comunicació21, el portal català del sector de la comunicació

el portal català del sector de la comunicació

icono twittericono facebookicono rss
linia 20 edicions de proximitat

NOTÍCIES

Albert Ribas | Actualitzat el 17 Octubre 2014 a les 18:23

Bo, en creixement, però amb un ampli camp per recórrer i amb alguns punts febles. Aquest podria ser un breu diagnòstic de lestat de la llengua catalana a la xarxa. A internet no existeixen les amenaces que té al damunt la llengua catalana en el dia a dia. No cal patir perquè cap tribunal decideixi que unes poques famílies poden fer perillar el sistema dimmersió lingüística que durant tants anys ha servit per cohesionar el país i garantir que el català no es transformés en una llengua tocada de mort. 

A la xarxa, la llibertat, amb el que això té de bo i dolent, és més gran, i això per una llengua com el català, sense una estructura estatal al darrere, és bo. I és bo perquè al català, actualment, li toca conviure dins un marc polític que, si volem ser diplomàtics, podem dir que no li és favorable i, si parlem clar, podem dir que li és hostil. El marc espanyol no és l’únic, tot i ser el més important, que menysprea el català. També ho fa Europa quan decideix que el català no pot ser oficial a la Unió Europea. Internet, doncs, és un espai idoni per a la llengua catalana perquè li permet fugir de les traves espanyoles i, en menor mesura, també europees, i mostrar tot el seu potencial.

Un bon exemple daquest dualisme que viu el català a lhora de mostrar el seu potencial entre les estructures rígides i limitadores dun Estat o la flexibilitat i llibertat que aporta internet és el cas del País Valencià. Tal com explica el director de Vilaweb, Vicent Partal, l’èxit del català a la xarxa demostra que hauria de tenir més èxit al carrer del que té, si no fos perquè hi ha un sistema legal que dificulta la seva plena normalitat. internet no té barreres i apareix la realitat, que és molt més positiva. Al País Valencià, on hi ha una persecució clara de la llengua, internet és la màquina que demostra que la normalitat és més gran. Internet aplica una base de normalitat a la realitat del país.

El domini .cat

Aquest èxit del qual parla Partal té un bon indicador en els registres del domini .cat que gestiona la Fundació puntCAT. El seu president, Santi Ribera, explica el creixement sostingut que ha experimentat aquest domini des del seu naixement ara fa vuit anys. En el món dels dominis en l’àmbit estatal, on hi ha a lordre de tres milions i mig de dominis actius, el creixement de la majoria dells durant el 2013 es va reduir en un percentatge important. Només van créixer el domini .es, un 5%, i el .cat, un 16%. Ribera recorda que el .cat, des del seu naixement, no ha deixat de créixer entorn dun 20% anual i actualment ja ha superat la xifra dels 75.000 registres. Tot i això, el president de la fundació remarca que el marge de creixement encara és molt gran, ja que actualment a l’àmbit del territori català tenim un 11% de la quota de mercat. Per enfocar bé la direcció daquest creixement, Ribera apunta que la tasca ha destar enfocada en dos vessants: loferta i la demanda. Cal incentivar loferta de continguts en català, de softwares, de xarxes socials... però tambéés molt important que es demani el català. Nosaltres intentem fer tasques en els dos sentits.

Aquesta estratègia tambéés la que contempla la directora general de Política Lingüística de la Generalitat, Ester Franquesa. La Direcció General de Política Lingüística intenta promoure que augmenti loferta i que augmenti el consum. Aquesta dualitat ha danar creixent alhora, afirma. Franquesa, que dibuixa un panorama satisfactori pel català a la xarxa, remarca el fet que en lespai digital no hi ha cap frontera i això fa que la llengua catalana shi trobi còmoda. No hi ha cap legislació que la contravingui. Això sí, apunta que cal millorar en dos camps. En la percepció que les empreses tenen del català, perquèno estan prou informades que la llengua té potencial democràtic, i especialment en els sectors dels continguts culturals i el científic, on no té lespai que li correspondria.

Llengua molt activa a la xarxa

LInformeCAT 2013 de Plataforma per la Llengua mostra la gran activitat que té el català a la xarxa. El catalàés una de les llengües més actives a Viquipèdia, amb gairebé 400.000 articles a gener de 2013 que col·loca la versió catalana en la quinzena posició en nombre darticles publicats; és la dinovena llengua a Twitter, on la versió en català té 100.000 usuaris; la meitat dels deu principals fabricants de telèfons intel·ligents ja incorporen el català; sis dels deu webs més visitats del món incorporen el català i és, segons linforme de la situació de la llengua catalana elaborat per lObservatori de la Llengua, la vuitena llengua del món en penetració a internet.

Per tenir un diagnòstic encara més precís sobre com ha evolucionat el català a internet, en els darrers anys és fonamental fer un cop dull al portal de lagrupació WICCAC (Webmàsters Independents en Català, de Cultura i d’Àmbits Cívics) i a les dades que ha anat recollint des de lany 2002 per poder elaborar el Baròmetre de l’ús del català a internet. Un dels seus principals objectius és impulsar la normalització d’ús de la llengua catalana a internet i promoure internet com a àmbit de cultura i dactivitats cíviques. Un primer cop dull als registres històrics daquest baròmetre, des dels seus inicis a lagost del 2002 fins a labril de 2014, permet observar com l’ús del català a internet ha experimentat una millora important de forma progressiva.

Aquest estudi, que analitza la presència del català als webs de 35 sectors diferents constata que a labril daquest any la presència del català a la xarxa era del 63,09%, quan a lagost del 2002 era del 40,71%. Aquest percentatge sobté de la mitjana resultant després dhaver fet un estudi exhaustiu dun gran nombre de portals daquests 35 sectors. Del 100% dutilització dels webs del sector Universitats o de Teatre i dansa, passant pel 82% dels portals del sector Música, del 65,35% dels dEsports o l’ínfim 3,90% del sector Automòbil i motocicletes (últim classificat), sobté una mitjana del 63,09%. Una xifra que col·locada en una escala que va de molt baix a molt alt, se situa en el terme mitjà’.

Sembla, doncs, que amb la visió de llarg recorregut que ens aporten aquestes dades, es pot reafirmar que la llengua catalana es troba en un bon estat de forma digital però, com en tota cursa de fons, i aquesta ho és, per arribar a bon port caldrà constància, treball i segurament millorar el ritme dentrenament per assolir quotes més ambicioses.

Cal insistir i pressionar

El periodista, analista i traductor Albert Cuesta és una de les veus més autoritzades en aquesta qüestió. Cuesta, sense negar en cap moment els grans passos que ha fet el català en els darrers anys, remarca que queda molta feina per fer i apunta que en determinades qüestions la situació no és tan bona com pot semblar. El català ha anat creixent a la xarxa gràcies a lesforç de molta gent, però mantenir aquesta presència no es farà de forma natural, sinó que cal continuar insistint i pressionant, assegura.

Al mateix temps, però, alerta que els creadors de serveis a internet contemplen altres idiomes de forma automàtica. Fa falta un esforç per part de la gent. És aquí on es mostra un pèl crític amb els usuaris catalans que, a parer seu, no han acabat de demostrar que volen més presència del català a la xarxa: Si els catalanoparlants no demostrem que volem internet en català, les empreses i les institucions veuran que el seu esforç no té repercussió”. Cuesta parla de casos com Twitter, on la catalanització ha estat menys de lesperada, de la poca quantitat de gent que té catalanitzat el PC i dels molts internautes catalans que si es troben les pàgines en castellà, no es molesten a canviar. Precisament en aquest darrer apunt, la realitat li dóna la raó: dues enquestes del CEO, difoses per la Fundació puntCAT, demostren que només el 36,8% dels internautes catalans utilitzen el català quan empren els cercadors de la xarxa (Google, Yahoo, Bing, etc.), mentre que un 57,5% ho fa en castellà

On realment el català es juga moltes de les opcions de mantenir el seu bon estat de salut o començar a perdrel és en la seva presència en les tecnologies emergents. Segons Cuesta, aquí la situació no és bona. En les tecnologies emergents el català no està gens contemplat. En linternet dels objectes [terme per referir-se a una xarxa dobjectes quotidians interconnectats], en els dispositius wearables [portables] i en les interfícies de veu, el català no és visible. Em consta que els proveïdors daquestes tecnologies, en el cas del reconeixement de veu, treballen amb el català, però els fabricants i els clients no els hi compren. No shan trobat mai un client que deixi de comprar perquè el sistema de reconeixement de veu dun cotxe, per posar un exemple, no incorpori el català”. Les paraules de Cuesta ens poden servir dorientació: insistir, pressionar i sobretot, en el món digital on tot es mou a una velocitat endimoniada, no abaixar la guàrdia.

 

Article publicat en el núm. 1 de la revista Comunicació 21 (juliol 2014, segona època).

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

 

El PP denuncia TV3 per la cobertura 'excessiva' de la manifestació de Brussel·les

Entre Partit Popular i Ciutadans estan cosint els mitjans de la CCMA a denúncies davant la [...]

IU demana a la CE que lluiti contra la "manipulació" de TVE

L'eurodiputada d'Izquierda Unida Marina Albiol ha demanat a la Comissió Europea que, a més de [...]

'El secreto de Puente Viejo' es converteix en la sèrie estatal més longeva

El secreto de Puente Viejo d'Antena 3 arriba aquest dimarts als 1.718 episodis, convertint-se [...]

El País Valencià recupera la ràdio pública

"Són les 10 del matí del dilluns 11 de desembre del 2017, molt bon dia ací, a À Punt, la [...]

Lavinia desenvoluparà la plataforma de vídeo online de betevé

Lavinia Next serà l'empresa encarregada d'implementar la nova plataforma de vídeo online [...]

La Junta Electoral tomba la denúncia del PP contra un editorial de Terribas

La Junta Electoral Provincial de Barcelona ha desestimat la primera de les dues denúncies del [...]

La Junta Electoral desestima la denúncia de CCOO contra 'Informe semanal'

La Junta Electoral Provincial de Barcelona ha desestimat la denúncia presentada per la secció [...]

TV3 no retransmet la manifestació de Brussel·les per la fiscalització electoral

L'amenaça de noves denúncies davant la Junta Electoral ha impedit que TV3 retransmetés en [...]

La CUP denuncia el veto de TVE davant la Junta Electoral

TVE es va negar dimarts a emetre en els espais destinats a la publicitat electoral una peça [...]

Catalunya Ràdio recupera el servei de descàrrega d'àudios

Catalunya Ràdio ha incorporat a la seva oferta de continguts la possibilitat de [...]

EL + LLEGIT

 

EL + COMENTAT

 

Tota la informació de la ciutat de Barcelona i l'àrea metropolitana a un click.