El ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha aprovat quatre acords relatius a continguts més o menys polèmics emesos els darrers mesos en diferents mitjans. Les respectives resolucions exoneren Tot es mou de TV3, renyen Espejo público d’Antena 3, i donen tocs d’atenció a El suplement de Catalunya Ràdio i Herrera en la Cope.

‘Tot es mou’

L’actuació del Consell de l’Audiovisual respecte al programa Tot es mou es produeix per l’emissió del 26 de març, quan en una entrevista al periodista Genís Sinca, aquest va fer una semblança del jutge Pablo Llarena.

L’informe del CAC constata que es va fer referència a les poblacions catalanes on es troben els dos habitatges del magistrat, però sense donar pistes sobre les adreces; es van aportar dades sobre la seva trajectòria professional i el fet que els seus progenitors van ser advocats; es va esmentar el nom i cognom de la seva esposa, associat al càrrec públic que ostenta, i el municipi on es troba la institució pública on treballa; i es van destacar alguns trets de caràcter definidors de la personalitat de Llarena. Així, conclou que “no es detecta cap contingut susceptible de vulnerar la privacitat” del jutge.

El document del CAC ressalta que “resulta evident la projecció pública i la rellevància social del jutge Pablo Llarena, d’acord amb la professió que desenvolupa i en el marc de les circumstàncies polítiques i socials de la causa que instrueix”. També assenyala que, més enllà de la identificació de les localitats on el magistrat posseeix habitatges, “no s’observa que s’hagin divulgat dades relatives a la seva ubicació concreta o s’hagin difós imatges o revelat fets que formin part de la seva intimitat personal i familiar”.

Per altra banda, l’informe del Consell assenyala que, vist que la seva dona ocupa un càrrec públic vinculat, a més, al Consell General del Poder Judicial, i que s’exerceix en territori català, “sembla lògic entendre que es tracta d’una informació justificada pel seu caràcter accessori amb relació a la biografia del jutge Llarena, atès que situa el context del personatge, des del punt de vista del seu coneixement de la realitat catalana”. El document també remarca que les dades difoses al programa “són fàcilment accessibles” a internet.

Així doncs, l’acord del Consell de l’Audiovisual constata que en les informacions emeses a Tot es mou “no s’ha produït cap vulneració del dret a la intimitat personal i familiar” del jutge Pablo Llarena.

Com en anteriors ocasions, l’acord ha comptat amb els vots favorables dels tres consellers nomenats a proposta de CDC i ERC (Roger Loppacher, Yvonne Griley i Salvador Alsius) i el vot contrari dels de PP (Daniel Sirera), PSC (Carme Figueras) i UDC (Eva Parera), de manera que s’ha acabat aprovant gràcies al vot de qualitat del president Loppacher.

‘Espejo público’

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha analitzat les informacions emeses els dies 13, 16, 17, 18, 20, 24, 25 i 26 d’octubre al programa Espejo público relatives a la denúncia per part d’estudiants de suposades situacions de violència i assetjament a la Universitat Autònoma de Barcelona. La institució va presentar la queixa, entre d’altres perquè el primer dia “es van realitzar afirmacions falses i sense contrastar”, i perquè no se li va donar veu fins al darrer dia.

El CAC conclou que, en el tractament informatiu analitzat, el programa d’Antena 3 “podria no haver actuat amb la diligència deguda conforme al principi de veracitat”, i tramet l’informe a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. Aquí l’acord ha estat aprovat amb el vot favorable de cinc consellers i un únic vot contrari, el de Daniel Sirera.

L’informe del CAC basa la manca de diligència d’Espejo público en tres punts. En primer lloc, perquè “no ha utilitzat fonts diverses”, com ara la direcció de la UAB, la qual “no va tenir l’oportunitat de manifestar-se sobre la informació amb caràcter previ a l’emissió”. En segon lloc, perquè en la descripció dels fets “no s’hi inclouen elements que permetin contrastar la informació”, i el programa “assumeix el discurs de les persones entrevistades”.

I per últim, perquè de les vuit peces analitzades, el programa només va donar veu a un posicionament contrari al de les denúncies els dies 24 i 26, i en el cas de la UAB, només el darrer dia. De fet, en l’entrevista a la rectora del dia 26, la conductora del programa va admetre que abans d’informar de la denúncia dels estudiants el dia 13, hauria d’haver parlat amb la Universitat.

‘El suplement’

Per la seva part, l’actuació respecte a El suplement és pel debat emès el 22 d’octubre sobre la possible aplicació de l’article 155 als mitjans de la CCMA. La queixa la va presentar el Grup de Periodistes Pi i Margall, que va denunciar l’espai perquè tots els participants tenien el mateix posicionament i tots van criticar la possible actuació del Govern espanyol.

L’acord del Consell de l’Audiovisual, aprovat per unanimitat, constata que en el debat van participar “veus representatives” del sector audiovisual amb un “punt de vista rellevant” sobre la qüestió tractada. Amb tot, afegeix que el debat “no va incloure altres veus que podrien haver aportat altres posicionaments contraris”.

En el debat van participar el director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo; el vicepresident del CAC, Salvador Alsius; el responsable del Grup de Treball de Mitjans Públics del Col·legi de Periodistes, Carles Prats; la membre del consell professional de TVE a Catalunya, Montse Melià; la presidenta del consell professional de Catalunya Ràdio, Montse Poblet; i els periodistes Antoni Bassas i Andreu Buenafuente, aquests dos últims col·laboradors d’El suplement.

‘Herrera en la Cope’

Finalment, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha analitzat la secció La copla de Luis del Val, del programa Herrera en la Cope, dels dies l 2 i 8 de gener, per una sèrie d’expressions homòfobes i trànsfobes, segons va denunciar l’organització Confederació Espanyola LGBT (COLEGAS).

L’acord del CAC, aprovat per unanimitat, constata que “no s’ha produït una vulneració de la normativa en matèria de comunicació audiovisual”. Amb tot, recorda a la Cope l’existència de les Recomanacions sobre el tractament de les persones lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals (LGBTI) als mitjans audiovisuals, elaborat amb la voluntat que esdevingui una eina de treball i una guia per als professionals de la comunicació, per tal que utilitzin un llenguatge inclusiu quan elaborin informacions o emetin opinions relacionades amb aquest col·lectiu.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram