A partir de dijous s’activen les diferents línies de subvenció que atorga el Departament de la Presidència als mitjans de comunicació en català o aranès de titularitat privada, les quals es publicaran al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Enguany, les bases reguladores dels diferents ajuts presenten algunes novetats.
Pel que fa a les subvencions estructurals per a l’edició de publicacions periòdiques impreses, s’ha modificat a l’alça el càlcul dels imports a les publicacions de proximitat de pagament auditades editades per empreses periodístiques amb l’objectiu de premiar el seu “esforç de professionalització”.
En concret, per a les revistes de pagament d’abast local es manté un fix de 315 euros per número editat i se li afegeix un coeficient de 0,03 euros per exemplar auditat. A més, les publicacions de pagament d’abast local amb periodicitat setmanal o més espaiada en el temps passen d’un fix de 100 euros per número i un coeficient de 0,05 euros per exemplar auditat a 150 euros de fix i 0,06 de coeficient.
En la mateixa línia, les publicacions de pagament d’abast nacional setmanals o amb periodicitat més espaiada en el temps també incrementen el coeficient per exemplar auditat de 0,05 a 0,06 euros.
Pel que fa a l’edició de mitjans digitals, respecte a les subvencions en concepte de suport a la difusió, el coeficient amb què es multiplica la mitjana mensual d’usuaris únics per calcular l’import de l’ajut s’ha reduït dels 0,12 euros de l’any passat a 0,10. En el cas de les revistes digitals descarregables, la variable que multiplica la mitjana mensual de descàrregues ha passat de 0,16 a 0,14 euros.
A banda, entre els requisits, els mitjans continuen havent d’acreditar una plantilla mínima de tres persones o bé unes despeses en concepte d’edició de continguts que representin com a mínim el 75% respecte el total de despeses subvencionables. En l’anterior convocatòria, la primera en què es presentava aquesta alternativa, el percentatge era del 80%.
En els ajuts a les emissores de televisió, en concepte de suport a la producció pròpia s’ha incrementat l’import per treballador en totes les categories de 500 a 1.000 euros, mentre que el nombre de treballadors per mitjà establert a efectes del còmput de les subvencions passa de cinc a deu. Amb aquesta mesura, el Govern vol incrementar la valoració dels treballadors tant respecte dels altres conceptes que s’utilitzen per a definir l’import de l’ajut, com, en general, de l’import total de la subvenció.
Per la seva part, les bases de les emissores de ràdio s’han adaptat el criteri de valoració de la difusió. Així, per calcular l’import ara cal tenir en compte l’audiència acumulada de dilluns a divendres de segons les dades que estableixi l’EGM en l’última onada de l’any anterior al de la convocatòria (de febrer a novembre), mentre que abans es calculava segons l’audiència dels darrers 30 dies de l’última onada.
Finalment, les bases de les subvencions a entitats sense ànim de lucre i organitzacions professionals del sector de la comunicació per al desenvolupament d’iniciatives que contribueixin al foment del periodisme i a l’enfortiment de l’espai català de comunicació no presenten modificacions específiques.
Nous requisits en qüestió de gènere
En les bases reguladores de totes les línies d’ajuts hi ha novetats en les condicions que els mèdia han de complir amb caràcter general arran de la Llei d’igualtat efectiva de dones i homes aprovada el passat juliol.
Així, les empreses periodístiques sol·licitants no poden haver estat sancionades per haver exercit o tolerat pràctiques discriminatòries per raó de sexe o gènere; han de complir les recomanacions sobre el tractament de la violència masclista; i han de complir la normativa sobre igualtat efectiva de dones i homes per tal de fomentar els drets de les dones i la seva imatge plural i no estereotipada, així com evitar la seva discriminació i objectualització tant en els continguts de redacció periodística com en els anuncis publicitaris.
A més, en les bases reguladores s’ha incorporat com a requisit la promoció d’un ús no sexista del llenguatge.
