El periodista Jaume Barberà deixarà TV3 el proper 31 de juliol després de més de 30 anys a la cadena pública. La seva és la sortida mediàtica del procediment d’acomiadament col·lectiu aprovat el 2013 i que fins al 2017 ha de reduir la plantilla en uns 250 efectius.
Barberà ha anunciat el seu comiat aquest dijous, dia del seu 61è aniversari, l’edat a partir de la qual ja no pot continuar formant part de la plantilla TV3, al haver-se acollit al PAC. En declaracions a El món a RAC1, el periodista s’ha mostrat dolgut i ha qualificat d’“execrable” aquest acomiadament col·lectiu basat en l’edat.
“Si s’ha de reduir la plantilla d’una empresa, s’ha de basar en altres fets, i no en fets biològics, perquè si no entraríem en una mena de ‘racisme’”, ha assenyalat el periodista al magazín matinal de RAC1. A més, ha criticat que la mesura tampoc implica que entri gent jove a TV3. “Si el pla es concreta únicament en anar reduint personal, el país pot acabar perdent una de les estructures d’Estat”, ha advertit.
Amb tot, Jaume Barberà, que actualment presentada Retrats, al 33, no té intenció de deixar la professió. “No penso abandonar l’ofici. No penso pas morir professionalment”, ha dit.
Segons puntualitza la direcció de la CCMA, Barberà podria haver continuat a l’empresa, com han fet altres professionals de més de 61 anys, però renunciant a acollir-se al procediment d’acomiadament col·lectiu i, per tant, a les indemnitzacions i les compensacions que aquest preveu.
Cal recordar que, quan els treballadors de TV3 van votar si aprovaven el PAC, els afectats per edat (els que tenien 61 anys o més, o els fessin en el període 2014-2017) van donar el vistiplau al preacord assolit per l’empresa i els sindicats “a contracor i com a mal menor”, per tal de facilitar la feina al comitè i evitar acomiadaments forçosos.
En la butlleta del vot, aquest grup de treballadors va denunciar la “injustícia” de l’ERO i la “falta de sensibilitat social” de la direcció, presentant-se com les “orgulloses víctimes” de la “batalla” lliurada, en referència a les dures negociacions entre comitè i direcció.
Després, al PAC es van presentar més baixes voluntàries entre la resta de la plantilla de les previstes, el que va permetre que algun dels afectats per edat pogués continuar a l’empresa.
