La vaga feminista d’aquest 8 de març ha estat un èxit de seguiment en el sector periodístic, tant en els mitjans públics com els privats, i ha afectat especialment les programacions de televisions i ràdios, que s’han vist alterades.

Aquest èxit s’ha visualitzat en la concentració del migdia als Jardins Montserrat Roig de Barcelona, que sota el lema #Lesperiodistesfemvaga ha aplegat unes 400 persones, algunes de les quals lluïen pancartes amb lemes com Avui el titular és nostre, Dones periodistes dones feministes o Parem avui per avançar demà.

L’acte s’ha iniciat amb la lectura del text Som una ganga, de Montserrat Roig, a càrrec de la seva germana, Carmina Roig, també periodista. A continuació s’ha fet una plantada simbòlica de micròfons, llibretes, teclats, càmeres i gravadores, i posteriorment s’ha llegit el manifest reivindicatiu que ja ha rebut gairebé 8.000 adhesions de dones periodistes a tot l’Estat, el qual denuncia la precarietat, la inseguretat laboral, la bretxa salarial, el sostre de vidre o l’assetjament.

La lectura del manifest ha anat a càrrec de periodistes de diferents àmbits de la professió: Mònica Terribas (ràdio), Anna Bonet (televisió), Eli Borredà (gabinets de premsa), Esperanza Escribano (freelance), Núria Cornet, (agències), Sara Gonzàlez (digitals), Roser Vilallonga (fotoperiodisme), i Odei A. Etxearte i Cristina Claverol (paper).

Manifest 8M

Dones periodistes de desenes de mitjans i agències de comunicació, gabinets de premsa i, en general, treballadores de mitjans i empreses periodístiques donem suport a la vaga general feminista convocada per aquest 8 de març. De la mateixa manera, instem a totes les companyes a afegir-se a la mobilització en la mesura de les seves possibilitats i circumstàncies.

Totes patim el mateix masclisme que les dones de la resta de sectors –precarietat, inseguretat laboral, bretxa salarial, sostre de vidre, assetjament sexual o menysteniment– però amb les particularitats associades a la nostra professió. Som conscients de la rellevància social de la nostra feina i, per això, també mostrem preocupació per la visió parcial de la realitat que tantes vegades ofereixen els mitjans i en la qual falten la presència i les aportacions de les dones. El feminisme també és necessari per millorar el periodisme.

Per això, aquest 8 de març exigim als mitjans de comunicació i les empreses periodístiques que tinguin en compte les nostres reivindicacions:

1. La bretxa salarial és una realitat al nostre sector. Exigim a les empreses transparència salarial i una revisió de categories, complement i criteris professionals que permetin abolir-la.

2. Sostre de vidre. Les direccions dels mitjans i les empreses periodístiques estan copades pels homes. Reivindiquem el nostre dret a ocupar llocs de poder i responsabilitat i que se’ns tingui en compte en les promocions professionals per a posicions intermitges.

3. Precarietat. Patim nivells de temporalitat superiors als dels nostres companys. De la mateixa manera denunciem la inestabilitat laboral de les companyes freelance i de les falses autònomes, una situació de precarietat que s’ha convertit en habitual els últims anys.

4. Corresponsabilitat i cures. Denunciem que les dinàmiques de treball prioritzen el presencialisme i la lliure disposició i són alienes a les necessitats de cures que tenen totes les persones. Creiem que la corresponsabilitat i la flexibilitat no han de ser una qüestió de bona voluntat, sinó una prioritat que les empreses han d’assumir perquè aquestes tasques es reparteixin per igual entre homes i dones. Com en altres sectors, una absència de conciliació real perjudica més les dones, que acaben modificant o retallant els seus horaris per poder cuidar i, fins i tot, deixant la feina o canviant de professió.

5. Assetjament sexual i laboral. Són moltes les periodistes que han patit situacions d’assetjament sexual per part de companys o superiors, però també de fonts. D’altra banda, el menysteniment, la condescendència, el paternalisme i el mansplaining estan a l’ordre del dia a les redaccions i fora d’elles, en la nostra activitat diària. Com a professionals de la comunicació, patim assetjament online, a més de comentaris violents i masclistes a les nostres peces.

6. Els espais d’opinió i les tertúlies estan masculinitzades. Hi ha prou dones periodistes i expertes que poden equilibrar aquests espais.

7. Mirada parcial i preocupació pels enfocaments. Totes aquestes diferències que patim les periodistes tenen conseqüències també en els continguts i en els enfocaments dels mitjans de comunicació. La visió de la realitat que transmeten moltes vegades és parcial i està esbiaixada perquè no té en compte de la mateixa manera les experiències, els relats i les vivències de les dones que, sovint, són tractades com a personatges secundaris o amb estereotips. Un exemple és el tractament de la violència masclista que, en moltes ocasions, continua culpabilitzant la víctima. Les primeres pàgines i les obertures dels mitjans de comunicació i dels informatius són decidides per homes.

Instem a l’audiència i a lectors i lectores a ser còmplices de les nostres demandes. Les dones signants d’aquest manifest ho fan a títol individual i no volem que cap partit polític, sindicat o mitjà de comunicació s’atribueixi les nostres reivindicacions.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram