L’escriptor, periodista i crític literari Robert Saladrigas i Riera ha mort aquest dilluns a Barcelona als 78 anys a causa del càncer contra el que lluitava des de feia uns anys, segons ha informat La Vanguardia, diari al qual estava vinculat des de feia gairebé quatre dècades.
Saladrigas es va iniciar en el periodisme a Solidaridad Nacional i posteriorment va escriure regularment a Destino, El Correo Catalán, Destino, Tele/Estel, ABC, Cavall Fort i Tele/xPres, entre d’altres. A La Vanguardia va ser director de la secció literària de 1981 a 1993, i posteriorment hi va continuar escrivint una crítica setmanal de narrativa estrangera fins a la setmana passada.
El 1974 va fundar Edicions Galba, que va dirigir durant quatre anys. Després a TVE Catalunya va dirigir els programes culturals Signes (1978-1982) i Veus i formes (1982-1983), i va fer els guions de la telenovel·la Cambres barrades (1979) i la sèrie de relats curts Històries de cara i creu (1985).
Robert Saladrigas va debutar en narrativa el 1966 amb El cau, i l’any següent ja rebia el primer reconeixement Entre juliol i setembre (Premi Joaquim Ruyra), la seva primera obra en el gènere juvenil. Posteriorment, en la seva trajectòria en literatura per a adults rebria nombrosos guardons: Boires (1970, Premi Victor Català), Memorial de Claudi M. Broch (1986, Premi de la Crítica), El sol de la tarda (1992, Premi Sant Jordi i Joan Crexells), La mar no està mai sola (1996, Premi Carlemany), o La llibreta groga (2004, Premi Josep Pla).
Saladrigas va formar part de l’anomenada Generació literària dels 70, a la qual va donar nom un llibre d’entrevistes d’Oriol Pi de Cabanyes i Guillem-Jordi Graells, on ell va ser un dels 25 autors seleccionats.
