Situar les televisions fora de les ciutats obeeix a una visió caduca de concebre els seus centres de producció com a grans fàbriques que havien d’allotjar, en un mateix espai, els platós i els serveis tècnics dels programes de tota mena que integraven les seves graelles, amb les redaccions d’informatius i la resta d’instal·lacions. Es necessitaven gran superfícies que, en el cas de Barcelona, no hi havia per enlloc de disponibles. El centre de producció de TVE a Sant Cugat obeeix a aquesta mateixa concepció imperant als anys 70 i 80 del segle passat.

Ara, les concepcions multiplataforma de les ofertes informatives de les grans corporacions audiovisuals estan portant a propostes híbrides entre la ràdio i la televisió, combinades amb les plataformes d’internet. Fa just un any es posava en marxa Franceinfo com a gran aposta informativa dels mitjans públics francesos: televisió, ràdio i internet tot alhora. Una oferta multicanal que es produeix, majoritàriament, des dels estudis de la Casa de la Ràdio, a tocar del Sena i ben propera a la Torre Eiffel.

I Franceinfo té, en part, com a precedent les experiències de RTBF. La corporació belga en llengua francesa que té programes com el magazín matinal Le 8/9, que s’emet alhora per l’emissora radiofònica VivaCité i pel canal La Une. Una RTBF i una Radio France que disposen d’uns moderns estudis, a París i a Brussel·les, que permeten tècnicament poder produir alhora un programa destinat a la ràdio, a la televisió i a les noves plataformes en línia. En aquesta aposta de tenir estudis d’informatius de darrera generació a la capital, tenim la mateixa BBC, que fa uns quatre anys reestrenava una nova i magnífica seu al centre de Londres.

Mentrestant, aquí, les coses semblen que van en direcció contrària. TV3 té avançades les obres per acollir en un mateix espai físic les redaccions d’informatius i d’esports radiofòniques i televisives. Aquest és un llarg i tortuós procés per fusionar TV3 i Catalunya Ràdio en un mateix espai… fora de Barcelona. La confluència de redaccions, justificada per augmentar sinergies i reduir costos, no hauria de tenir mai com a víctima col·lateral l’abandonament de la capital del país.

Més enllà de la facilitat de poder treballar al costat dels grans centres de decisió econòmica, cultural, social, esportiva i política del país, disposar d’estudis de ràdio –i televisió– al centre de les ciutats és una qüestió pràctica i operativa: facilitar al màxim la presència de col·laboradors i entrevistats als programes en directe, cor de tota programació en directe competitiva. Com bé ho definia una productora radiofònica: a la ràdio hi vas, a la televisió t’hi porten. I això és temps i costos.

Ràdio Barcelona no va abandonar Barcelona quan va haver d’afrontar la necessària modernització de les seves instal·lacions. Ben al contrari: el grup Prisa va destinar-hi molts recursos econòmics per aprofitar al màxim l’escàs espai que oferia la seva seu històrica al carrer Casp. I on és RAC1? A la Diagonal. I Flaix fm i Ràdio Flaixbac? Al passeig de Gràcia. I Onda Cero? A la Rambla. Hi ha exemples contraris? Bé, sí, un i gens encoratjador. El previst, però congelat, trasllat de Ràdio 4 –i tota la resta de RNE Catalunya– a Sant Cugat, que és vist pels seus professionals com un pas definitiu cap a la liquidació de facto d’una emissora que porta molts anys penjant d’un fil.

Els reptes de principis de la segona dècada del s. XXI no s’haurien de respondre amb concepcions de fa cinc dècades, per molta tecnologia que li posis pel mig, sinó aplicant el sentit comú. La pregunta oportuna, crec, no és per què els estudis de Catalunya Ràdio no es poden quedar a Barcelona, sinó per què TV3 no és a la capital. Com és que TV3 no té un espai propi a Barcelona? Fa uns anys va haver un intent als baixos de l’Arts Santa Mònica, al principi de la Rambla de Barcelona, i va fer-se algun programa per al canal 33 (Caràcter) o per internet (Etiquetats). Sens dubte, a TV3 li aniria molt bé de plantejar-se produir des de Barcelona. I Catalunya Ràdio és a la capital… I per molts anys que així sigui.

Daniel Condeminas i Tejel. Consultor en comunicació.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram