una passarel·la de moda és molt elevada i que no té prou retorn directe per al comerciant. Amb les desfilades mostrem als veïns que tenen tot el que volen a cinc o 10 minuts caminant. En aquest sentit la funcionalitat és molt bona, i el retorn immediat l’endemà també. Però no deixes de gastar-te molts diners en només dues hores. Si ho planteges així, tenen la seva part de raó. Però si ho fas des del punt de vista que és una festa per al barri, potser no és tan car. Però vaja, les prioritats ara mateix no són aquestes.

Quines són?
Treballar amb talent jove, amb dissenyadors emergents... Fer un altre tipus de passarel·la. Aquest any no es faran a la primavera, perquè no donarà temps. Bé, sí que hi haurà alguna desfilada on col·laborarem, però no sabem com, encara. Seran bàsicament de districte: s’organitzaran des dels mateixos eixos amb el suport del Districte. A la tardor començaran les nostres passarel·les renovades, a gust de tots i amb menys pressupost.

I a part de les passarel·les, hi ha cap altre tema que es vegi afectat en un futur pròxim?
L’Indicador de Comerç de Barcelona (ICoB), un estudi trimestral que es feia amb ESADE sobre l’estat del comerç, ja no el fem. Treballar amb ESADE és car i entenen que el cost de l’estudi no està justificat.

Teniu cap alternativa a l’ICoB?
S’ha intentat fer alguna cosa amb el departament d’estadística del consistori. Però és un departament molt professionalitzat i, potser, el nostre mètode de treball no hi encaixaria.

Hi ha cap altre aspecte o activitat que canviarà?
No, aquests dos serien els més potents. El que sí que farem l’any que ve és treballar la campanya de Nadal de la mà de l’Ajuntament, en comptes de fer-ne dues de diferents. Hem de col·laborar, perquè la passada campanya municipal no hagués tirat endavant sense els eixos.

Tot plegat, un signe més de l’estabilització de l’àrea de Comerç, després dels canvis de cadira inicials. Com valora la tasca de Montse Ballarín al capdavant de l’àrea?
Molt positivament. Ja no només per la Montse, amb la qual tenim una relació molt fluïda, sinó pel fet de tenir un interlocutor estable amb l’Ajuntament. Ara hi ha una directora i una regidora de Comerç –amb les feines molt ben definides– i un tinent d’alcalde, en Jaume Collboni, que ens dedica força estona.

Amb qui també sembla que han refet ponts és amb Barcelona Oberta. De fet, han creat conjuntament RETAILcat, una plataforma d’àmbit català en defensa dels interessos dels comerciants. Servirà per omplir el buit que va deixar la Confederació de Comerç?
RETAILcat no vol ocupar l’espai de ningú. És una cosa completament diferent del què s’ha fet fins ara. En reunions informals vam començar a parlar d’una possible integració entre la fundació i Barcelona Oberta. Uns mesos més tard, la Confederació va caure. I és arran d’això que s’accelera tot plegat. Per tant, s’hagués format igualment.

Què aporta de nou RETAILcat?
No pretenem ser una patronal, d’entrada. Vol treballar conjuntament diferents aspectes que uneixen a tot el sector. Cal entendre que una botiga de barri de la fundació té alguna cosa a veure amb una empresa adherida a Comertia. Ens afecten per igual qüestions com les rebaixes, els municipis turístics o les grans superfícies, i hem d’anar units. RETAILcat vol integrar, no vol fer esquerdes al sector. Totes les entitats hi estan acceptades i es respectarà la seva independència. És una visió més innovadora del comerç, potser rejovenida per una generació que empeny molt i vol fer coses noves. 

PIMEC no és a la nova entitat. Per què?
Perquè no ha volgut. No ens hem assegut formalment a parlar del tema.

Potser aspira a ocupar l’espai de la Confederació...
Exacte. Abans hi havia la Confederació i PIMEC. Quan cau la primera, l’únic representant del comerç català que queda és PIMEC.

RETAILcat tindrà un ull posat a la tramitació parlamentària de la nova llei de comerç catalana. Una norma que liberalitza les rebaixes. Com ho valora?
No hi estem d’acord. “Anar de rebaixes” s’ha convertit en un verb, en canvi no anem “d’outlets”. Cal defensar el concepte i la seva temporalitat, lligada a l’hivern i a l’estiu.

