Bo, en creixement, però amb un ampli camp per recórrer i amb alguns punts febles. Aquest podria ser un breu diagnòstic de l’estat de la llengua catalana a la xarxa. A internet no existeixen les amenaces que té al damunt la llengua catalana en el dia a dia. No cal patir perquè cap tribunal decideixi que unes poques famílies poden fer perillar el sistema d’immersió lingüística que durant tants anys ha servit per cohesionar el país i garantir que el català no es transformés en una llengua tocada de mort.
A la xarxa, la llibertat, amb el que això té de bo i dolent, és més gran, i això per una llengua com el català, sense una estructura estatal al darrere, és bo. I és bo perquè al català, actualment, li toca conviure dins un marc polític que, si volem ser diplomàtics, podem dir que no li és favorable i, si parlem clar, podem dir que li és hostil. El marc espanyol no és l’únic, tot i ser el més important, que menysprea el català. També ho fa Europa quan decideix que el català no pot ser oficial a la Unió Europea. Internet, doncs, és un espai idoni per a la llengua catalana perquè li permet fugir de les traves espanyoles i, en menor mesura, també europees, i mostrar tot el seu potencial.
Un bon exemple d’aquest dualisme que viu el català a l’hora de mostrar el seu potencial entre les estructures rígides i limitadores d’un Estat o la flexibilitat i llibertat que aporta internet és el cas del País Valencià. Tal com explica el director de Vilaweb, Vicent Partal, “l’èxit del català a la xarxa demostra que hauria de tenir més èxit al carrer del que té, si no fos perquè hi ha un sistema legal que dificulta la seva plena normalitat. internet no té barreres i apareix la realitat, que és molt més positiva. Al País Valencià, on hi ha una persecució clara de la llengua, internet és la màquina que demostra que la normalitat és més gran. Internet aplica una base de normalitat a la realitat del país”.
El domini ‘.cat’
Aquest èxit del qual parla Partal té un bon indicador en els registres del domini .cat que gestiona la Fundació puntCAT. El seu president, Santi Ribera, explica el creixement sostingut que ha experimentat aquest domini des del seu naixement ara fa vuit anys. “En el món dels dominis en l’àmbit estatal, on hi ha a l’ordre de tres milions i mig de dominis actius, el creixement de la majoria d’ells durant el 2013 es va reduir en un percentatge important. Només van créixer el domini .es, un 5%, i el .cat, un 16%”. Ribera recorda que el .cat, des del seu naixement, “no ha deixat de créixer entorn d’un 20% anual” i actualment ja ha superat la xifra dels 75.000 registres. Tot i això, el president de la fundació remarca que el marge de creixement encara és molt gran, ja que actualment “a l’àmbit del territori català tenim un 11% de la quota de mercat”. Per enfocar bé la direcció d’aquest creixement, Ribera apunta que la “tasca ha d’estar enfocada en dos vessants: l’oferta i la demanda. Cal incentivar l’oferta de continguts en català, de softwares, de xarxes socials… però tambéés molt important que es demani el català. Nosaltres intentem fer tasques en els dos sentits”.
Aquesta estratègia tambéés la que contempla la directora general de Política Lingüística de la Generalitat, Ester Franquesa. “La Direcció General de Política Lingüística intenta promoure que augmenti l’oferta i que augmenti el consum. Aquesta dualitat ha d’anar creixent alhora”, afirma. Franquesa, que dibuixa un panorama satisfactori pel català a la xarxa, remarca el fet “que en l’espai digital no hi ha cap frontera i això fa que la llengua catalana s’hi trobi còmoda. No hi ha cap legislació que la contravingui”. Això sí, apunta que cal millorar en dos camps. En la percepció que les empreses tenen del català, perquè“no estan prou informades que la llengua té potencial democràtic”, i especialment “en els sectors dels continguts culturals i el científic, on no té l’espai que li correspondria”.
Llengua molt activa a la xarxa
L’InformeCAT 2013 de Plataforma per la Llengua mostra la gran activitat que té el català a la xarxa. El catalàés una de les llengües més actives a Viquipèdia, amb gairebé 400.000 articles a gener de 2013 que col·loca la versió catalana en la quinzena posició en nombre d’articles publicats; és la dinovena llengua a Twitter, on la versió en català té 100.000 usuaris; la meitat dels deu principals fabricants de telèfons intel·ligents ja incorporen el català; sis dels deu webs més visitats del món incorporen el català i és, segons l’informe de la situació de la llengua catalana elaborat per l’Observatori de la Llengua, la vuitena llengua del món en penetració a internet.
Per tenir un diagnòstic encara més precís sobre com ha evolucionat el català a internet, en els darrers anys és fonamental fer un cop d’ull al portal de l’agrupació WICCAC (Webmàsters Independents en Català, de Cultura i d’Àmbits Cívics) i a les dades que ha anat recollint des de l’any 2002 per poder elaborar el Baròmetre de l’ús del català a internet. Un dels seus principals objectius és “impulsar la normalització d’ús de la llengua catalana a internet i promoure internet com a àmbit de cultura i d’activitats cíviques”. Un primer cop d’ull als registres històrics d’aquest baròmetre, des dels seus inicis a l’agost del 2002 fins a l’abril de 2014, permet observar com l’ús del català a internet ha experimentat una millora important de forma progressiva.
Aquest estudi, que analitza la presència del català als webs de 35 sectors diferents constata que a l’abril d’aquest any la presència del català a la xarxa era del 63,09%, quan a l’agost del 2002 era del 40,71%. Aquest percentatge s’obté de la mitjana resultant després d’haver fet un estudi exhaustiu d’un gran nombre de portals d’aquests 35 sectors. Del 100% d’utilització dels webs del sector Universitats o de Teatre i dansa, passant pel 82% dels portals del sector Música, del 65,35% dels d’Esports o l’ínfim 3,90% del sector Automòbil i motocicletes (últim classificat), s’obté una mitjana del 63,09%. Una xifra que col·locada en una escala que va de ‘molt baix’ a ‘molt alt’, se situa en el terme ‘mitjà’.
Sembla, doncs, que amb la visió de llarg recorregut que ens aporten aquestes dades, es pot reafirmar que la llengua catalana es troba en un bon estat de forma digital però, com en tota cursa de fons, i aquesta ho és, per arribar a bon port caldrà constància, treball i segurament millorar el ritme d’entrenament per assolir quotes més ambicioses.
“Cal insistir i pressionar”
El periodista, analista i traductor Albert Cuesta és una de les veus més autoritzades en aquesta qüestió. Cuesta, sense negar en cap moment els grans passos que ha fet el català en els darrers anys, remarca que queda molta feina per fer i apunta que en determinades qüestions la situació no és tan bona com pot semblar. “El català ha anat creixent a la xarxa gràcies a l’esforç de molta gent, però mantenir aquesta presència no es farà de forma natural, sinó que cal continuar insistint i pressionant”, assegura.
Al mateix temps, però, alerta que “els creadors de serveis a internet contemplen altres idiomes de forma automàtica. Fa falta un esforç per part de la gent”. És aquí on es mostra un pèl crític amb els usuaris catalans que, a parer seu, no han acabat de demostrar que volen més presència del català a la xarxa: “Si els catalanoparlants no demostrem que volem internet en català, les empreses i les institucions veuran que el seu esforç no té repercussió”. Cuesta parla de casos com Twitter, “on la catalanització ha estat menys de l’esperada”, de la “poca quantitat de gent que té catalanitzat el PC” i “dels molts internautes catalans que si es troben les pàgines en castellà, no es molesten a canviar”. Precisament en aquest darrer apunt, la realitat li dóna la raó: dues enquestes del CEO, difoses per la Fundació puntCAT, demostren que només el 36,8% dels internautes catalans utilitzen el català quan empren els cercadors de la xarxa (Google, Yahoo, Bing, etc.), mentre que un 57,5% ho fa en castellà.
On realment el català es juga moltes de les opcions de mantenir el seu bon estat de salut o començar a perdre’l és en la seva presència en les tecnologies emergents. Segons Cuesta, aquí la situació no és bona. “En les tecnologies emergents el català no està gens contemplat. En l’internet dels objectes [terme per referir-se a una xarxa d’objectes quotidians interconnectats], en els dispositius wearables [portables] i en les interfícies de veu, el català no és visible. Em consta que els proveïdors d’aquestes tecnologies, en el cas del reconeixement de veu, treballen amb el català, però els fabricants i els clients no els hi compren. No s’han trobat mai un client que deixi de comprar perquè el sistema de reconeixement de veu d’un cotxe, per posar un exemple, no incorpori el català”. Les paraules de Cuesta ens poden servir d’orientació: insistir, pressionar i sobretot, en el món digital on tot es mou a una velocitat endimoniada, no abaixar la guàrdia.
Article publicat en el núm. 1 de la revista Comunicació 21 (juliol 2014, segona època).