El Tribunal Suprem ha resolt que el contracte signat entre Mediapro i Prisa el juliol de 2006, el qual va desencadenar l’anomenada guerra del futbol, contravenia les llei de lliure competència. Els cinc magistrats de la Sala Civil han estimat per unanimitat el recurs de cassació interposat per la productora de Jaume Roures contra la sentència de novembre de 2012 de l’Audiència Provincial de Madrid, que la condemnava pel suposat incompliment de l’esmentat contracte. En el seu lloc, estima en part el recurs d’apel·lació de Mediapro contra la sentència del Jutjat de Primera Instància número 36 de Madrid de març de 2010.

Ara, Mediapro només ha de pagar a Prisa 32 milions d’euros corresponents a les liquidacions pendents de la temporada 2006-2007, al final de la qual va esclatar el conflicte. Arran de la sentència de Primera Instància, la productora catalana havia de pagar el proper març 105 milions a Prisa i presentar avals per 220 milions més.

La clàusula de la discòrdia

Els fets es remunten a l’agost de 2007, quan Prisa va deixar de subministrar el senyal dels partits amb l’argument que Mediapro no podia signar pel seu compte acords sobre drets audiovisuals amb els clubs de futbol, tal com estava fent. L’acord signat per ambdues empreses un any abans contenia una clàusula on atorgava l’exclusivitat per renovar els drets amb els clubs a Sogecable (per al Real Madrid) i Audiovisual Sport (per a la resta d’equips de primera i segona).

Per a Mediapro, però, la clàusula era contrària a les lleis de competència, i l’organisme encarregat de la qüestió, l’aleshores Comissió Nacional de la Competència, hi va estar d’acord en una resolució d’abril de 2010 i va declarar-la nul·la. De fet, va sancionar Prisa, Mediapro i TV3 pel pacte de no competència assolit en el mercat dels drets audiovisuals.

Un mes abans, el Jutjat de Primera Instància de Madrid havia donat la raó a Prisa i condemnat Mediapro al pagament de 105 milions d’euros. Segons recorda la productora de Jaume Roures, l’amenaça d’impagaments per part de Prisa i la seva petició de l’execució provisional de la sentència van provocar el concurs de creditors de Mediapro el juny de 2010.

Posteriorment, el novembre de 2012, l’Audiència Provincial de Madrid va confirmar en part la sentència, i Prisa va incrementar la petició d’indemnització fins als 320 milions. 

Ara, el Tribunal Suprem resol en el mateix sentit que Competència i apunta que la nul·litat de la clàusula afecta tot l’acord contractual assolit entre ambdues empreses el 2006.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram