comunicació21, el portal català del sector de la comunicació

el portal català del sector de la comunicació

icono twittericono facebookicono rss
linia 20 edicions de proximitat

MÓN

Estanis Alcover i Martí | Actualitzat el 20 Novembre 2017 a les 11:22

Debatre i reflexionar sobre el futur del sector dels mitjans de proximitat és una bona i necessària mesura per afrontar els canvis estructurals i digitals de les empreses, i ja a dins del món de la comunicació pròpiament dita, els canvis d'ètica i l'ètica dels canvis. Aquest còctel amb ingredients dispars s'ha atrevit a sacsejar-lo l'Associació de Mitjans d'Informació i Comunicació (AMIC), aquest dimarts a Barcelona, dins les seves sisenes jornades internacionals, enguany tant ambicioses com engrescadores. Vet-ho aquí, davant prop de 300 congressistes, es posa la premsa de paper davant els nous mitjans, en un intent de fer una revisió crítica del futur del periodisme de proximitat català.

En paraules del periodista Gabriel García Márquez "el món se li està escapant al periodisme". Paraules dites ara fa vuit anys i en les quals el premi Nobel de literatura manifestava la seva preocupació per l'extraordinària marea de canvis que afecten el periodisme en aquests temps, mentre que mitjans i periodistes semblen caminar a la saga. Ben cert, prop d'un decenni més cap aquí, la realitat està desbordant la capacitat dels mitjans informatius, cada dia es fa més difícil la pretensió dels diaris o dels noticiaris de televisió de recopilar tota la informació rellevant i oferir al seu públic un concepte rodó sobre el dia del món que es viu. És com si el periodisme volgués explicar i contar amb fórmules caduques un món nou que està emergint i que té com a llevadora la dinàmica de la globalització. I aquí puja al pòdium el rei internet, que està trastornant les regles de joc de la pràctica i l'economia del periodisme, minant almenys, fins ara, les bases econòmiques del periodisme de qualitat i ofegant al mateix temps les empreses de mitjans.

Es diu una i altra vegada que el periodisme està en transició, i jo crec que ara tenim damunt, movent-se amb moltes dificultats, la transició de l'editor per creure en la transició del periodisme. El problema és que aquí anem endarrerits quinze anys. Els països escandinaus –per exemple i mirall nostre– ho van veure clar quan a Catalunya els empresaris de mitjans anaven esprement la mamella i guanyant diners sense invertir en I+D ni preocupar-se del nou nat digital. Així que, primer, senzillament es regalava (es regala) en digital el que el lector fidel d'una marca paga; segon, es començà a "regalar" la publicitat (moneda de canvi, preus irrisoris, etc.). I ara qui ho aixeca això, quan el paper no pot aguantar ni la seva pròpia estructura i el digital aporta uns ingressos ridículs? Culpo als editors i els assenyalo amb el dit! Per això celebro tant aquestes jornades de l'AMIC, tan atrevides.

Davant la cantarella dels editors victimistes o conformistes, que fan front a l'acusació d'immobilisme o incapacitat tot responent que hi ha mitjans online que comencen a tenir molta credibilitat i que amb pocs recursos i ingressos estan fent bona feina, encara que han hagut de canviar els hàbits, l'AMIC ha creat el còctel de debatre i reflexionar seriosament sobre el futur aportant dos models en els quals sustentar el canvi necessari per afrontar el present i el futur amb garanties.

Un dels objectius de la Jornada Internacional de Mitjans de Proximitat és donar a conèixer l'evolució del periodisme de proximitat dels Estats Units i dels països nòrdics, dues zones de referència en el sector. Així doncs, per una banda s'ha programat la ponència Oportunitats per a la premsa de proximitat: l'experiència dels EUA, a càrrec de l'analista digital, periodista, consultor i investigador Damian Radcliffe. Per la seva part, el cas nòrdic s'abordarà a La difícil digitalització de la premsa de proximitat més forta del món. Com els editors de Finlàndia i Suècia lluiten per mantenir satisfets els seus lectors i atraure nous lectors joves, amb Lars Rosenblad, periodista i director general de l'agència de comunicació Morgan Digital.

El model nord-americà

La revista Columbia Journalism Review (CJR) ha publicat un article, escrit per Christopher Ali i Damian Radcliffe –el ponent convidat per l'AMIC a Barcelona–, en què suggereix vuit estratègies que segueixen els mitjans locals nord-americans per tenir més èxit. El treball forma part de la investigació que estan realitzant per al Tow Center for Digital Journalism de la Columbia University centrada en els diaris de proximitat, que en aquell país poden ser publicacions dirigides a pobles de poc més de 2.000 habitants o fins a un comptat amb un mig milió d'habitants. I també la premsa de proximitat de barris de les grans capitals, coneguda com a hiperlocal.

Els diaris locals o de proximitat publiquen treballs que poques vegades es reprodueixen en altres llocs. Això és en el que se centren els periòdics locals i hiperlocals; en proporcionar lectures de contingut que no poden trobar en cap altre lloc, els diaris locals cada vegada són més capaços de trobar públics que paguin.

Els informes publicats per la premsa de proximitat segueixen sent increïblement importants per a l'ecosistema de notícies més ampli (la comarca, la regió, l'estat). Cal apuntar que entre el 45 i el 85% de tots els informes originals d'interès es realitzen a través de diaris locals i posteriorment són recollits per altres mitjans, esmentant o no la procedència (el mateix problema que s'ha viscut a Catalunya durant molts i molts anys).

Les vuit estratègies desenvolupades en el treball de la CJR són les següents:

1. Centrar-se a fer continguts originals.

2. Domina la narrativa en els temes centrals de la teva comunitat.

3. Què et diuen les mètriques? ¿Fins a quin punt això importa?

4. Considera l'opció de realitzar acords de continguts.

6. Diversifica els teus ingressos.

7. Busca temps per experimentar.

8. Deixa de parlar malament de la teva indústria.

En quan a les estratègies editorials, la més important és la de donar rendibilitat a les versions digitals de les capçaleres de proximitat nord-americanes. Un treball exhaustiu dels editors durant els darrers vuit anys dona uns fruits espectaculars. El 77% dels mitjans locals i el 100% dels hiperlocals tenen subscripció digital. L'any 2012 va ser clau per a aquests models de subscripció: el 41% de les capçaleres de proximitat havien llançat ja els seus models de subscripció, el 7% tenien models de tot pagament, i el 4% disposaven de models freemium.

El model més popular ara entre els mitjans locals és l'anomenat paywall (mur de pagament) , segons el qual l'usuari té dret a consultar una sèrie de continguts gratuïts al web del diari i ha de pagar per uns altres. Una modalitat permet consultar fins a deu articles de manera gratuïta al mes, mentre que altres models permeten consultar gratis continguts bàsics, com la informació meteorològica o notícies d'agència, i obliga a pagar pels continguts exclusius del diari.

El model nòrdic

Un apunt per a situar-nos bé al nord d'Europa. El 62,1% dels europeus llegeix diàriament la premsa, una dada que, però, no reflecteix uns hàbits homogenis en el conjunt de la UE. Les diferències entre els estats són evidents i expressen, sens dubte, valors culturals molt contrastats entre el nord i sud d'Europa. Finlàndia, amb 447 exemplars per 1.000 habitants, mostra un índex de difusió 6,9 vegades superior al de Grècia, on es registren 65 còpies. En aquest últim país, la població lectora és del 19,5%, un percentatge que contrasta fortament amb el 88% de Suècia o el 86% de Finlàndia. A Suècia, amb 8,3 milions d'habitants, circulen més exemplars de diaris d'informació general que a Espanya, amb 40 milions. L'oferta està molt diversificada i hi té mota força la premsa de proximitat, que arriba a les petites poblacions, on es localitzen més de 20 capçaleres amb una difusió inferior als 5.000 exemplars.

Lars Rosenblad coneix bé el mercat nòrdic, sobretot el suec, on prop –fixeu-vos quin detall!– del 75% de la població menor de 24 anys llegeix habitualment la premsa diària, mentre que a Espanya el percentatge se situa al voltant del 30%. Com explicava Rosenblad en una assemblea de MIDAS (Associació de Diaris en Llengües Minoritàries o Regionals), "les caigudes en la difusió de la premsa es deuen, entre altres raons, a la dispersió dels hàbits dels joves, ja que aquella compta avui, entre les noves generacions, amb competidors que alteren els temps i els tipus dels consums mediàtics i culturals".

Els ingressos publicitaris de la premsa diària a Suècia van augmentar un 8,2% en el tercer trimestre d'aquest any, en comparació amb el mateix període de l'any anterior. Els ingressos per publicitat de la premsa generalista van augmentar un 8,9%, mentre que en la premsa regional i local va augmentar un 7,4%. El creixement digital que va ser considerable el 2016, i ha continuat i s'ha reforçat durant el que es porta d'any. La premsa diària és la font de notícies més freqüentada de Suècia en línia, la majoria dels ingressos per premsa diària provenen dels usuaris i vuit de cada deu notícies locals componen la portada de cada publicació.

Els diaris de proximitat, que poden tenir diferents edicions, dedicades a poblacions d'una mateixa zona (un model imitat a Catalunya per El Punt), però separades per distàncies importants i sobretot per la neu, es venen sobretot per subscripció i lliurament a domicili després de la mitjanit o a la matinada. Tradicionalment, aquests diaris surten al matí i, des de l'any 2000, pràcticament tots han canviat al format tabloide, més petit que el que era tradicional als països escandinaus.

Suècia, Noruega i Finlàndia ofereixen molts exemples per a les publicacions catalanes. El 2015, la majoria dels diaris escandinaus van llançar pràcticament junts els seus murs de pagament. Amedia, companyia noruega que té 63 títols amb una circulació conjunta de mig milió d'exemplars, té 151.000 subscriptors digitals purs. Una quarta part d'ells, menors de 40 anys. El seu patró de mesura són els visitants únics diaris (no els mensuals) i tenen un focus en els usuaris lleials que no se subscriuen, com també en els temes que disparen les subscripcions (salut, immobles, transport, policials).

Hi ha un moviment constant i viu en la indústria dels mitjans. Unes capçaleres reemplacen el seu paywall porós per un freemium híbrid (sis articles lliures i el 35% del contingut tancat), estratègia que es recolza en newsletters personalitzats i beneficis segmentats. A anys llum de Catalunya, en una part important de la premsa sueca la majoria dels seus ingressos són digitals.

Aquestes són algunes de les lliçons escandinaves:

- El lector ha d'estar al centre i cal adaptar-se a les seves tendències.

- Hem de lliurar-li una proposta de valor adequada.

- Les subscripcions s'han de prioritzar dins de l'organització per tenir èxit.

- Cal enfortir la comunicació interna a les companyies.

- Hem d'obsessionar-nos amb l'economia del contingut i els disparadors de les subscripcions.

Conclusions finals: no hi ha respostes màgiques. Cada mercat és únic. Cada organització és única. Cada lector o potencial lector són únics. Però hi ha exemples i tendències útils per trobar el camí per a cada cas.

Els models de cobrament estan en plena evolució i probablement sempre ho estaran i, en aquest cas, els països escandinaus són un exemple perquè prevalen els diaris de proximitat. Van arribar al consens que no podien seguir oferint el seu contingut gratuïtament i saben també que només amb la publicitat digital no sortirien els comptes. És ben cert que es consolida el model freemium recolzat en dades.

Acabo amb la proposta del Govern suec d'abolir l'impost publicitari. En el projecte de llei que ha presentat es proposa interrompre l'impost publicitari restant per als anuncis en diaris a partir de l'1 de gener de 2018. El Govern diu en el projecte de llei que l'impost publicitari suprimit "millora els prerequisits per al periodisme qualitatiu i la revisió periodística". El Govern també diu que té intenció de presentar un projecte de llei al Parlament el 2018 amb una proposta de suport als nous mitjans.

L'associació de mitjans de Suècia ja ha escrit en el seu web que "és positiu que el Govern deixi clar que vol introduir un IVA tecnològicament neutral, que reforçaria les condicions per al periodisme qualitatiu a tot el país". Els editors opinen que la proposta de l'enquesta de suport no s'hauria de limitar a determinats periòdics, sinó que ha d'incloure notícies generals independentment del contingut i la difusió. El Govern suec es referma en què "una comunicació de notícies activa i la generació d'opinió pública constitueixen la base de la crida democràtica". Segur que els assistents a la s sena Jornada Internacional de l'AMIC acabaran tenint un sentiment d'enveja sana, però enveja, després d'escoltar els dos models de premsa presentats a La Pedrera. A partir d'aquí, a ser uns bons alumnes i aprendre, aprendre i aprendre.

Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

 

Un estudi analitza l'impacte de les revistes mèdiques als diaris

Un estudi analitza el ressò mediàtic que tenen les quatre principals revistes mèdiques en la [...]

La renovació de la presidència i el consell de RTVE no serà per concurs

La modificació de la Llei de RTVE aprovada al setembre preveia que es pogués renovar la [...]

Michael Robinson guanya el Premi Vázquez Montalbán de periodisme esportiu

El comunicador i exfutbolista Michael Robinson ha estat distingit amb la 12a edició del Premi [...]

Rebuig a l'intent de control polític dels mitjans amb l'excusa de les 'fake news'

Diverses organitzacions i mitjans estatals han impulsat un manifest en defensa de la [...]

Terribas respon a la Junta Electoral recitant 'Cyrano de Bergerac'

Mònica Terribas ha recorregut a Cyrano de Bergerac per respondre als expedients sancionadors [...]

Els informatius de TV3 i Catalunya Ràdio guanyen el Premi Muriel Casals de Comunicació

Les redaccions dels serveis informatius de TV3 i Catalunya Ràdio han estat distingides amb la [...]

La Junta Electoral obre expedient a Catalunya Ràdio pels editorials de Terribas

La Junta Electoral Central ha ordenat a la de Barcelona que obri sengles expedients [...]

Els Premis Ramon Barnils guardonen reportatges de Crític i Porta Enrere

Els Premis Ramon Barnils de Periodisme d'Investigació han distingit en la categoria d'obra [...]

La Junta Electoral troba 'excessiva' la cobertura de TV3 sobre la manifestació de Brussel·les

La Junta Electoral de Barcelona ha resolt que la cobertura informativa de TV3 sobre la [...]

TVE ha de compensar la CUP per l'anunci electoral vetat

La Junta Electoral de Barcelona ha estimat parcialment la denúncia de la CUP i ha instat TVE [...]

EL + LLEGIT

 

EL + COMENTAT

 

Tota la informació de la ciutat de Barcelona i l'àrea metropolitana a un click.