Els mitjans de comunicació no podran captar imatges en el judici per la mort de l’empresari Juan Andrés Benítez l’octubre de 2013. Així ho ha decidit el magistrat José Luis Ramírez, encarregat del cas en què es jutja sis Mossos d’Esquadra per suposadament haver provocat la mort de Benítez mentre era detingut, i de dos més per presumpte encobriment.
Durant el judici, que arrenca aquest dilluns i s’allargarà més d’un mes, no es podran gravar ni acusats, ni testimonis, ni pèrits. El magistrat sí autoritza els periodistes a seguir el judici des de la sala (els reserva 30 dels 70 seients) i a enregistrar el so de tot el procés.
Fins ara, els judicis amb tribunal popular se celebraven en una sala que disposa d’un altell des d’on poden treballar els reporters gràfics. En aquesta ocasió només podran fer-ho el primer i el darrer dia, en les sessions dedicades respectivament al tràmit d’al·legacions inicials de les parts i als informes finals. També es permet la captació d’imatges abans de començar les sessions del judici oral.
Per a Neus Bonet, degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya, la decisió del magistrat “vulnera” el dret a la informació de la ciutadania.
‘Riscos’ per al procés judicial
Entre altres arguments, José Luis Ramírez assenyala que la captació d’imatges per part de la premsa pot “incidir” en el comportament dels testimonis i en el “correcte acompliment de les funcions” del jurat popular. També apunta al risc de “teatralització” de tot el procés, i afirma que amb la difusió d’imatges “pot propiciar-se l’existència de judicis paral·lels”, els quals poden provocar interferències “greus”.
A més, el magistrat argumenta que, com que en televisió només se seleccionen alguns fragments de tot en que es grava, s’acaba “potenciant el biaix de la informació”, i afegeix que “l’experiència demostra que la selecció sol tendir cap a allò sensacional i espectacular”. Segons ell, l’ús de la imatge, en lloc de reflectir la realitat “acaba creant-la”.
Ramírez també utilitza el dret a la pròpia imatge per justificar la mesura. En el cas de testimonis i pèrits, per no ser persones amb projecció pública. En el dels acusats, perquè la duració del judici, que pot superar el mes, suposa una “sobreexposició als mitjans”; a més, diu, internet provoca “un efecte de ‘perpetuació’ de la imatge” a les xarxes, on roman “il·limitadament en el temps, perdent-se el control sobre la mateixa”, segons el jutge.
En la interlocutòria, el magistrat considera que el dret a la informació queda garantit permetent l’enregistrament sonor de tot el judici la captació d’imatges de recurs abans de les sessions, a més del primer i últim dia.
