El periodista Josep Maria Planes (Manresa, 1907 – Barcelona, 1936) ja forma part de la Galeria de Manresans Il·lustres: el seu retrat llueix des de dijous al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa.

L’acte de nomenament va suposar la clausura de l’Any Planes, que des del juny de 2016 ha ofert un programa d’activitats per recordar, difondre i reivindicar la figura d’aquest periodista, coincidint amb el 80è aniversari de la seva mort.

Josep Maria Planes és un referent del periodisme d’investigació a Catalunya (n’està considerat el precursor) malgrat la seva curta trajectòria: va ser executat als 29 anys per un escamot de la FAI després d’haver denunciat l’organització en diverses ocasions. Planes va ser fundador i director de la revista Imatges; director del setmanari satíric El Be Negre, i col·laborador de publicacions com La Rambla, Mirador i La Publicitat.

El títol de Manresa Il·lustre, creat el 1882, és la màxima distinció de la ciutat. Josep Maria Planes és la 26a personalitat que rep aquest reconeixement i el primer periodista en fer-ho. El ple de l’Ajuntament de Manresa va aprovar al juliol per unanimitat la concessió de la distinció a petició de la comissió organitzadora de l’Any Planes.

En l’acte de nomenament es va reivindicar la professió periodística i la llibertat d’expressió, i també es va lliurar la cinquena edició del Premi Josep Maria Planes de periodisme d’investigació i crítica social, que en aquesta ocasió ha guardonat la sèrie de reportatges que va destapar els casos de pederàstia a diferents escoles religioses dels Maristes, realitzada pels periodistes Guillem Sánchez, Jesús G. Albalat i Maria Jesús Ibáñez, i publicada a El Periódico.

La comissió de l’Any Planes estava formada per la Fundació Independència i Progrés, l’Associació Memòria i Història de Manresa, el Col·lectiu Desvalls, la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), la Fundació Universitària del Bages (FUB), Òmnium Bages, la demarcació a la Catalunya Central del Col·legi de Periodistes de Catalunya, els periodistes Pep Corral i Jordi Finestres, i l´historiador Jordi Sardans.

Josep M. Planes. Perfil biogràfic

Josep M. Planes i Martí va néixer a Manresa el 31 de gener de 1907 al número 26 del carrer de la Canal, sisè fill del matrimoni Planas i Martí, els primers del llinatge del mas rural de Sant Mateu de Bages que s’havien establert a Manresa. Planes va fer l’ensenyament a l’escola dels Germans de La Salle de la capital del Bages. De ben jove va fer bona amistat amb Anselm Corrons, artista i dibuixant; Joan Baptista Claret, literat; Vicenç Prat, escriptor; l’empresari Josep Noguera i el doctor Manuel Casanovas i Gabernet, l’ànima del Gremi de Sant Lluc, entitat cultural integrada per metges i artistes manresans.

Els inicis periodístics de Josep M. Planes van lligats al periòdic El Pla de Bages, on escriu el primer article el 24 de desembre de 1924, una glossa de la figura i l’obra d’Àngel Guimerà. Uns dies abans de la seva estrena periodística, juntament amb Raimon Ferrer Ferrés i Joan Selves i Carner, Planes va formar part del jurat d’un concurs per escollir el nom d’una nova revista esportiva manresana, A Ple Aire. Del 1924 i fins al 1927 escriurà periòdicament a les seccions d’El Pla de Bages Blanc i negre, Crònica frívola i Motius literaris, on destaca un retrat del dibuixant i escriptor manresà Ramon Martí i Farreras, “un dels companys que més he admirat”, persona que va influir notablement en el seu aprenentatge periodístic. També va escriure a la secció Crònica de Barcelona, atès que Planes anava sovint a la capital catalana on s’hi va instal·lar definitivament a finals de la dècada. Va col·laborar en aquells anys a la revista manresana Ciutat, subtitulada Ideari d’art i cultura, continuadora de l’obra empresa per Cenacle i al quinzenari també cultural L’Om. I del 1930 al 1931 veiem la seva firma a El Dia-Diari d’Esquerra Republicana. En començar la dècada dels trenta, Planes ja és un nom destacat del món periodístic català i una referència a Manresa. El seu company Joan Baptista Claret li va dedicar un article a El Dia el 7 de juny de 1930 en motiu de l’estrena, a la capital del Bages, de l’obra de teatre L’home que s’havia de morir, escrita per Planes: “Ací tots els coneixem. Qui més, qui menys, tots tenim el dret assegurat i garantit de tustar-li amicalment l’espatlla. Als uns aquest dret els el dóna l’haver anat a estudi junts, als altres l’haver-se passejat agafats del braç Born amunt i Born avall de les vuit a dos quarts de nou del vespre. Àdhuc pot haver-hi algú que tingui guanyat legítimament aquest dret amb una baralla iniciada entre dues columnes de prosa i resolta al carrer amb dues paraules candoroses i amables”. Planes també va fer una bona amistat amb Joaquim Amat i Piniella, el qual li va demanar que escrivís el pròleg d’Ombres de Calidoscopi (1933), la primera obra d’Amat, un compendi de semblances de personalitats del món de la cultura, la política i la societat manresana.

A la ciutat de Barcelona, després d’una etapa com a articulista en dos diaris en llengua castellana (La Noche i Las Noticias) el seu nom adquireix popularitat de la mà de la crònica esportiva, a L’Esport Català i a La Nau dels Esports, i a partir del 1929 amb reportatges al setmanari Mirador, on fuig de l’articulisme clàssic per cultivar un gènere proper al reportatge novel·lat, amb bones dosis d’humor, llenguatge directe i reflexió personal. Amb l’arribada de la República es consolida en el món periodístic català. El 1930 havia dirigit el magazine Imatges, una revista d’alta qualitat literària i gràfica, inspirada en el Vu francès que havia llegit en alguns viatges a París. I el 1931 va entrar a la nòmina de redactors del diari La Publicitat, capçalera fidel als postulats del republicanisme catalanista moderat, i també al setmanari La Rambla, propietat de l’empresari Josep Sunyol i Garriga, on escriu a la secció Set dies, set nits. Encara aquell mateix any, el seu llibre Nits de Barcelona triomfava a la capital catalana. En aquesta obra, Planes sobresurt com un brillant examinador d’una època on es produeix l’eclosió de nous fenòmens i modes urbanes, l’esport, el jazz, el music-hall… El mestre i mentor de Planes és Josep M. de Sagarra, que el presenta arreu com un reporter modern, europeu i cosmopolita. Ben aviat, el manresà es va guanyar la confiança i admiració dels companys de professió, com Xammar, Soldevila i Pla, i és escoltat a les tertúlies de la terrassa de l’hotel Colon, al migdia, i a l’Ateneu Barcelonès, a la tarda-vespre. És precisament des de l’Ateneu on va dirigir el setmanari satíric El Be Negre, inspirat en Le Canard Enchainé francès, que naixia just en el moment que es produïa un esclat de llibertat arreu de Catalunya amb la proclamació de la República.

La seva intensa i polifacètica trajectòria periodística mereix un punt i apart a partir del gener del 1935 quan Carles Capdevila, director de La Publicitat, li va encomanar una columna diària, Comentari, publicada a la primera pàgina i on Planes va excel·lir en la faceta de periodista de denúncia i d’investigació que havia arrencat, en el mateix diari, el 1934 amb la publicació de les sèries de reportatges Els gàngsters de Barcelona i L’organització de l’anarquisme a Catalunya i a Espanya, on explicava les relacions entre el pistolerisme urbà i l’ala més radical de l’anarquisme a Catalunya. Aquestes sèries van ser molt comentats arreu del país, fins i tot anunciats en cartells als carrers de Barcelona.

Arran de les eleccions del mes de febrer de 1936, Planes radicalitzarà la seva línia política en la defensa del catalanisme i intensificarà la croada contra el pistolerisme anarquista, fet que s’accentua quan el 28 d’abril d’aquell any Miquel Badia, cap de les Joventuts d’Estat Català i excap dels serveis d’ordre públic de la Generalitat, i el seu germà Josep són assassinats a trets al carrer Muntaner de Barcelona. Només dos periodistes, Avel·lí Artís-Gener, Tísner, des de La Rambla, i Josep M. Planes, des de La Publicitat, van investigar i denunciar el doble assassinat: “Sóc un periodista que, potser cometo la imprudència de dir en veu alta el que el noranta per cent dels catalans diuen en veu baixa”, va escriure. Per apaivagar els ànims, el director de La Publicitat, l’envia a cobrir la Volta Ciclista a Catalunya d’aquell estiu.

L’aixecament militar i l’inici de la revolució del 19 de juliol de 1936 va precipitar els esdeveniments. Aquell mateix dia, Planes publica el seu darrer article, Nit de vetlla: “El qui en aquestes hores greus no estigui d’una manera decidida al costat de la Generalitat, és un traïdor. Un traïdor al qual li exigirem comptes. Ara més que mai: Visca Catalunya! Visca la República!”. La situació als carrers estava fora de control i la vida de Planes perillava. A contracor, es va haver d’amagar en diversos pisos d’amics a Barcelona, però el 24 d’agost una patrulla de milicians de la FAI el van localitzar i conduir a la carretera de la Rabassada on el van assassinar disparant-li set trets al cap. Planes es convertia en la primera víctima mortal del periodisme català. Al cap de dos dies, alguns familiars i amics donaven l’últim adéu a Planes al cementiri de Sants. Als 29 anys havia desaparegut tràgicament un dels periodistes amb més present i futur de Catalunya.

Text de Jordi Finestres, autor de Josep M. Planes. Set trets al Periodisme a la Rabassada.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram