linialescorts
barcelona Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

NOTÍCIES

A. Merino / A. Nadeu / A. Ribas, Barcelona | Actualitzat el 06 Setembre 2017 a les 10:17

Un dels casos d’obres amb cartells de vigilància de suposats clans gitanos que apareixen en aquest reportatge. Foto: LíniaUn dels casos d’obres amb cartells de vigilància de suposats clans gitanos que apareixen en aquest reportatge. Foto: Línia

El passat 19 de juny els Mossos d’Esquadra detenien Juan Carlos Ramos, regidor socialista de Sant Adrià de Besòs. Ramos hauria desviat presumptament fons públics destinats a la vigilància de pisos buits del Consorci de la Mina. Els diners haurien anat a parar a mans d’un altre dels detinguts, conegut com a Tío Cristina, que hauria delegat la vigilància a empreses irregulars gestionades per suposats clans gitanos.

Una pràctica que és un secret a veus a la Mina, on és habitual trobar cartells que anuncien la vigilància dels clans en pisos públics o obres privades, tot i que des de la detenció de Ramos i des que han aparegut els primers reportatges abordant el tema a la premsa són menys visibles. Més enllà de les suposades irregularitats en la gestió de pisos públics, els clans fa temps que controlen la seguretat de diverses obres en aquest barri, sovint a través de la intimidació. A la Mina tradicionalment s’han repartit el territori. Els veïns, quan ningú els sent, acostumen a emprar la paraula “màfia” per referir-s’hi. Mai en veu alta, per por a les represàlies. I més després que la detenció de Ramos hagi derivat en diverses situacions tenses, com l’ocupació massiva de pisos buits de titularitat pública que es va produir al barri el juliol i que encara continua. Una ocupació organitzada pels mateixos clans que durant molt temps s’han encarregat de vigilar els pisos que ara usurpen.

Més enllà del barri de la Mina, però, la presència de cartells amb el nom de suposats clans també es pot comprovar en obres de Barcelona i d’altres municipis de l’àrea metropolitana, com ara Badalona, l’Hospitalet o Tiana, entre molts altres.

AL CENTRE DE BARCELONA
Carrer Joaquim Pou número 2, barri Gòtic (Barcelona). En aquest petit carrer que toca a la Via Laietana de la capital catalana s’hi està construint un hotel.

Les obres les fa una de les constructores més importants de Catalunya –el 2016 va ingressar 376 milions d’euros–. A la façana s’hi poden veure cartells amb el nom d’un dels clans de la Mina acompanyat d’una bandera gitana. Aquest mitjà s’ha posat en contacte amb la constructora per preguntar sobre la qüestió. La resposta –feta per una treballadora del departament de comunicació i per correu electrònic– ha estat que desconeixen la situació. Preguntats, en un segon correu, per quina és l’empresa que fa la vigilància a les obres de l’hotel –i si la mateixa té l’autorització administrativa i està inscrita al registre d’empreses de seguretat– ja no hi ha hagut resposta.

Un altre exemple. Cantonada entre els carrers Roger de Flor i Rosselló, també a Barcelona. Allà el Consorci d’Educació hi fa una nova escola. A la tanca que separa les obres del carrer hi ha dos cartells, altre cop amb una inscripció i els colors de la bandera gitana. El nom coincideix amb el d’un clan desarticulat fa tres anys que controlava el tràfic de droga a Viladecans. Fonts del Consorci es limiten a dir que aquesta ‘empresa’ –ho escriuen així, entre cometes– està contractada per la constructora, la qual “sol·licita els serveis de vigilància que considera oportuns”. El mateix argument que utilitzen en el cas de les obres de l’institut Viladomat, també a l’Eixample.

Qui tampoc aclareix la situació és la promotora d’una obra de l’avinguda Onze de Setembre de Tiana, on el nom del cartell també coincideix amb el del clan de Viladecans desarticulat fa temps.

RESIGNACIÓ SINDICAL
Exemples a banda, qui coneix bé aquesta realitat és Sergio Sánchez, d’ADN Sindical Seguridad y Servicios de Cataluña. Aquest sindicat va ser l’encarregat de denunciar a la conselleria d’Interior, l’any 2012, que a la Mina s’estaven contractant empreses que no tenien autorització. En declaracions a aquest mitjà, Sánchez alerta que a la vigilància d’obres “tothom sap què passa des de fa molts anys, però ningú fa res”. Al mateix temps, lamenta que “les empreses privades saben qui contracten, però si això ja es va permetre amb edificis públics entre el 2012 i el 2016, imagina’t en el cas de les obres privades”. Les empreses de les quals parla Sánchez no tenien l’autorització per fer la vigilància, tal com marca la Llei 5/2014 de seguretat privada i va avançar en el seu moment el diari Ara. I és que una cosa és donar d’alta una societat limitada –com sí que fan alguns d’aquests suposats empresaris de la seguretat privada– i una altra és tenir els permisos i complir la llei per fer aquesta tasca.

INTIMIDACIÓ
Un arquitecte que fa molts anys que dirigeix obres arreu de l’àrea metropolitana, i que prefereix mantenir l’anonimat, confirma a aquest mitjà que la vigilància d’obres per part de presumptes clans és una pràctica estesa. De fet, explica que “són els mateixos clans els que van a l’obra i pregunten al constructor: ‘Oi que necessiteu seguretat?’”. “Si els dius que no”, afegeix, “ja saps que l’endemà no hi trobaràs res”. Aquest arquitecte posa d’exemple un cas de fa anys al barri del Gornal, a l’Hospitalet, que recorda bé perquè va viure els fets de primera mà. “Es tractava d’una obra pública d’arranjament d’una zona del barri”, explica. “Quan quedava molt poc per finalitzar els treballs van donar la vigilància per acabada. L’endemà van desaparèixer els bancs que s’havien de posar a la zona”, recorda. El constructor de l’obra, que també demana mantenir l’anonimat, ho confirma i afegeix que sovint “tot queda en l’economia submergida”. Altres empreses sembla que prefereixen abandonar l’obra abans de córrer aquest risc, com hauria passat a Sant Roc (Badalona) l’abril passat, quan una constructora va retirar-se d’un projecte públic per motius d’“incivisme”.

Tot i aquest panorama, no sembla que es pugui posar fi a aquesta realitat. Les empreses haurien de denunciar els fets, però això no passa. “Si no rebem cap denúncia, no hi pot haver una investigació”, diuen els Mossos d’Esquadra. De fet, la investigació de la Mina va començar en el marc d’una operació antidroga. El gremi de promotors també fa silenci i, mentrestant, tot segueix igual.

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

Sants-Les Corts torna amb una Mostra a Joan Güell

L’Eix Sants-Les Corts celebrarà la tornada a la normalitat després de les vacances d’estiu [...]

El Joventut, preparat per al segon curs a Lliga Femenina 2

El segon projecte del Joventut les Corts a la Lliga Femenina 2 començarà la temporada oficial [...]

Neix un nou actor comercial: Les Corts Comerç 08028

Des de fa uns mesos, el 08028 ha deixat de ser únicament el codi postal del barri de la [...]

Una ‘Q de Qualitat’ per a les bones pràctiques comercials

Les botigues de la Fundació Barcelona Comerç que compleixin amb les bones pràctiques [...]

La incertesa legal difumina la campanya de rebaixes

Les rebaixes, aquella pràctica comercial que vam importar dels Estats Units pels volts dels [...]

Confirmada la presència del Joventut a Lliga Femenina 2

El primer equip del Joventut les Corts continua de vacances, però a les oficines del club i [...]

L’Illa convida a gaudir del cinema a l’aire lliure

El centre comercial l’Illa Diagonal posarà, un cop més, en marxa el seu cicle de Cinema a la [...]

La Maternitat i Sant Ramon estrena associació de botiguers

El districte, i en concret el barri de la Maternitat i Sant Ramon, ha estrenat una nova [...]

La cortsenca Laia Palau guanya el seu segon Eurobasket

La cortsenca Laia Palau va eixamplar el seu gran palmarès el passat 25 de juny després de [...]

Sants-Les Corts omple Vallespir amb 125 parades

L’Eix Sants-Les Corts va donar la benvinguda a l’estiu dissabte passat amb la Mostra de [...]

Andrea Sala, del Joventut, campiona de ball esportiu

S’acaba una temporada per a la història. Andrea Sala, ballarina del Joventut, es va proclamar [...]

Vuit dibuixants a la batalla d’art del Pedralbes Centre

El Pedralbes Centre va ser l’escenari el passat dissabte 27 de maig d’una Art-Battle, o [...]