La nova Directiva europea sobre drets d’autor, coneguda popularment com la llei del copyright, afectarà la llibertat d’expressió dels usuaris a la xarxa. Això es podria traduir en més autocensura a l’hora de penjar mems, vídeos i fotografies d’espectacles esportius a les grans plataformes perquè, si incorporen cançons, bandes sonores o fragments de pel·lícules amb drets d’autor, seran eliminats automàticament d’internet, segons aquesta llei.
La professora de Dret i catedràtica de Propietat Intel·lectual de la Universitat Oberta de Catalunya Raquel Xalabarder explica que encara és aviat per a saber l’impacte concret que aquesta directiva europea pot acabar tenint, ja que dependrà també dels acords i les condicions que les plataformes pactin amb els titulars de drets a l’hora de perseguir totes aquestes infraccions. L’aprovació final del text es preveu per al mes de gener.
El Ple del Parlament Europeu va aprovar el 12 de setembre la nova proposta de drets d’autor, que podria ser una realitat al començament de l’any que ve, un cop la Comissió Europea i el Parlament acordin el text definitiu i s’aprovi.
Dos articles, el número 11 i el número 13 de la Directiva, han estat els més polèmics. L’article 11 dona als mitjans de comunicació un nou dret per cobrar per la redistribució digital dels seus continguts. Pensem, per exemple, en plataformes com Google News o Menéame, un web que té com a objectiu difondre continguts periodístics. Segons la llei, plataformes com aquesta, o altres com Twitter, estaran obligades a pagar als mitjans de comunicació per compartir notícies a les seves plataformes. I la pregunta que ens fem tots és si aquest cànon que hauran de pagar aquests agregadors de notícies pot repercutir també en la nostra butxaca, la dels usuaris.
Xalabarder explica que això dependrà de les plataformes i de les condicions que posin a l’hora de fer servir el seu servei. “Podria passar que els consumidors al final no hagin de pagar res, però el que és previsible és que hi haurà menys plataformes que oferiran aquests continguts perquè només subsistiran les que puguin pagar”, explica l’experta.
Països com l’Estat espanyol i Alemanya van intentar establir fa alguns anys una mesura semblant, però no va triomfar. A l’Estat espanyol, l’any 2014 es va imposar el cànon AEDE, creat per l’Associació d’Editors de Diaris Espanyols, que obligava les publicacions a rebre una compensació econòmica per part dels agregadors de continguts d’internet. Però això es va traduir en el tancament de Google News, que aleshores era el principal agregador de notícies del país.
L’altre punt que ha generat molta controvèrsia és l’article 13. “És el punt més polèmic, perquè afecta tots els continguts que circulen per la xarxa, no solament la premsa”, explica la catedràtica. Alguns han arribat a batejar-lo com la “màquina de censura d’internet”. A efectes pràctics implicarà que plataformes com YouTube, Facebook o Twitter hauran de pagar pels continguts que “pengen” els seus usuaris i filtrar-los per identificar continguts infractors del copyright, com pot ser, per exemple, un vídeo, una foto, un àudio o un text que no hagi estat creat per l’usuari.
Aquest filtratge es fa mitjançant sistemes tecnològics complexos i costosos i, en principi, n’estaran exemptes les plataformes més petites. “El problema de les màquines és que són ximples i hi haurà falses coincidències”, explica Xalabarder. Seria el cas, per exemple, de l’ús de cançons per fer-ne paròdies. “La paròdia és lícita, però la màquina no sap distingir els usos legítims de les infraccions”, rebat la professora, que afegeix que tots aquests sistemes de filtratge massius acabaran reduint no solament la infracció, sinó també l’espai de llibertat d’expressió de l’usuari. “És lògic, perquè, si cada cop que vols fer una citació, una paròdia o un ús educatiu has de discutir amb els titulars de drets si és un ús legítim o una infracció, arribarà un punt en què la gent se’n cansarà i ho deixarà de fer”, afirma la professora de la UOC. També podria passar –afegeix– que els usos i les infraccions es diversifiquin cap a plataformes més petites que no queden subjectes a aquestes obligacions de filtratge.
Xalabarder explica que els defensors de l’article 13 diuen que la seva intenció no és anar contra qui fa mems ni paròdies, sinó contra la pirateria, contra el qui penja íntegrament una pel·lícula, un tema musical o un partit de futbol sencer i no pas, per exemple, contra el qui es fa autofotos en ple partit en un camp de futbol. “Seria un abús voler restringir imatges com aquestes”, diu Xalabarder, que deixa clar que l’última paraula la tindran els titulars de drets.
L’experta manifesta que els primers interessats que continguts de música, audiovisuals o d’esdeveniments esportius circulin per la xarxa són els titulars de drets perquè ser a internet és una manera més de fer-se publicitat. “Seria suïcida pretendre restringir qualsevol ús de continguts protegits”, argumenta la professora de la UOC, que afegeix que la Directiva també té en compte aspectes positius, com el fet de voler assegurar que autors i artistes obtinguin més remuneració a canvi de la cessió de drets que fan a favor dels productors i editors que exploten les seves obres i gravacions.
Article publicat a UOC News.
