El Parlament, el Consell i la Comissió Europea van consensuar la setmana passada un text comú sobre la revisió de la Directiva de serveis de comunicació audiovisual. Un acord que comporta que el nou text “s’hagi aprovat de facto“, en espera de les aprovacions formals per part de les institucions europees, segons explica el Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

Davant d’aquesta situació, el president del CAC, Roger Loppacher, considera que caldria adaptar la llei audiovisual catalana al nou marc normatiu europeu (que s’amplia a les plataformes d’intercanvi de vídeos i als continguts audiovisuals de les xarxes socials), així com a la nova realitat social i tecnològica.

La nova Directiva serà formalment adoptada a la tardor, i un cop publicada en el diari oficial, els estats membres tindran 21 mesos per transposar-la a les respectives legislacions.

Per a Loppacher, tant els canvis normatius adoptats en la revisió de la Directiva com els que s’han produït en la darrera dècada quant a la realitat social dels nous hàbits de consum, especialment entre els més joves, aconsellen actualitzar al més aviat possible la llei marc de l’audiovisual català.

Novetats

La nova Directiva amplia el seu àmbit competencial pel que fa als mitjans subjectes a la normativa. Així doncs, es mantenen la televisió tradicional i els serveis de vídeo a la carta, i se n’incorporen de nous, com ara les plataformes d’intercanvi de vídeos.

Això implica que plataformes com YouTube i xarxes socials com Facebook quedin sotmeses a la nova. En canvi, els webs dels diaris no hi estaran inclosos, excepte determinats apartats que mostren vídeos. D’altra banda, l’ús ocasional de vídeos en pàgines web, blogs o portals de notícies estarà fora de l’àmbit competencial de la Directiva.

La nova obligació per a les plataformes d’intercanvi de vídeos serà protegir els menors d’edat dels continguts perjudicials, de manera que s’hi podran establir mesures de restricció. També s’haurà de protegir el públic en general de la incitació a la violència o a l’odi, així com dels continguts delictius, com ara la incitació a cometre actes terroristes, la pornografia infantil, el racisme o la xenofòbia.

Per implementar aquests objectius, la nova Directiva proposa la via de la coregulació, que s’implementaria mitjançant mecanismes com ara els sistemes de denúncia a les plataformes per part dels usuaris, la verificació de l’edat, la qualificació dels continguts per part dels autors i el control parental.

Pel que fa a la promoció de les produccions audiovisuals europees, la televisió tradicional continuarà amb l’obligació d’emetre almenys un 50% de producció europea. La novetat es troba en els serveis de continguts a la carta, com ara Netflix, per als quals la nova Directiva clarifica que com a mínim el 30% del seu catàleg ha de ser de producció europea, a més de tenir una bona visibilitat a l’hora de mostrar ofertes.

Pel que fa a la publicitat, la nova Directiva preveu un equilibri entre la protecció dels consumidors, especialment els menors d’edat, i un sistema més flexible per a les televisions, a les quals permetrà adequar-se a la nova realitat del mercat. En concret, les noves normes preveuen enfortir les restriccions per a emissions comercials adreçades als menors en relació amb menjars i begudes poc saludables. La publicitat de tabac continuarà prohibida, mentre que la de begudes alcohòliques serà més restrictiva pel que fa als menors, per bé que cada Estat membre podrà modular a l’alça les restriccions fins a arribar a la prohibició total.

Finalment, la nova Directiva requereix als estats membres que disposin d’autoritats reguladores de l’audiovisual, les quals hauran de ser independents dels governs respectius o de qualsevol altre poder públic o privat, i hauran d’exercir la seva tasca de forma imparcial i transparent.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram