L’informatiu infantil InfoK del canal Super3 s’ha defensat de les crítiques rebudes des d’alguns mitjans i amplificades a les xarxes socials pel programa especial del passat dimarts, en què es va abordar el referèndum de l’1 d’octubre, tema ja tractat amb anterioritat. Entre d’altres, s’ha acusat l’espai d’adoctrinament d’infants, d’atacar la Policia Nacional i d’idolatrar els Mossos. Els seus responsables ho neguen.
“Era important informar d’una notícia que sabíem que havia arribat als nens a través d’altres mitjans no pensats per a ells i que segurament els havia generat certa angoixa”, argumenta l’InfoK sobre la decisió d’informar dels fets de l’1-O, en un especial que no va incloure cap imatge de càrregues sobre persones.
Sobre el diferent tracte dispensat als cossos policials, el programa remarca que, dels 20 minuts que va durar l’especial, només va dedicar 20 segons a explicar el seu paper, durant els quals es va fer “una simple descripció dels fets, sense valoracions”, i en reprodueix la narració:
“Tant la policia catalana com l’espanyola tenien l’ordre del Govern espanyol d’entrar als centres i agafar el material del referèndum. Però l’ordre la van seguir d’una manera molt diferent. Els Mossos van anar a alguns llocs però no es van enfrontar amb la gent. Alguns diuen que no van fer prou bé la feina, però molta gent els està molt agraïts. En canvi, la policia espanyola va fer servir la força per entrar als centres de votació. De vegades, la gent va aconseguir fer retrocedir la policia sense incidents. Però en molts llocs, la policia espanyola va agredir les persones que intentaven impedir que entressin. En alguns casos amb molta violència. Els polítics que ho van manar diuen que no, que es va fer servir la violència necessària per aconseguir el seu objectiu: aturar el referèndum. I que en cap cas van fer res mal fet.”
Una altra crítica rebuda és per haver explicat el procés del referèndum com si fos una pel·lícula d’aventures. “Doncs sí, aquesta fórmula, que utilitzem sovint, ens va semblar la més adequada per exposar el que havia passat de la manera menys angoixant possible”, defensa l’InfoK.
“Vam fer el que fem sempre i amb el to de sempre”, sosté, tot remarcant que “la majoria de crítiques provenen de persones que no han vist mai el programa i n’han fet valoracions esbiaixades per desconeixement”.
Els responsables de l’informatiu del Super3 també denuncien que per il·lustrar les diferents crítiques s’utilitzessin “fragments del programa barrejats i escapçats a plaer per afavorir un discurs concret, o bé un reportatge aïllat i descontextualitzat que, si s’ensenya tot sol, no conté tota la informació”.
Sense opinions d’infants per primer cop
Que el programa va fer el de sempre tampoc és ben bé cert. En l’especial sobre el referèndum, per primer vegada en els seus 16 anys de vida, no hi van aparèixer nens donant la seva opinió.
“La darrera vegada que els nens van parlar d’aquest tema a l’InfoK van acabar sortint, a cara descoberta i amb totes les seves dades personals, en uns quants diaris de Madrid”, justifiquen els seus responsables. “És una temeritat que no volem que es repeteixi, encara que això comporti anar en contra de la filosofia de l’InfoK, un espai on els nens sempre han pogut opinar de tot”, afegeixen.
De fet, els pocs infants que van sortir ho van fer parlant de pau, diàleg o del que havien fet a classe a l’arribar. Tot i així, alguns mitjans de comunicació han mostrat les seves imatges, exposant-los en espais amb un context ben diferent, i sense el permís dels pares. “Dubtem que els mitjans que tant han parlat de l’InfoK s’hagin preocupat per la imatge d’aquests nens i nenes o, fins i tot, siguin conscients que s’exposen a una denúncia per vulneració de drets dels menors”, indiquen des del programa.
Com a “anècdota” sobre aquesta autocensura motivada per la protecció dels infants, l’InfoK explica que l’informatiu infantil del Regne Unit, amb gairebé 50 anys en antena, hi va contactar perquè buscaven una escola catalana per entrevistar nens partidaris del sí i del no a la independència: “No acabaven d’entendre com és que nosaltres, a diferència del que seria habitual en qualsevol dels informatius infantils europeus, no havíem inclòs nens parlant de les dues opcions”.
