liniahorta
barcelona Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

NOTÍCIES

Sergio Carrillo, Barcelona | Actualitzat el 01 Febrer 2018 a les 10:12

Jugadors Anònims fa trobades amb persones que pateixen ludopatia per ajudar-los a frenar la malaltia. Foto: ArxiuJugadors Anònims fa trobades amb persones que pateixen ludopatia per ajudar-los a frenar la malaltia. Foto: Arxiu

Equips de futbol publicitant apostes. Anuncis als mitjans fomentant el joc. Sales de bingo i casinos per tot arreu. I, mentrestant, grups de persones es reuneixen regularment a diversos punts de la ciutat per compartir les seves experiències amb el joc compulsiu i ajudar-se mútuament a frenar l’addicció. Són Jugadors Anònims, una associació on fan teràpies d’autoajuda entre els malalts del joc. No se n’amaguen. El que pateixen, la ludopatia, és una malaltia, i saber-ho és el primer pas per sortir-se’n.

Si hi ha un model de joc en creixement, és sens dubte el joc en línia. Les facilitats que dóna internet per jugar a qualsevol lloc i moment sense que ningú ho sàpiga són molt grans, i és aquesta també la via principal d’addicció entre els menors de 26 anys, segons la Generalitat. A les reunions de Jugadors Anònims hi han arribat a anar joves de 18 anys.

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha demanat la prohibició d’incloure anuncis al respecte a la televisió durant l’horari protegit, així com no permetre que personatges famosos apareguin en les seves campanyes publicitàries. Però, més enllà d’això, la feina que fan a peu de carrer des d’entitats com Jugadors Anònims és indispensable.

Així ho han ratificat a aquesta publicació algunes de les persones que han trobat en l’associació el millor suport per afrontar la malaltia. El Josep, per exemple, havia fet diverses sessions amb psicòlegs titulats, “però no hi havia manera d’aturar-ho”. “Tal com en sortia, me n’anava a jugar”, explica. Així que li van recomanar Jugadors Anònims. Aquí, amb “persones corrents que parlen des del cor i des de les seves experiències”, sí que ho va poder frenar. Que acceptés la malaltia i no s’hi resignés va ajudar-hi. No va pensar “ja mai més no podré jugar, quina merda de vida!”, sinó “aquesta és la manera d’aprendre una forma de vida sense jugar”, relata.

Un altre cas és el del Manuel, que explica que “estava fart i fastiguejat” de la seva vida. Quan va arribar a Jugadors Anònims li van dir: “Tens una malaltia que es pot parar, però no curar”. “Ho vaig assimilar a l’instant”, diu, “i em va donar una sensació de llibertat, ja que per fi entenia perquè feia tot allò”. Així que ràpidament va deixar de jugar. A les reunions el van ajudar molt i li van ensenyar a canviar el “demà ja no hi jugaré” per “avui ja no hi jugo”.

COM UNA DROGA
Es tracta d’una malaltia per a tota la vida, que cap pastilla ni cap tractament pot curar. I com explica el Josep, “igual que passa amb l’alcohol o les drogues, si algú pensa que ho té controlat i compra una butlleta dels cecs, o posa una moneda a les màquines, hi acaba tornant”.

De diferències amb les altres addicions n’hi ha, principalment, dues. La primera és que ho pots dissimular. A l’alcohòlic que ha consumit, en arribar a casa li noten a la primera. A un jugador compulsiu pot ser que no se li noti res. La segona és l’acceptació social que hi ha del joc. És per això que el Manuel assegura que és “una malaltia oculta, perquè el joc no està mal vist”.

Treure-la a la llum és un altre dels objectius de Jugadors Anònims, una confraternitat sense ànims de lucre i independent, que té seus a diverses ciutats de Catalunya i de la resta de l’estat. Mensualment fa reunions obertes de divulgació de la seva tasca amb jugadors i experts. Diàriament segueix combatent la ludopatia.

 

“Què et cal per deixar-ho?
Que t’abandoni la dona?”

Abans de tenir coneixements sobre la ludopatia, el Manuel, un dels Jugadors Anònims, creia que els seus problemes eren de diners i no amb el joc. Ell, mentrestant, “feia qualsevol cosa per aconseguir ingressos, però tots se’ls gastava en el joc”. La seva addicció va començar “quan tenia una vida estable”, amb una feina, i la seva dona estava embarassada. “Aleshores vaig fer la meva primera aposta i al cap de poc temps vaig abandonar la meva família. La meva filla tenia un any”, recorda.

El cas del Josep, un altre jugador, també va afectar la família. Explica que la seva mare i la seva sogra els van ajudar a omplir la nevera perquè ell, que es guanyava bé la vida, no feia arribar els diners a casa. De fet, admet que va arribar “a treure diners de la guardiola dels fills” i es penedeix que “quan havia d’estar amb els nanos, ajudant-los amb els deures o explicant-los un conte, estava jugant”. “Ara fa un mes que va morir la meva mare, i en gairebé 52 anys no li vaig explicar mai en vida què vaig fer”, conclou.

COM SÉ SI SÓC ADDICTE?
Tant per als joves com per als adults, acceptar que s’és addicte és molt complicat. El Manuel té clar que “quan has dit diverses vegades ‘demà no jugaré’ i hi acabes jugant, és quan tens un problema”. I quan a les reunions hi van persones obligades per la família que no es consideren compulsives, pensa: “Què necessites per deixar-ho, que t’abandoni la teva dona?”.

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

L’Horta i el Martinenc viuen moments de forma irregulars

En certa manera, l’inici del febrer ha estat una continuació del que es va poder veure el [...]

Més de la meitat dels comerços del districte són de serveis

L’inventari de locals en planta baixa amb activitat comercial que l’Ajuntament ha publicat [...]

Grau (Cor d'Horta): “Que el Mercat se separi de nosaltres és una decepció”

Grau ens rep a les emblemàtiques galeries de la plaça Eivissa per abordar la nova etapa de [...]

Els comerços de Sant Genís volen ser més accessibles

Sant Genís és una de les zones de la ciutat on la mobilitat i l’accessibilitat als comerços [...]

Carmel Comerç es prepara per celebrar el Carnestoltes

Falten pocs dies perquè arribi una de les tradicions que més se celebren a la ciutat. Parlem [...]

Horta i Martinenc comencen el 2018 de manera desigual

L’arrencada del 2018 no ha pogut ser més diferent per als dos principals equips de futbol del [...]

Horta i Martinenc tanquen l’any en molt bona forma

El 2017 arriba a la seva fi en un dels moments més dolços per als equips de futbol del [...]

La UE Horta es manté segon a la Primera Masculina

Si la lliga s’acabés ara mateix, la UE Horta promocionaria per pujar a la Divisió d’Honor. I [...]

El comerç s'engresca: el Nadal del rellançament?

Nadal 2017. Any 9 d.C –després de l’esclat de la Crisi–. De nou, el petit comerç es conjura [...]

Els comerciants catalans, contra l’empresonament del Govern

La situació política que viu Catalunya no passa desapercebuda en cap esfera de la societat. [...]

El Lima-Horta veu frenada la seva bona ratxa de victòries

L’arribada del mes de novembre ha significat l’aturada de la ratxa de victòries del [...]

5.000 persones a la Fira gastronòmica de l’Eix Maragall

Durant el cap de setmana del 7 i el 8 d’aquest mes, unes 5.000 persones van gaudir de la MOM [...]