L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona ha creat una nova guia temàtica disponible per a consulta al web, la Col·lecció premsa clandestina.
El catàleg està format per més d’un miler de títols que es van publicar durant la dictadura franquista i fins a la legalització dels partits polítics (1939-1977). La col·lecció es va poder formar, en gran part, gràcies la contribució cívica de les persones i organitzacions que editaven o tenien accés a aquest tipus de documentació i seguien la consigna de fer-la arribar a l’AHCB.
Els materials són una font de primer ordre per a l’estudi de la pròpia premsa clandestina sota la dictadura, a més de per a l’estudi de la història del període franquista i dels grups clandestins que s’hi van oposar.
En la col·lecció es conserven exemplars dels òrgans de la majoria de partits polítics catalans que es van reorganitzar cap als anys 40; publicacions impreses a l’exili per part de refugiats de guerra i per les diferents agrupacions que es van reconstituir a l’exterior, i butlletins del món de la cultura catalana i de col·lectius de contrainformació.
El moviment obrer també es troba representat a la col·lecció, amb títols editats per diferents organitzacions sindicals clandestines, i també per publicacions de l’àmbit de l’empresa, comissions, assemblees de treballadors, i comitès de vaga que no s’identificaven amb aquestes organitzacions.
Pel que fa a les entitats editores, les més ben representades són els partits polítics, amb un 55% de publicacions, i després les organitzacions sindicals amb un 20%. Per la seva part, les publicacions estudiantils només representen el 3%, el mateix percentatge que les publicacions d’agències d’informació.
La premsa clandestina, editada en unes condicions totalment adverses, es caracteritza per la seva fragilitat fruit d’una impressió molt primitiva. Tot plegat dificulta en molts casos la seva manipulació i posa en perill la seva conservació, per la qual cosa l’AHCB va optar per la digitalització del material, que a part de facilitar la consulta protegeix l’original.
