A pocs dies que moltes catalanes i catalans agafessin les vacances d’estiu, el CTTI anunciava la convocatòria d’un contracte de més de 25 milions d’euros (sense comptar l’IVA) per continuar pagant els serveis d’emissió dels canals de la TDT més enllà de les obligacions de cobertura que tenen els distints operadors públics i privats, des de TV3 a Telecinco. Una cobertura que a Catalunya, gràcies a un ambiciós desplegament d’equips transmissors per tot el territori realitzat a finals de la passada dècada, s’acosta al 100% de la població, visqui on visqui.

El fet és que ara, a les portes d’una segona i molt important migració de canals televisius a noves freqüències per facilitar el desplegament dels futurs serveis amb tecnologia 5G, una part significativa dels costos d’emissió dels canals privats espanyols es pagarien a compte dels recursos financers de la Generalitat de Catalunya. Directament amb els nostres diners. Uns costos que significaran varis milions anuals. Per què ho hem de pagar?

No entraré en la broma fàcil de qualificar aquesta situació del típic cas de “cornuts i pagar el beure”, tot pensant en com des de d’aquests canals es difon dia sí, dia també, propaganda negra contra Catalunya. Però sí plantejo la necessitat, l’obligació en aquest cas com a ciutadà, de qüestionar aquesta innecessària despesa pública, ara i per a la propera dècada. Estem parlant de canals que fan negoci –i quin negoci!– amb les seves emissions, i també i de forma molt important a Catalunya. Per què els hem de subvencionar?.

A banda d’aquests canals privats espanyols, hi ha dues situacions afegides que cal analitzar separadament: TVE i 8tv, que sumen un total de tres canals multiplexats (MUX) que també es beneficien d’aquesta cobertura televisiva pagada per tots nosaltres.

En el primer cas, certament cal tenir en compte que parlem d’un paquet de canals públics, que compten amb oferta en català (malauradament quasi testimonial des de fa força anys) i amb una part significativa de la seva producció feta al nostre país. Dit això, seria més que lògic i raonable plantejar que la continuïtat de la subvenció d’aquestes emissions tingués per part de l’Estat, de RTVE, o de tots dos, unes contraprestacions per aquest valor econòmic o més –ja que portem uns deu anys pagant aquestes factures– vinculades a l’espai català de comunicació i a la nostra indústria audiovisual.

En el segon cas, el del MUX del Grupo Godó, a més de ser un canal privat, algú es podria preguntar si realment 8tv està pagant els costos de la cobertura que té obligada a garantir (el 96% de la població catalana) o si fa temps que només cobreixen els costos dels grans centres emissors i la resta… Si a això li sumem el més que dubtós acompliment de les obligacions concessionals que van assumir fa 15 anys amb el Govern, tindrem un escenari on es podria, s’hauria, de plantejar alguna cosa important a canvi, si tothom vol mantenir la situació actual.

Què podria obtenir-hi la Generalitat? Doncs una cosa ben necessària i estratègica: guanyar espai radioelèctric mitjançant l’ús de la part d’aquest MUX que fa temps que no s’utilitza per a cap canal televisiu. En cap cas es tractaria de repetir la lamentable situació viscuda els darrers anys d’haver de pagar un lloguer milionari per emetre des d’aquí TV3 en alta definició. I per fer-hi què? Doncs a banda d’altres serveis televisius, plantejar-se seriosament l’emissió del canal Super3 en HD per aquest MUX, com a part d’una estratègia de rellançament del canal infantil de la CCMA dins i fora de la TDT. Rellançament que hauria de ser una de les prioritats, urgents, del seu futur consell de govern.

Algú s’hi posarà, o tal dia farà un any?

Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram