El Consell de la Informació de Catalunya ha conclòs que TV3 ha vulnerat el Codi Deontològic de la professió al permetre que Helena Garcia Melero i Lluís Marquina fessin publicitat comercial (de Caprabo i BBVA, respectivament) al programa Divendres. La decisió, presa per unanimitat dels seus membres, dóna la raó al Sindicat de Periodistes de Catalunya, que havia presentat una queixa al respecte.
En concret, segons el CIC, TV3 vulnera el criteri 7 del Codi Deontològic: “Com a norma general, els professionals de la informació han d’evitar qualsevol situació de conflicte d’interessos, ja sigui d’àmbit polític, comercial, econòmic, financer o familiar, que posi en qüestió la credibilitat i imparcialitat de la seva funció”.
L’organisme també recorre al document Periodistes que fan publicitat: un conflicte d’interessos, elaborat l’any passat per ampliar i posar al dia el punt sobre la relació entre informació i publicitat. “Els professionals de la comunicació que treballin en programes, diaris o formats informatius en qualsevol suport no han de fer publicitat comercial d’empreses o productes. Tampoc no han de fer publicitat de productes de la seva pròpia empresa”, assenyala.
Marquina i Melero fan tasques informatives
La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va sol·licitar que es desestimés la queixa de l’SPC perquè, al seu parer, no s’havia produït cap vulneració. Entre d’altres, argumentava que Lluís Marquina i Helena Garcia Melero “no estan fent programes informatius d’actualitat”, de manera “no els hi és d’aplicació” el Codi Deontològic.
El Consell de la Informació, però, ho rebat. Per una banda, remarca que Marquina és periodista especialitzat sobre temes de tecnologia al Telenotícies, de manera que “la seva tasca sí és informativa”. “Si bé el programa on fa la publicitat és Divendres, el públic el vincula amb els informatius”, afegeix.
En el cas d’Helena Garcia Melero, actualment presentadora a Divendres, el CIC recalca que és coneguda com a periodista d’informatius i que “ben bé se li podria encomanar de nou que fes aquesta tasca a la cadena”. A més, recorda que Divendres té un format que barreja opinió, informació i entreteniment, de manera que Melero “no és aliena al tractament de la informació que es fa al programa”.
Així doncs, l’organisme conclou que l’activitat publicitària que la periodista desenvolupa “pot entrar en conflicte amb el tractament de determinats temes i amb la relació de TV3 amb algunes fonts perquè existeixen els interessos de les empreses anunciants”.
Actuar preventivament
El CIC recorda que “la tasca del periodista és de gatekeeper, de guardabarrera que selecciona la informació, dona pas a uns continguts i en frena l’aparició d’altres. La seva existència mateixa fa que les fonts d’informació es posicionin d’una manera o una altra respecte el mitjà. Això fa que no es pugui pensar en només jutjar la tasca d’un periodista per si ha comès una vulneració amb fets concrets. S’ha d’entendre que la sola presència d’un periodista d’informació en el format publicitari ja qüestiona la independència informativa del mitjà i el situa (a ell i al propi periodista) en el terreny del dubte”, argumenta en la resolució.
“Cada mitjà ha d’actuar amb prudència per no permetre que mai la tasca d’un periodista en relació a la publicitat pugui sembrar el dubte sobre la independència de criteri en la selecció de notícies i el tractament informatiu que se’ls dona”, afegeix el Consell. Per aixo, demana actuar amb antelació a una possible vulneració i, per tant, que “no hi hagi periodistes que facin publicitat i que participin al mateix temps en la tasca informativa, en qualsevol nivell dels equips que la fan possible”.
Necessitat d’un text legal
En les seves al·legacions, la CCMA assenyala que la normativa “no estableix limitacions sobre qui pot fer publicitat o no”, i afegeix que “si ni el legislador europeu, espanyol i català ha legislat al respecte, es desprèn que hi ha suficients garanties ja per aquesta diferenciació entre contingut editorial i publicitat”.
Sobre aquesta valoració, el Consell de la Informació diu que actualment la normativa “no arriba a protegir la ciutadania de totes les males pràctiques professionals”, i que l’evolució del tractament dels diferents gèneres periodístics i els formats en els mitjans audiovisuals “obliga a plantejar-se el comportament ètic més enllà d’allò que la Llei ja regula”.
Així doncs, el CIC considera que “es fa necessària la redacció d’un text legal on es digui ben clarament que els professionals dedicats a la informació no han de participar en activitats publicitàries, ni promogudes pel mitjà on treballen ni per tercers exceptuant la publicitat de la pròpia programació o de causes de caire altruista com les benèfiques i solidàries, en les quals prima l’interès públic”.
