cultura21, el portal català del sector de la cultura

el portal català del sector de la cultura

icono twittericono facebookicono rss
linia 20 edicions de proximitat

NOTÍCIES

Núria Bigas Formatjé | Actualitzat el 31 Març 2017 a les 19:01

L'estrena de La Bella i la Bèstia ha superat totes les expectatives de taquilla. Emma Watson, protagonista de la cinta, ha modificat detalls del seu personatge pel vessant sexista d'algunes parts d'aquest clàssic. "Les princeses de les pel·lícules de Disney no encaixen amb els models femenins que tenim avui. Tot i la seva evolució es continuen utilitzant molts estereotips masclistes", explica el sociòleg Sergi Fàbregues. Segons un estudi sobre les pel·lícules de Disney, els personatges masculins parlen de mitjana tres vegades més que les dones, tot i que la protagonista sigui femenina. "En canvi, en el món del còmic, la tradició de les heroïnes i les protagonistes hi és present des dels anys 40 i ha anat evolucionant a nous models", explica Jordi Sánchez-Navarro, director dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC.

L'estudi Gendered Compliment Behavior in Disney and Pixar: A Quantitative Analysis calcula el nombre de paraules que diuen els personatges segons el sexe. L'anàlisi inclou des de la primera etapa cinematogràfica amb La Blancaneu l'any 1937 fins a l'última amb Frozen el 2013. El resultat és que el 76% dels diàlegs de Pocahontas prové d'homes; a Mulan el 77%, a La Sireneta el 68% i a Frozen el 59%. Una de les conclusions és que els personatges secundaris i complementaris de les pel·lícules protagonitzades per dones són homes. "Els personatges estan molt masculinitzats i això es manifesta no només perquè n'apareixen més sinó també pels estereotips de gènere que porten associats", afirma Fàbregues. Això comporta que si apareix un policia, un antagonista o un conductor de taxi, serà un home, exemplifica.

L'evolució del model: de princeses a heroïnes

Pixar i Disney han apostat en els últims anys per crear pel·lícules que s'allunyessin de la típica donzella. Hi ha tres tipus de princeses en funció de l'època. "El primer són personatges superestereotipats, dones passives sense cap missió ni capacitat d'actuació, amb accions orientades a la voluntat dels homes. La idea romàntica que persegueixen és la de casar-se amb un príncep gairebé com a finalitat vital", detalla Fàbregues; seria el cas de la Blancaneu o la Ventafocs. L'etapa de transició mostra personatges més sexualitzats però més independents. Es caracteritzen per un major grau d'individualisme però continuen depenent de la figura masculina per trobar l'amor romàntic, com la Sireneta o Pocahontas, exemplifica Fàbregues. La nova era es basa en personatges menys estereotipats pel que fa a la seva feminitat. La seva missió és el més important, estan apoderades i volen trencar amb els estereotips tradicionals, com per exemple Brave, Frozen o La princesa i la granota.

Les noves heroïnes: bellesa occidental, sexis i heterosexuals

"Es mantenen els estereotips relacionats amb el cos i basats en valors de bellesa molt occidentals: a mesura que les protagonistes són més independents la seva imatge es va sexualitzant", afirma Fàbregues. Es manté el concepte que la dona ha de ser sexi. En els rols de gènere hi ha certa dependència de la figura de l'home per aconseguir l'èxit, per exemple a Rapunzel o a La princesa i la granota. L'amor és heteronormatiu; de fet, La Bella i la Bèstia ha generat una certa polèmica amb LeFou, un personatge amb inclinacions homosexuals. "Frozen és la pel·lícula en què en major mesura es presenten formes d'amor alternatives als models clàssics: per exemple, entre mares i filles o entre germanes", explica.

Els diàlegs sobre l'aspecte físic són importants en les primeres pel·lícules i varia en les últimes. Els personatges femenins rebien més floretes pel seu aspecte físic que per les seves habilitats (35%-29%). En el cas dels homes els percentatges eren a la inversa (17%-45%). Tot i això, aquest patró canvia lleugerament amb el temps i en les darreres pel·lícules elles acumulen més floretes per les seves habilitats que per la seva aparença.

Al còmic: protagonistes poderoses i independents

"Al món del còmic la tradició de les heroïnes és llarga: primer va ser Wonder Woman als anys 40, que es va convertir en un dels personatges més poderosos de l'univers DC Comics", afirma Sánchez-Navarro. Més endavant, van aparèixer protagonistes autònomes com Batwoman als anys 50 o la Sue Storm, la dona invisible dels 4 Fantàstics als anys 60.

Segons l'expert, entre els personatges masculins i femenins no hi ha gaires diferències, es basen més en l'anatomia que en la personalitat. Físicament es representen com guerrers/es amb formes voluptuoses i nois/es rossos/es perfectes. "Acostumen a aparèixer molt sexualitzats, marquen molt certs atributs que responen a valors de bellesa molt occidentals", afegeix Fàbregues.

Les heroïnes quotidianes triomfen al còmic d'autor

"L'enfocament del gènere en el còmic d'autor s'ha renovat", afirma Sánchez-Navarro. Parla de vivències més íntimes, amb "heroïnes quotidianes" que expliquen històries personals o biogràfiques. Hi ha còmic fet per dones i amb una clara perspectiva de gènere, en especial en la vessant més alternativa i d'autor, que aniria des de l'underground de Julie Doucet fins al drama més intimista de Jennifer Hayden, amb La historia de mis tetas, o Marjan Satrapi, autora i protagonista de Persepolis, passant per enfocs més híbrids com Sydney Padua i les seves Las emocionantes aventures de Lovelace i Babbage (Editorial UOC), un relat sobre la pionera de la informàtica Ada Lovelace.

"Tot i que les dones són minoria tant en el nombre de creadores com en el de personatges, les artistes de còmic tenen un lloc important en aquesta indústria", afirma Sánchez-Navarro. Un món que arrossega un alt percentatge de lectores. Segons un estudi de mercat realitzat per la prestigiosa publicació sobre el món del còmic The Beat als Estats Units, el 46% dels fans dels còmics són dones.

Com es presenten els rols de gènere als més petits?

"Els personatges femenins han anat canviant a mesura que la societat s'ha tornat més igualitària i ha tingut més consciència sobre els efectes negatius que tenen els estereotips de gènere", afirma Fàbregues. La manera com es presenten els rols als més petits construeix la seva visió del món. "A través de l'animació i el món del còmic es creen referents i imaginaris relacionats amb aquesta etiqueta", explica Begonya Enguix, antropòloga de la UOC.

"Tot i que ens adonem que aquestes 'noves princeses' arrosseguen concepcions pròpies de l'herència del passat, és positiu que apareguin", conclou Enguix.

Núria Bigas Formatjé, periodista. Article publicat a UOC News  Foto: Thomas Kelley / Unsplash

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

Tornem el 31 d’agost

Amb motiu de les vacances d’estiu, el servei de notícies de Cultura 21 romandrà inactiu fins [...]

50 propostes base per elaborar l'Estatut de l'artista

Diferents entitats, associacions i institucions de diferents àmbits del sector cultural de [...]

Els Estatuts de l'Institut Ramon Llull incorporen de nou les Balears

El Govern ha aprovat els nous Estatuts de l'Institut Ramon Llull, els quals tornen a incloure [...]

Can Batlló unificarà tots els arxius de Barcelona

La nau central de l'antic recinte fabril de Can Batlló serà la seu de l'Arxiu de la Ciutat de [...]

Es licita el servei de visites i educació de diversos equipaments patrimonials tarragonins

L'Agència Catalana del Patrimoni Cultural ha obert el procés de licitació del contracte per a [...]

Cervera celebra 40 anys d'Aquelarre

L'Aquelarre de Cervera arriba a la seva 40a edició amb La mort i la purga de l'ànima com a [...]

À Punt cerca continguts audiovisuals d’entreteniment, culturals i divulgatius

La Societat Anònima de Mitjans de Comunicació, la mercantil encarregada del funcionament d'À [...]

La diversitat en les indústries culturals centren el nou Quaderns del CAC

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya ha publicat el número 43 de Quaderns del CAC, que [...]

El Grec 2017 redueix espectadors però millora l'ocupació

La 41a edició del Grec Festival de Barcelona, la primera dirigida per Francesc Casadesús, ha [...]

En marxa el 5è concurs de guió de projectes transmèdia

Guionistes Associats de Catalunya i el Mercat Audiovisual de Catalunya han posat en marxa la [...]

EL + LLEGIT

EL + COMENTAT

Tota la informació de la ciutat de Barcelona i l'àrea metropolitana a un click.