Un altre punt de l’avantprojecte de llei de comerç és l’ampliació a 75 hores d’obertura permeses a la setmana. Com ho valora?
No ens afecta, sempre i quan es respectin els llocs de feina de qualitat i no es reaprofiti personal. És mitja horeta cada dia de més. Estem acostumats a obrir moltes hores al dia i ja no ve de tres més.

No creu que afectaria la conciliació familiar?
No. Estem en un país mediterrani. Això de tancar a les sis de la tarda, anar a casa a sopar i ficar-se al llit a les vuit no va amb nosaltres. Aquí a quarts de 10, a l’estiu, és de dia.

Un clima que atrau turistes. Ha d’aprofitar-se’n el comerç?
Necessitem turisme de qualitat. El de borratxera no ens aporta res. Cal desestacionalitzar-lo i descentralitzar-lo. Però no s’ha de demonitzar el turista. No és dolent. No fa fora la gent dels barris. Barcelona està de moda: aprofitem-ho.

En aquest sentit, com es pot portar els turistes cap a eixos perifèrics de la ciutat?
No pots fer anar el turista a barris perifèrics, d’entrada. Hauries de fer una pedagogia molt gran perquè hi acabés anant.

Parlant ara dels eixos de barri, quina és la seva realitat actual?
Potser no tot el comerç que tenim i representem a Barcelona pot subsistir. Hi ha algunes botigues que no és que no defensem, sinó que potser no estan preparades per al segle XXI. Només cal mirar al nostre voltant: encara hi ha comerços sense ordinador o amb només una calculadora sota el taulell. Així no anem bé. No podem viure del passat: cal innovar. Per tant, s’ha de fer formació, ajudar a tots aquests comerços a tirar endavant i que no se’n tanquin més.

Parlant d’innovació, quins són els plans de futur de la fundació?
Ara volem fer l’Any del Comerç i la Cultura. Va ser una idea nostra que vam plantejar al tinent d’alcalde Collboni, que ho va veure amb bons ulls. Segurament anirà de la primavera d’enguany fins a la de l’any vinent i es tractarà de fer servir el comerç per fomentar la cultura i a la inversa. Lligar els dos mons i donar un ús als nombrosos espais culturals dels barris, els quals s’utilitzen poc.

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

Puigdemont: “Feia dècades que es volia tancar la Model i ara hem pres decisions”

Arribem a primera hora de la tarda al Parlament. És dia de sessió plenària. A la planta [...]

El pla del tramvia per la Diagonal estarà llest a la tardor

L’Ajuntament té previst tenir a punt aquesta tardor el projecte executiu de la connexió del [...]

L’estació de Passeig de Gràcia recuperarà elements del 1924

Les obres de rehabilitació de l’estació de metro de Passeig de Gràcia han posat al descobert [...]

L’Ajuntament estudia expropiar 10 solars per fer-hi equipaments

L’actual govern municipal va anunciar a mitjans de febrer que està estudiant la possibilitat [...]

Bona part de l’entorn del Mercat de Sant Antoni, per als vianants

Quan el Mercat de Sant Antoni reobri les seves portes –es preveu que les obres de reforma [...]

Publiquen “el mapa de la vergonya” de Sant Antoni

La plataforma Fem Sant Antoni ha publicat a la seva web un mapa dels pisos turístics que hi [...]

Pros i contres del turisme a Barcelona: parla el carrer

Que el turisme té efectes positius per a Barcelona és difícilment discutible. De la mateixa [...]

Colau compra el local per fer l’Ateneu de la Sagrada Família

El projecte per a l’obertura de l’Ateneu Popular de la Sagrada Família ja és més a prop de [...]

Districte i veïns debaten els futurs usos de la Model

Després del conveni signat entre Generalitat i Ajuntament pel trasllat de la Model, el debat [...]

Llum verda a l’hotel de luxe del passeig de Gràcia amb Casp

El projecte de la cadena Melià Hotels International que preveu la construcció d’un hotel de [...]

La Sagrada Família va rebre 4,5 milions de visites el 2016

Les visites a la Sagrada Família no paren de créixer. Fa poc s’ha conegut que el 2016 es va [...]

Namina presenta el seu nou disc ‘Ígnia’ a la Casa Elizalde

La cantant Namina presentarà el pròxim dia 24 de febrer el seu segon disc, Ígnia, a la Casa [...]