El decret també redueix el consell d’administració de RTVE dels dotze membres actuals a nou. A més, l’únic que tindrà dedicació exclusiva serà el president, mentre que la resta només cobrarà dietes per l’assistència a les reunions, quan fins ara tenien un sou de més de 110.000 euros.

El decret llei va ser aprovat el passat 20 d’abril pel Consell de Ministres i es troba en vigor des de que es va publicar al BOE al dia següent.

El nou director de Televisió de Catalunya, Eugeni Sallent, es va reunir dimarts i dimecres amb els representants dels treballadors, i els va assegurar que la plantilla no es tocarà el 2012. Aquest dijous, en una entrevista a Els matins de TV3, i preguntat sobre el tema, Sallent, com ja va fer el dia del seu nomenament, s’ha remès a les paraules que el president de la CCMA, Brauli Duart, va dir en el mateix espai a mitjan abril, assegurant que l’aplicació de l’ERO era  “l’últim recurs”.

En aquest sentit, Sallent ha afegit que abans de l’ERO “queda molta feina per fer”, i també ha recordat el “compromís” de l’anterior direcció de TV3 amb la plantilla, en referència a l’acord assolit pel qual no hi hauria sortides a canvi de reduir un 5% els salaris. El nou director ha assumit el compromís, però no s’ha pronunciat sobre què passarà un cop s’hagi exhaurit el seu termini.

L’acord que garanteix els llocs de treball finalitza el 31 de desembre del 2012, igual que els diferents convenis laborals; els nous s’han de començar a negociar amb el consell de govern de la CCMA. En aquest sentit, cal recordar que Duart ja havia advertit que una reducció de plantilla només es plantejaria “hipotèticament” en cas que, per una banda, fos “imprescindible” continuar ajustant els recursos de l’ens, i per l’altra no s’arribés a un acord amb els treballadors.

Pel que fa als recursos, el nou director de TV3 ha assenyalat a Els matins que per al pressupost del 2012 no hi haurà retallades “addicionals” a les que ja s’havien aprovat anteriorment.

El contingut no ha agradat gens a la directiva del FC Barcelona, que en un comunicat ha expressat la seva “indignació per la falsedat de les informacions que s’hi contenen”.

La directiva afirma que el text atempta contra el dret a l’honor del club, el seu president i l’entrenador, motiu pel qual ha adreçat un escrit al diari perquè rectifiqui la informació “falsa”. A banda, interposarà accions judicials contra Salvador Sostres i tot aquell que “hagi actuat en la preparació de l’article o en la difusió de la informació que s’hi conté amb ànim fraudulent”.

Per la seva part, el polèmic periodista, en declaracions a Nació Digital, ha assegurat que el que explica a l’article “va passar” i així ho manté. L’única concessió que fa Sostres és reconèixer que una expressió dita per Guardiola potser no és l’adient (“me jodéis”), però que en cap moment s’ha desmarcat del contingut global de la declaració.

La rebaixa, que encara no és definitiva, només és una de les mesures que vol aplicar la Cope per estalviar 6 milions d’euros per fer front a la davallada d’ingressos. La resta són retallades en viatges, dietes, col·laboradors i altres despeses.

Font: PRNoticias

El mapa –en construcció– ofereix una avaluació quantitativa (mitjançant 41 preguntes) dels recursos que ofereixen als seus webs els ajuntaments per informar de les actuacions dels representants polítics: així, esdevé una guia de les actuacions que els consistoris poden incorporar o millorar, i al mateix temps una eina de consulta per als ciutadans.

Els impulsors també volen que el mapa serveixi, per als polítics i els tècnics dels consistoris, com a guia de les actuacions que poden incorporar o millorar, posant com a model el Decàleg de Bones Pràctiques de la Comunicació Local Pública.

El mapa és una representació cartogràfica de Google Map que permet buscar els 947 municipis catalans fent una selecció prèvia per comarques. De moment només hi ha la informació d’alguns municipis, les quals han servit per testar el funcionament i veure les reaccions que provoca. En els propers mesos s’aniran afegint dades de la resta de municipis.

La denúncia venia acompanyada amb més d’una vintena d’exemples recollits en els informatius pels mateixos treballadors des de finals de gener: vetos a veus crítiques, suggerències de no fer preguntes impertinents al Govern, prioritzar notícies sobre societat i “poc molestes” per a l’Executiu. Segons el sindicat, els temes sensibles objecte de manipulació són la llengua, la sanitat, les protestes i les retallades.

Segons l’SPIB, la “pressió” que s’exerceix sobre els treballadors “fa que no puguin redactar les notícies tal i com ho farien” des d’un punt de vista professional. En aquest sentit, asseguren que els periodistes viuen “sota la por de desobeir i ser, conseqüentment, traslladats de lloc de feina, de centre de treball o acomiadats”.

Resposta per partida doble

La direcció de l’ens públic va rebutjar immediatament les acusacions i va acusar al sindicat de “manca d’ètica i responsabilitat” per no defensar “totes les parts” i basar-se només en “opinions individuals”. A més, va considerar “inacceptable” que es creïn “sospites infundades, crítiques gratuïtes i actituds de persecució”.

A banda, aquesta mateixa setmana, un suposat grup de periodistes de la redacció d’informatius d’IB3 televisió ha enviat un comunicat anònim que segueix la línia de la direcció, assegurant que els “entristeix profundament” que la cadena sigui “diana constant dels dards” en forma de crítica sistemàtica, i es queixen de les “crítiques cruels” d’uns “pocs” companys del gremi.

Davant la denúncia del Sindicat, aquests periodistes defensen la tasca dels informatius de la televisió pública, i retreuen a l’organització que no hagi comptat amb l’opinió d’una àmplia majoria de la redacció (l’SPIB té més de 400 afiliats i és majoritari a tots els mitjans de les Illes).

En el comunicat, el grup de redactors anònims assenyala que, si no estan d’acord amb una decisió editorial, es parla i s’intenta arribar a un acord, tot i que els editors tenen la darrera paraula. Això, remarquen, passa a IB3 i a tots els mitjans de comunicació, on des de dalt de tot es marca la línia editorial.

La rèplica sí surt a IB3

Aquest discurs justificant la direcció de l’ens va quedar en entredit quan, en els informatius de la televisió pública, aquest dimecres es va fer una notícia sobre la rèplica d’aquest grup de periodistes anònims sense que s’hagi realitzat cap peça sobre la denúncia prèvia del Sindicat de Periodistes de les Illes Balears.

La majoria de les sortides es produirien a Intereconomía Corporación, on hi ha els canals de televisió, el departament administratiu i el d’operacions, mentre que al diari La Gaceta es preveu que l’ERO afecti entre el 20 i el 30% dels 147 treballadors.

La direcció ha justificat la mesura per la crisi econòmica i la caiguda publicitària, que ha estat del 18% a la televisió durant el primer trimestre. En els darrers quatre exercicis, Intereconomía acumula pèrdues de 39 milions d’euros i un deute superior als 40, 15 dels quals amb els bancs.

La instrucció, acordada pel Consell el passat 26 d’abril i publicada aquest dimecres al DOGC, estableix que les emissions es poden iniciar un mes després d’haver presentat una declaració de comunicació prèvia, sempre i quan el CAC no s’hi oposi.

Els diaris digitals, exclosos

La instrucció es dirigeix als prestadors que tenen per finalitat proporcionar programes i continguts a través de xarxes de comunicacions electròniques (cable, ADSL, internet) amb l’objecte d’informar, entretenir o educar el públic en general, així com emetre comunicacions comercials, i inclou tant l’emissió en temps real com a la carta.

En canvi, no entren dins la instrucció els sistemes de comunicació electrònica que no tenen com a finalitat principal l’emissió de programes, com ara les versions digitals dels diaris, encara que incloguin elements de vídeo o d’àudio.

El CAC remarca que la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions i els governs de Canàries, País Basc i Navarra ja han aprovat regulacions similars.

L’abril del 2010, la CNC va emetre una resolució on establia que els contractes audiovisuals superiors als tres anys podien tenir “efectes restrictius” en el mercat, per la qual cosa considerava que incomplien la Llei de Defensa de la Competència i el Tractat de Funcionament de la Unió Europea. En aquella resolució, la Comissió convidava a les empreses a “abstenir-se” de continuar realitzant aquestes pràctiques, cosa que Mediapro va fer amb Barça, Sevilla i Racing de Santander.

Ara s’obre un període d’un màxim de sis mesos per a la instrucció de l’expedient incoat i per a la seva resolució.

Mediapro ho veu “incompatible” amb la llei audiovisual

Només fer-se públic l’expedient de la CNC, la productora catalana ha assegurat que interposarà un recurs contenciós administratiu davant l’Audiència Nacional (AN) contra la resolució, en entendre que és “manifestament incompatible” amb la Llei General de la Comunicació Audiovisual que, com remarca, estableix que els contractes de drets de competicions futbolístiques no poden excedir els quatre anys. En aquest sentit, Mediapro assenyala que Competència “no pot estar per sobre d’una llei votada i aprovada pel Parlament”.

La productora també subratlla que, al febrer del 2011, l’AN recordava a la Comissió la seva “obligació de respectar” el que establia la normativa audiovisual. Així, el recurs contra la resolució de Competència persegueix que l’Audiència es ratifiqui en el mateix sentit.

En concret, Jaume Peral, fins ara redactor del programa Parlament, és el nou director dels serveis informatius de Televisió de Catalunya en substitució de Rosa Marqueta, que ocupava el càrrec des del 2007.

Per la seva part, Francesc Cano assumeix la direcció d’informatius de Catalunya Ràdio en lloc d’Agustí Esteve, que n’era el cap des del 2008, mentre que Jordi Català és el nou cap de programes de l’emissora pública en substitució de Santi Carreras, que exercia el càrrec també des del 2008.

Els tres consellers en representació de CiU i el del PP han votat a favor, mentre que els dos representants del PSC s’han abstingut.

Jaume Peral i Juanola (Figueres, 1960) va ser corresponsal a Girona de l’agència EFE, de Ràdio Nacional d’Espanya i de Catalunya Ràdio. Posteriorment es va incorporar a la redacció de Madrid de Catalunya Ràdio, i el 1992 va assumir la coordinació de Catalunya Informació coincidint amb la posada en marxa de l’emissora. Entre el 1993 i el 1995 va dirigir les seccions d’economia, societat i política d’ambdues emissores; el 1995 va assumir la subdirecció d’informatius, i tres anys més tard va ser designat cap del serveis informatius de Catalunya Ràdio i màxim responsable de Catalunya Informació. El 2004 Peral va passar a dirigir la comunicació de Catalunya Ràdio i el 2005 es va incorporar a TV3 com a cap de comunicació. Des del 2011 era redactor del programa Parlament, de TVC.

Francesc Cano i Castells (Santa Maria de Martorelles, 1979) treballa des del 2000 a Catalunya Ràdio, on ha exercit de periodista a les quatre emissores del grup. Ha realitzat el programa Primeres veus a Catalunya Música; va ser coordinador de continguts de Catalunya Cultura; ha estat una de les veus de Catalunya Informació, i actualment era coordinador de l’informatiu Catalunya vespre. Cano també és professor de comunicació i opinió pública i de teoria i tècnica del llenguatge radiofònic de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), i ha estat fundador i director del portal it-intransit.eu.

Per últim, Jordi Català i Gimeno (Barcelona, 1963), després d’haver treballat a Ràdio Cornellà i als serveis informatius de Ràdio Minuto, el 1989 es va incorporar a Catalunya Ràdio, on ha estat redactor d’informatius i cap de la secció d’economia. Entre 1996 i 2004 ha estat coordinador de Catalunya Informació en la seva fase inaugural, subcap d’informatius, i cap de programes de Catalunya Ràdio. Actualment era cap de premsa i audiències, i representant dels mitjans radiofònics a la junta directiva de l’Associació per a la Investigació de Mitjans de Comunicació (AIMC).