Aquest dijous es va celebrar el judici contra el treballador de TV3, Gustau C., acusat dels presumptes delictes de descobriment i de revelació de secrets empresarials per la filtració de dades laborals i salarials l’agost de 2012 des de l’adreça de correu del president de la CCMA, Brauli Duart. Un cas pel qual la plantilla de la televisió pública porta des de març mobilitzant-se amb l’objectiu que la direcció de la Corporació aturés les accions legals, cosa que no ha aconseguit, i que va tornar a recolzar el seu company a la Ciutat de la Justícia.

Durant la vista, la Fiscalia i l’acusació van assenyalar que no tenien “proves directes” ni “dades unívoques” contra el treballador, però sí “indicis suficients” per relacionar-lo amb la filtració, segons explica El Diari del Treball. Així doncs, van mantenir la petició de set anys de presó.

Per la seva part, la defensa d’en Gustau va demanar la seva absolució basant-se en la manca de proves per demostrar que va ser el responsable de la filtració. A més, va remarcar que “sense prova de càrrec no es pot condemnar”, en referència al fet en el sumari no s’havien presentat ni el correu electrònic reenviat des del compte de Brauli Duart ni els documents adjunts. També va subratllar que els pèrits havien acreditat que el programari amb què se l’acusava d’haver accedit al correu de Duart s’havia instal·lat en el seu ordinador mesos després dels fets.

Per la seva part, els Mossos d’Esquadra que van investigar la filtració van assegurar que els “rastres trobats” conduïen a l’acusat (per horaris i ordinadors utilitzats), tot i que un dels agents va reconèixer que “no se sap” qui va realitzar el reenviament del correu electrònic de Duart, segons remarca el comitè d’empresa.

Els fets

L’agost de 2012, alguns treballadors van rebre un correu des de l’adreça de Brauli Duart amb un document que contenia dades laborals i salarials de tota la plantilla, i que incloïa el càlcul detallat del que costaria el seu acomiadament amb data de 31 de desembre del 2012 (quan finalitzaven els convenis laborals i l’acord amb l’anterior direcció per evitar acomiadaments). Les úniques absències de l’informe eren els directors de TV3 i Catalunya Ràdio, el director d’estratègia i marca, i els membres del consell de govern de la CCMA.

14 mesos després dels fets, l’octubre de 2013, la Unitat de Delictes Informàtics dels Mossos d’Esquadra va detenir com a presumpte responsable de la filtració un treballador de l’àrea de postproducció, que després de dos dies va ser posat en llibertat amb càrrecs acusat de descobriment i revelació de secrets empresarials.

En el seu moment, els representants dels treballadors van remarcar que, per una banda, la informació filtrada tenia dades que havien estat reclamades en nombroses ocasions i finalment s’havien fet públiques l’abril de 2013, i per l’altra, havia posat en alerta la plantilla per la possible execució d’un ERO, el qual finalment es va acabar produint un any després.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram