L’informe CDR, un relat de terrorisme. Com es construeix un discurs per justificar la repressió, de l’observatori Mèdia.cat, analitza el tractament que han fet els principals mitjans de línia editorial espanyolista sobre els Comitès de Defensa de la República. El treball visibilitza com s’ha construït el relat mediàtic que criminalitza els CDR vinculant-los a la violència i el terrorisme.

L’autor del treball, Daniel Camon, recompta les peces sobre els Comitès publicades pels tres principals diaris generalistes (El País, l’ABC i El Mundo) i analitza el vocabulari utilitzat per descriure els CDR en aquests mitjans, així com en notícies i articles d’opinió d’altres capçaleres bel·ligerants amb l’independentisme (La Razón, El Español, Crónica Global, OK Diario o El Confidencial).

El període analitzat abasta des del 26 de setembre (data de la primera aparició dels CDR als mitjans estudiats) fins el 12 d’abril (quan es va alliberar la membre del CDR de Viladecans inicialment acusada de terrorisme).

L’ús del llenguatge

L’informe estudia el discurs mediàtic i el posa en context amb el discurs polític i el policial (incloent en aquest últim el de la Fiscalia espanyola). El document conclou que els mitjans “han actuat com a corretja de transmissió dels posicionaments policials i polítics, han reproduït versions oficials sense contrastar i, sovint, sense comptar amb els propis CDR com a font”. A més, subratlla que “l’exacerbació del conflicte es produeix en un context d’espectacularització de la informació en plena guerra per l’audiència”.

El treball assenyala que, des de “ben aviat”, els mitjans analitzats van “associar” l’activitat dels CDR amb la violència i el terrorisme. “L’ús d’adjectivació amb termes despectius i l’atribució d’accions i actituds agressives (matones, radicals, lucha callejera i la seva versió en basc kale borroka, ala més vandàlica, recrudecimiento de la violencia, artefacte, agitadors professionals, incendiar els carrers, amenaces, terrorismo callejero o violència organitzada) i la utilització constant de metàfores militars (milícies, blindar els col·legis, escalada de la confrontació, no dar tregua al pérfido invasor, brigades, soldats de la CUP o grupos de choque) en el redactat de les peces periodístiques remet a l’imaginari col·lectiu dels anys 80 i 90, quan la lluita armada al País Basc ocupava gran part de la narració informativa a l’Estat espanyol. Els mitjans han aplicat mimèticament aquest marc mental”, indica l’autor.

El document afegeix que els informes policials i les declaracions públiques dels polítics dels partits constitucionalistes han anat en la mateixa línia que els mitjans, de manera que “han acabat constituint conjuntament un discurs a tres bandes de criminalització i equiparació dels CDR a unes formes de combat que no els són pròpies”.

‘Media storm’

Daniel Camon es pregunta si aquest és el paper que han de tenir els mitjans en els conflictes polítics. “La premsa té un paper molt important en els estats anímics de la societat i, depenent del rigor, el to de la narració i les paraules que utilitzin, tenen la capacitat d’intensificar conflicte o calmar la tensió”.

Per a l’autor de l’informe “tot apunta que estem davant d’una campanya organitzada de desprestigi dels Comitès de Defensa de la República, en particular, i del moviment independentista en general”, cosa que “posa en dubte, un cop més, la independència dels mitjans de comunicació”.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram