Palazón, que ha ocupat diferents tasques directives a IB3 durant set anys, assegura que ha pres la decisió per motius “exclusivament personals”; concretament, per marxar als Estats Units a treballar en el sector audiovisual, tot i que ho fa a l’aventura, sense cap oferta de treball.

La seva dimissió ha sorprès, entre altres coses, perquè d’aquí poc es complien sis mesos des de que no va obtenir el recolzament de dos terços del Parlament balear per ser escollit director general, motiu pel qual exercia en funcions; el director per decret llei durant aquest temps és el conseller de Presidència, Antoni Gómez, que havia delegat en Palazón. Un cop passats els sis mesos, Palazón podia ser nomenat director general amb majoria simple, però hi ha renunciat.

A banda, alguns mitjans balears apunten que un motiu per la renúncia podria ser per la negativa del Govern a mantenir tres persones de la seva confiança en càrrecs de direcció –Magdalena Pascual, Lola Fernández i Jaume Mora–, els quals van finalitzar la relació contractual amb IB3 el passat 31 de gener.

Ara, l’Executiu de José Ramón Bauzá per dirigir l’ens. Mentrestant, haurà d’exercir el càrrec el conseller de Presidència.

Coincidint amb Dimecres de Cendra, uns 200 treballadors han participat en un acte reivindicatiu on, simbòlicament, el monument commemoratiu d’inauguració dels estudis a Sant Joan Despí s’ha tapat de negre i se li ha col·locat una senyera amb un crespó negre .

Durant l’acte s’han repartit llaços de dol entre els treballadors congregats i s’ha llegit el manifest, en el qual també es demana respecte als drets laborals.

Mitjançant l’acord, quan el Parlament Europeu organitzi un seminari per a periodistes a Brussel·les o Estrasburg sobre temes legislatius, l’Oficina reservarà fins a cinc places per als col·legiats interessats amb les despeses de transport i allotjament cobertes.

“L’objectiu d’aquests seminaris és el de proporcionar una oportunitat als professionals dels mitjans de comunicació de conèixer de prop quina legislació està treballant el Parlament Europeu, amb un contacte directe amb els eurodiputats”, ha afirmat el director de mitjans i portaveu del Parlament Europeu, Jaume Duch.

Per accedir a les convocatòries és necessari, a banda d’estar col·legiat, treballar en algun mitjà o col·laborant-hi. Les places s’atorgaran per ordre de recepció de les sol·licituds, i només es podrà assistir a una a l’any.

L’organització considera que la seva eliminació és una mesura “desafortunada” que suposa un “retrocés de 20 anys” en la projecció de la llengua i la imatge de Catalunya. A més, recorda que, després de la supressió fa dos anys de les emissions internacionals de Canal 9 per impagament del senyal, la presència de la llengua catalana en l’espai televisiu internacional desapareix totalment.

La FIEC considera que les noves tecnologies proposades com alternativa per TV3 “ignoren el caràcter socialitzador o familiar” que pot tenir per a moltes comunitats catalanes de l’exterior el poder veure TV3CAT com a qualsevol altre canal de l’oferta televisiva diària. A més, assegura que el seguiment de TV3 per internet quedarà “restringit” al sector de la població acostumat a veure televisió amb ordinador o altres dispositius.

La Federació destaca que, amb l’inici el 1996 de les emissions de TV3 per via satèl·lit, es va donar accés a la realitat del país als més de 450.000 catalans residents a l’exterior, i per a moltes famílies va suposar un “fantàstic aliat” per donar continuïtat a la llengua en les segones i terceres generacions, a més de per a tots aquells que des de l’àmbit universitari o des de la promoció cultural volien promoure tant la llengua com la imatge exterior de Catalunya.

Juntament amb Real, la FIS ha distingit el periodista nord-americà Tim Ryan i els japonesos Jin Shiga i Hiroyuki Yakushi. El lliurament tindrà lloc durant els Mundials Júnior de Snowboard, que es celebraran a Sierra Nevada del 24 de març a l’1 d’abril.

El periodista barceloní va 26 anys que presenta Temps de neu, ha cobert tots els Jocs Olímpics d’hivern de des del 1984, i ha fet més de 500 reportatges de neu a 33 països diferents.

I és que aquest abans de la seva emissió, els treballadors de l’ens es van rebel·lar contra el tractament informatiu que la radiotelevisió pública havia fet fins aleshores dels fets. A la redacció de Televisió Valenciana, es va llegir un manifest contra la “manipulació” informativa de les protestes estudiantils i  l’acció policial, en el qual es demana la dimissió dels directius responsables. El comitè va lliurar el manifest a la cap d’informatius de Canal 9, Salud Pedrós, a la qual van demanar explicacions.

Protesta dels treballadors a la redacció per la cobertura informativa:

Per al sindicat, el comportament policial vers els reporters és un “atac directe als principis democràtics més elementals”, i recorda que sense informació lliure “la democràcia queda coixa”. En aquest sentit, l’SPC recorda que les “enormes dificultats” que la policia va posar als periodistes els primers dies del conflicte (es va iniciar la setmana passada, tot i esclatar mediàticament dilluns) per fer la seva feina, com ara impedir l’enregistrament d’imatges.

Per tot plegat, el Sindicat de Periodistes exigeix a les autoritats competents que “esclareixin els fets, depurin les responsabilitats que s’escaiguin i prenguin les mesures necessàries perquè situacions com aquesta no es tornin a repetir”.

També la Unió de Periodistes Valencians (UPV) va condemnar aquest dimarts l’acció “violenta i desmesurada” de la policia el passat dilluns, i va demanar el “màxim” respecte al treball dels professionals de la comunicació.

Tot i que el gratuït sempre havia tingut pèrdues, aquestes havien augmentat considerablement els darrers mesos, i tot i les mesures adoptades per pal·liar-les, no se n’han sortit, segons explica l’editora.

L’Associació de Periodistes de Castelló (APC) ha mostrat la seva solidaritat amb els treballadors del Qué! del territori, i ha assegurat assistir amb tristesa a la “pèrdua sistemàtica” de llocs de treball en el sector, ja sigui pels acomiadaments de professionals com pels tancaments de mitjans.

De moment, Qué! continua amb les edicions de Barcelona, València, Aragó, Madrid, Bilbao, Astúries, Sevilla, Màlaga i La Rioja.

És el cas de Libération, que durant l’any passat va assolir una mitjana de vendes de 120.000 exemplars diaris, un 5,4% més que el 2010. A més, les vendes directes a quiosc van créixer un 10,5%.

Pel que fa a Le Monde, les seves vendes durant el 2011 van créixer un 2% respecte l’any anterior, arribant a unes xifres de 292.000 exemplars de mitjana al dia. A més, els divendres, quan el diari s’acompanya d’una revista, l’augment va ser del 5,1%.

Font: Escacc

Segons els sindicats, els mitjans de RTVV estan oferint una informació “tergiversada”, a banda de no donar la “rellevància” informativa que mereixerien els fets i que sí han tingut en altres mitjans, fins i tot internacionals.

El comitè d’empresa denuncia que en totes les edicions informatives de la radiotelevisió pública “s’oculten intencionadament” les imatges dels cops i la “brutalitat policial” contra els estudiants; es presenta a la policia com a víctimes i els menors com a culpables; es descontextualitzen les causes dels fets reduint-los a “disturbis” i “incidents”; s’amaguen els motius de la protesta dels estudiants (les retallades en l’ensenyament i la manca de calefacció a les aules); i s’intenta “deslegitimar” les protestes argumentant que no estan autoritzades.

Per als representants dels treballadors de RTVV, la cobertura que s’està fent “aprofundeix en el divorci” dels mitjans de l’ens amb “bona part” de la societat valenciana, poden arribar a “posar en perill” la integritat dels professionals que són enviats a cobrir les informacions.

Per tot plegat, el comitè demana la dimissió del director general de RTVV, José López Jaraba; dels directors de Canal 9, Luis Redondo, i Ràdio 9, Nuria Romeral; i dels respectius caps d’informatius, Salud Pedrós i Juan José Braulio.

Protesta dels treballadors a la redacció per la cobertura informativa:

Informatiu a Canal 9 del dilluns a la nit: