El Grup de Periodistes Ramon Barnils ha posat en marxa l’Observatori del discurs d’odi als mitjans, una eina per reflexionar sobre el relat i la construcció ideològica dels mèdia. L’objectiu és fomentar la bona tasca periodística entre els professionals i al mateix temps oferir recursos a la ciutadania per a una lectura en clau crítica dels mitjans.

L’Observatori s’ha estrenat amb un estudi on analitza vuit mitjans digitals situats en l’espectre ideològic de dretes, i en alguns casos altaveus de l’extrema dreta: Alerta Digital, Baluarte Digital, Dolça Catalunya, La Gaceta, Libertad Digital, Mediterráneo Digital, OK Diario i Periodista Digital.

Es tracta de digitals que, malgrat en general no són d’abast massiu, sí tenen cert impacte a les xarxes socials, actuen com a espai de generació d’opinió, i poden ser una influència per a altres mitjans.

L’objectiu de l’estudi era detectar com aquests mitjans fomentaven el discurs d’odi cap a col·lectius potencialment afectats pel racisme-xenofòbia, la islamofòbia, l’antigitanisme, i la catalanofòbia.

Evitar que ‘contaminin’ mitjans més massius

L’Observatori conclou que els digitals analitzats parteixen d’una màxima: “del prejudici en fan notícia”. Per aquest motiu, adverteix que “cal estar-hi a sobre, cal observar i combatre els seus discursos de forma contundent i evitar que es converteixin en bancs de proves dels discursos excloents; és necessari tallar d’arrel una possible contaminació d’aquestes pràctiques a altres mitjans més massius”.

En aquest sentit, ressalta que, dels mitjans analitzats, OK Diario i La Gaceta tenen una influència que “transcendeix” l’òrbita més conservadora. “En l’era dels mitjans digitals i l’anomenat clickbaiting, cal vigilar i combatre les pràctiques que puguin fomentar el discurs d’odi”, reblen els autors de l’estudi.

Vuit estratègies discursives

L’Observatori ha detectat fins a vuit estratègies discursives emprades a l’hora de difondre, promoure o justificar el discurs d’odi, i alhora defensar els actors que el promouen.

  • Insults o injúries cap als col·lectius afectats per racisme/xenofòbia, islamofòbia, antigitanisme i/o catalanofòbia.
  • Reproducció no crítica dels discurs d’odi d’algun actors. Es vehiculen els arguments de polítics i activistes d’extrema dreta i de religiosos ultracatòlics sense rebatre i/o posar en context les seves declaracions.
  • Deslegitimació d’actors o accions que, al parer del mitjà, combaten el discurs d’odi o que defensen la no-discriminació. En aquesta estratègia també hi opera l’anomenat quadrat ideològic, ja que el mitjà tendeix a augmentar les accions negatives que protagonitzen aquests actors.
  • Tria o pesca d’informacions d’arreu del món que confirmin els prejudicis i estereotips del mitjà.
  • Visibilització de l’origen, el color de pell, l’ètnia, la cultura o la religió en informacions de delinqüència, abusos sexuals o terrorisme quan no és rellevant per la notícia.
  • Ús de fotografies o vídeos, a vegades titulats o editats, que confirmin els prejudicis o estereotips del mitjà.
  • Notícies opinatives, signades o no, fora de la secció d’opinió, amb les tesis que confirmen els prejudicis o estereotips del mitjà.
  • Generació de notícies que vehiculen la victimització dels “actors-nosaltres”, identificats per aquests mitjans com a la població autòctona blanca.
  • Malgrat les diferències, l’estudi troba una “línia de continuïtat” (amb alguna excepció) en les estratègies que segueixen els vuit mitjans, a més d’una “certa coincidència” en els temes que cobreixen.

Predominen les informacions racistes-xenòfobes

L’estudi analitza 308 peces informatives (no d’opinió) publicades entre el 9 de gener i el 9 de febrer, i les conclusions són clares: els vuit mitjans contribueixen en diferents graus a fomentar el discurs de l’odi cap als col·lectius afectats pel racisme-xenofòbia, la islamofòbia, l’antigitanisme i la catalanofòbia.

De les notícies analitzades, en el 52% hi surten grups o persones afectades potencialment pel racisme i la xenofòbia; un 35% són informacions amb afectats per la islamofòbia, i en un 11% de notícies apareixen grups o persones afectades per la catalanofòbia i/o l’antigitanisme.

De les 308 peces analitzades, el 71% segueixen alguna de les estratègies esmentades de foment del discurs d’odi, i només el 29% es consideren neutres (que no mostren un to explícit a l’hora de vehicular els arguments del mitjà).

OK Diario, amb un 61% de notícies neutres i un 39% no neutres, és el mitjà de l’estudi amb més informacions que no recorren a les estratègies de discurs d’odi, seguit per Mediterráneo Digital (52% vs. 48%). En la resta, el percentatge de notícies no neutres es dispara: Baluarte Digital (23% vs. 77%), Alerta Digital (19% vs. 81%), La Gaceta (9% vs. 91%), Libertad Digital (8% vs. 92%), i Dolça Catalunya i Periodista Digital (ambdós amb el 100% d’informacions no neutres).

Pel que fa a les bones pràctiques, el treball de l’Observatori indica que són residuals, només amb 3 notícies de 308. I és que, per norma, en les informacions analitzades no hi ha context ni fonts procedents dels col·lectius afectats. Això s’acompanya amb un constant ús, implícit o explícit, del nosaltres i ells, creant respecte aquests últims un imaginari associat a l’enemic.

Recomanacions per evitar el discurs de l’odi

Arran de les pràctiques observades als mitjans, l’Observatori ha elaborat una llista de recomanacions adreçades tant a professionals del periodisme com a la ciutadania. Als perquè no reprodueixin les pràctiques dels mitjans analitzats i als segons per “detectar, aturar i deconstruir la difusió” de notícies discriminatòries.

Recomanacions per a periodistes

Temps – Evitar la pressa a l’hora de pensar i escriure una informació. Esquiva el periodisme ràpid o les lògiques de l’anomenada guerra pels clics.

Objectius – La informació que publiques beneficia algú, perjudica algú? Com t’ha arribat? Què vols transmetre?

El com – Quin tractament li vols donar a aquesta notícia? Quin enfocament?

Investigació/denúncia – Tens accés a informació que pot evitar la discriminació d’algú? Davant de situacions de discriminació, investiga i denuncia.

Fonts – Quina validesa li donem a una font que difon el discurs d’odi? S’ha de publicar, però amb context per contrarestar les seves tesis? Com contrarestar els seus arguments?

Fonts – Has anat a la font primària? És una notícia copiada d’algun altre mitjà o d’agències?

Les cometes – Hem posat en context les declaracions d’algú? Evitar l’abús de les cometes que acompanyen les cites literals. La veu de la persona periodista ha de ser-hi, ha de guiar els arguments.

Context – Hi ha dades sobre aquell fenomen? Acompanyem la informació amb context.

Llenguatge – Fer una aposta per expressions, denominacions que generin consens, no polèmica gratuïta.

Llenguatge – Evitar la terminologia provinent de les fonts policials o, si és inevitable, posar-la en context.

Opinió – Evitar barrejar opinió explícita amb informació; genera confusió a les persones lectores.

Impacte – Quin impacte potencial pot generar aquella notícia, donat el clima polític o social?

Aposta – Aquella notícia fa una aposta per la interculturalitat? Explica històries d’èxit que siguin un exemple a seguir. Dóna a conèixer històries de vida que generin empatia o que condueixin a l’activisme.

Recomanacions per a la ciutadania

Titulars – Cal qüestionar els titulars i els textos que revelen les característiques d’una persona (color de pell, origen, religió, etc.) en notícies on aquesta dada no només no és rellevant, sinó que contribueix a un estereotip o prejudici.

Totes les persones són… – Posar en dubte les generalitzacions o estereotips en relació a grups humans (persones d’orígens diversos, persones musulmanes, del poble gitano…): les comunitats no són monolítiques; les comunitats són diverses o heterogènies.

Contrast – Contrastar si aquella informació ha sortit en altres mitjans (convencionals o massius), de diferents espectres ideològics.

Cerca activa – Fer una recerca per fotografia per veure si aquella imatge ja s’havia fet servir en el passat.

Fonts – Revisar quines fonts té aquella notícia: són plurals? Parlen les persones afectades? Són només fonts policials?

Context – Avaluar si la notícia té dades de context (informació sobre les fonts, dades estadístiques, etc.).

Ús de vídeos i fotografies – Desconfiar dels vídeos o fotografies que estiguin editades o que tinguin titolets afegits pel mitjà.

La creació de l’observatori és un projecte del Grup de Periodistes Ramon Barnils i té el suport de la Direcció de Serveis de Drets de Ciutadania i Diversitat de l’Ajuntament de Barcelona, en el marc d’un projecte d’investigació de temes silenciats i foment d’una lectura crítica dels mitjans de comunicació, que inclou aquesta i altres iniciatives de l’entitat i de l’observatori Mèdia.cat.

 

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram