liniacornella
nord Facebook Líniaxarxa Twitter líniaxarxa icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

NOTÍCIES

A. Merino / A. Nadeu / A. Ribas, Baix Llobregat | Actualitzat el 27 Setembre 2017 a les 10:18

Un dels casos d’obres amb cartells de vigilància de suposats clans gitanos que apareixen en aquest reportatge. Foto: LíniaUn dels casos d’obres amb cartells de vigilància de suposats clans gitanos que apareixen en aquest reportatge. Foto: Línia

El passat 19 de juny els Mossos d’Esquadra detenien Juan Carlos Ramos, regidor socialista de Sant Adrià de Besòs. Ramos hauria desviat presumptament fons públics destinats a la vigilància de pisos buits del Consorci de la Mina. Els diners haurien anat a parar a mans d’un altre dels detinguts, conegut com a Tío Cristina, que hauria delegat la vigilància a empreses irregulars gestionades per suposats clans gitanos.

Una pràctica que és un secret a veus a la Mina, on és habitual trobar cartells que anuncien la vigilància dels clans en pisos públics o obres privades, tot i que des de la detenció de Ramos i des que han aparegut els primers reportatges abordant el tema a la premsa són menys visibles. Més enllà de les suposades irregularitats en la gestió de pisos públics, els clans fa temps que controlen la seguretat de diverses obres en aquest barri, sovint a través de la intimidació. A la Mina tradicionalment s’han repartit el territori. Els veïns, quan ningú els sent, acostumen a emprar la paraula “màfia” per referir-s’hi. Mai en veu alta, per por a les represàlies. I més després que la detenció de Ramos hagi derivat en diverses situacions tenses, com l’ocupació massiva de pisos buits de titularitat pública que es va produir al barri el juliol i que encara continua. Una ocupació organitzada pels mateixos clans que durant molt temps s’han encarregat de vigilar els pisos que ara usurpen.

Més enllà del barri de la Mina, però, la presència de cartells amb el nom de suposats clans també es pot comprovar en obres de Barcelona i d’altres municipis de l’àrea metropolitana, com ara l’Hospitalet, Badalona o Tiana, entre molts altres.

AL CENTRE DE BARCELONA
Carrer Joaquim Pou número 2, barri Gòtic (Barcelona). En aquest petit carrer que toca a la Via Laietana de la capital catalana s’hi està construint un hotel.

Les obres les fa una de les constructores més importants de Catalunya –el 2016 va ingressar 376 milions d’euros–. A la façana s’hi poden veure cartells amb el nom d’un dels clans de la Mina acompanyat d’una bandera gitana. Aquest mitjà s’ha posat en contacte amb la constructora per preguntar sobre la qüestió. La resposta –feta per una treballadora del departament de comunicació i per correu electrònic– ha estat que desconeixen la situació. Preguntats, en un segon correu, per quina és l’empresa que fa la vigilància a les obres de l’hotel –i si la mateixa té l’autorització administrativa i està inscrita al registre d’empreses de seguretat– ja no hi ha hagut resposta.

Un altre exemple. Cantonada entre els carrers Roger de Flor i Rosselló, també a Barcelona. Allà el Consorci d’Educació hi fa una nova escola. A la tanca que separa les obres del carrer hi ha dos cartells, altre cop amb una inscripció i els colors de la bandera gitana. El nom coincideix amb el d’un clan desarticulat fa tres anys que controlava el tràfic de droga a Viladecans. Fonts del Consorci es limiten a dir que aquesta ‘empresa’ –ho escriuen així, entre cometes– està contractada per la constructora, la qual “sol·licita els serveis de vigilància que considera oportuns”. El mateix argument que utilitzen en el cas de les obres de l’institut Viladomat, també a l’Eixample.

Qui tampoc aclareix la situació és la promotora d’una obra de l’avinguda Onze de Setembre de Tiana, on el nom del cartell també coincideix amb el del clan de Viladecans desarticulat fa temps.

RESIGNACIÓ SINDICAL
Exemples a banda, qui coneix bé aquesta realitat és Sergio Sánchez, d’ADN Sindical Seguridad y Servicios de Cataluña. Aquest sindicat va ser l’encarregat de denunciar a la conselleria d’Interior, l’any 2012, que a la Mina s’estaven contractant empreses que no tenien autorització. En declaracions a aquest mitjà, Sánchez alerta que a la vigilància d’obres “tothom sap què passa des de fa molts anys, però ningú fa res”. Al mateix temps, lamenta que “les empreses privades saben qui contracten, però si això ja es va permetre amb edificis públics entre el 2012 i el 2016, imagina’t en el cas de les obres privades”. Les empreses de les quals parla Sánchez no tenien l’autorització per fer la vigilància, tal com marca la Llei 5/2014 de seguretat privada i va avançar en el seu moment el diari Ara. I és que una cosa és donar d’alta una societat limitada –com sí que fan alguns d’aquests suposats empresaris de la seguretat privada– i una altra és tenir els permisos i complir la llei per fer aquesta tasca.

INTIMIDACIÓ
Un arquitecte que fa molts anys que dirigeix obres arreu de l’àrea metropolitana, i que prefereix mantenir l’anonimat, confirma a aquest mitjà que la vigilància d’obres per part de presumptes clans és una pràctica estesa. De fet, explica que “són els mateixos clans els que van a l’obra i pregunten al constructor: ‘Oi que necessiteu seguretat?’”. “Si els dius que no”, afegeix, “ja saps que l’endemà no hi trobaràs res”. Aquest arquitecte posa d’exemple un cas de fa anys al barri del Gornal, a l’Hospitalet, que recorda bé perquè va viure els fets de primera mà. “Es tractava d’una obra pública d’arranjament d’una zona del barri”, explica. “Quan quedava molt poc per finalitzar els treballs van donar la vigilància per acabada. L’endemà van desaparèixer els bancs que s’havien de posar a la zona”, recorda. El constructor de l’obra, que també demana mantenir l’anonimat, ho confirma i afegeix que sovint “tot queda en l’economia submergida”. Altres empreses sembla que prefereixen abandonar l’obra abans de córrer aquest risc, com hauria passat a Sant Roc (Badalona) l’abril passat, quan una constructora va retirar-se d’un projecte públic per motius d’“incivisme”.

Tot i aquest panorama, no sembla que es pugui posar fi a aquesta realitat. Les empreses haurien de denunciar els fets, però això no passa. “Si no rebem cap denúncia, no hi pot haver una investigació”, diuen els Mossos d’Esquadra. De fet, la investigació de la Mina va començar en el marc d’una operació antidroga. El gremi de promotors també fa silenci i, mentrestant, tot segueix igual.

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

El Cornellà marxarà de vacances en zona de ‘play-off’

A la UE Cornellà hi ha motius per somriure amb els resultats d’aquesta temporada. De fet, [...]

El comerç s'engresca: el Nadal del rellançament?

Nadal 2017. Any 9 d.C –després de l’esclat de la Crisi–. De nou, el petit comerç es conjura [...]

Tret de sortida a la campanya de Nadal amb la Nit de Compres

Els comerciants escalfen motors per posar en marxa una campanya de Nadal que ha de confirmar [...]

Un Cornellà pletòric certifica el pas a la final de Copa Catalunya

L’estat de felicitat ha conquerit la UE Cornellà. Els resultats acompanyen i els de Jordi [...]

Una vintena d’establiments participen en el QuintoTapa

Des del 26 d’octubre i fins al 12 de novembre, una vintena de bars i restaurants de la ciutat [...]

Un mal mes allunya la UE Cornellà de la zona alta

L’inici del campionat va ser tot flors i violes, però l’arribada del mes d’octubre i de la [...]

Els aparadors de la ciutat s’omplen de clics gegants

Tretze botigues del Centre i Gavarra adherides a Cornellà Compra a Casa compten, des del 25 [...]

La UE Cornellà comença la temporada amb bon peu

El curs 2017-18 ha començat amb bon peu per a la UE Cornellà. I és que, després de sis [...]

Adéu a l’Eroski: Carrefour hi inaugura el nou hipermercat

No ho va semblar, però el 20 de juliol passat va marcar un abans i un després en la història [...]

La incertesa legal difumina la campanya de rebaixes

Les rebaixes, aquella pràctica comercial que vam importar dels Estats Units pels volts dels [...]

El Cornellà afronta el seu quart curs a Segona B

La pilota ja torna a rodar. La UE Cornellà afrontarà, aquest curs 2017-18, el seu quart [...]

Cornellà és una de les ciutats de la comarca amb més bars

Els bars són uns establiments que diuen molt dels llocs on s’ubiquen. I és que ajuden a [...]