liniamar baix maresme
Líniamar baix maresme Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

NOTÍCIES

Arnau Nadeu | Actualitzat el 29 Setembre 2017 a les 10:55

Primera hora de la tarda. Seu de la Vicepresidència, a la Rambla de Catalunya de Barcelona. Cau un sol de justícia, però el despatx del vicepresident Junqueras és un oasi climàtic. En un gest que ens recorda un antic president, ens pregunta amb detall d’on som i demostra que es coneix el territori. Ens rep tens, atabalat per una agenda que treu fum. Però acaba relaxat, amb aquell toc d’ironia que el caracteritza i que no perd ni en moments transcendentals com aquest.

Creu que l’independentisme arriba a la recta final de cara al referèndum de l’1 d’octubre havent guanyat més suport a l’àrea metropolitana?
Nosaltres fa molt temps que treballem amb la vocació d’arribar a tot arreu. En el meu cas concret, com a exalcalde de Sant Vicenç dels Horts, fa molt temps que em dedico a millorar les condicions de vida dels ciutadans de l’àrea metropolitana en particular. Estic convençut que hem donat bons exemples amb la nostra gestió, la nostra actitud i la nostra manera de fer. I penso que hi ha molta gent que comparteix amb nosaltres que si aquest país disposa de més eines, les podrem aplicar molt millor.

Sembla que l’escull principal per fer créixer aquest suport és la por a la independència de part de la població metropolitana. No sé si la via unilateral per arribar-hi hi ajuda gaire.
Nosaltres sempre hem estat partidaris de parlar i d’arribar a acords amb tothom. Ens hi hem esforçat molt perquè fos així, no només amb l’Estat espanyol sinó també amb agents públics i privats de tota mena. És evident que el govern espanyol no vol negociar amb ningú. Mai. No vol parlar de cap tema sota cap circumstància. Per tant, és l’Estat espanyol qui tria la via unilateral d’intentar impedir l’exercici de la democràcia.

I vostès la via unilateral d’intentar exercir-la.
Tot el que fem nosaltres té un caràcter no només bilateral sinó, sobretot, multilateral. Estem en el marc d’unes institucions europees, d’un món global, complex. Nosaltres som uns gestors de multilateralitat. També, entre altres coses, perquè el nostre és un país molt plural, molt multilateral en tots els sentits. I, per tant, a nosaltres se’ns trobarà sempre en la normalitat democràtica, en la voluntat de servir la llei, els principis del dret internacional i els drets humans. En tot cas, qui se situa molt sovint al marge de la legalitat és un govern que ha tingut un ministre de l’Interior que conspirava obertament per rebentar el sistema sanitari del nostre país. O per aixecar proves falses contra ciutadans de Catalunya. Nosaltres això no ho hem fet mai. Per tant, em sembla que està molt clar el paper de cadascú.

A la gent la preocupa la butxaca. Suposem que el Sí guanya el referèndum i es vol tirar endavant un Estat independent: Catalunya estaria preparada per garantir les prestacions d’atur o les pensions, per exemple?
Bé, en tot cas les prestacions socials són una obligació d’aquell que les ha recaptat i, per tant, l’Estat espanyol té aquesta obligació amb tots els nostres pensionistes, per exemple. De la mateixa manera que la té l’Estat alemany o francès amb aquella gent que ha treballat a les seves respectives economies. Ningú pot desdir-se d’aquesta obligació, només faltaria. D’altra banda, també és evident que, malauradament, el govern espanyol ha polvoritzat, ha fet desaparèixer, el fons de reserva de la Seguretat Social.

D’acord, però jo li preguntava pel que podrien fer vostès en el cas d’una Catalunya independent.
Nosaltres estem en condicions de garantir que mai no avantposarem altres interessos als dels ciutadans, especialment d’aquells que estan en una situació de més necessitat, com per exemple els pensionistes. I, per tant, que el futur de les pensions estarà molt millor en mans dels ciutadans de Catalunya que no pas en les d’un govern espanyol que, insisteixo, s’ha polit més de 60.000 milions d’euros que anaven destinats als pensionistes d’arreu de l’Estat, també òbviament als de Catalunya.

Parlant de diners, als alcaldes i alcaldesses els preocupa el deute i el finançament dels seus ajuntaments. Amb un Estat independent seria millor que ara?
La primera constatació d’això que em planteja és que el deute que la Generalitat té amb els ajuntaments ha millorat de forma aclaparadora amb aquest Govern. I que si alguna cosa caracteritza, entre altres, la nostra gestió és precisament que hem afrontat bona part dels nostres compromisos amb el món municipal, com també ho hem fet amb les famílies, amb el conjunt dels proveïdors... Hem reduït el termini de pagament a menys de la meitat, hem quadrat la tresoreria... Hem fet coses que durant molt temps es consideraven molt difícils de fer. I la nostra voluntat és continuar actuant amb la màxima responsabilitat i compromís amb el món municipal. Em sembla que ho hem demostrat àmpliament arreu. Amb el metro a l’Hospitalet, amb el tren a Sabadell, a Santa Coloma de Gramenet, a Badalona... Al conjunt de l’àrea metropolitana. Pagant bona part d’aquest finançament que estava pendent, impulsant obres... Per tant, penso que els fets ens avalen.

Creu que s’han refet ponts amb l’àrea metropolitana?
El que és segur és que jo estic totalment compromès amb l’àrea metropolitana, entre altres coses perquè en sóc un ciutadà més. Per part meva, res més plaent que fer ponts amb els meus conciutadans. El compromís és absolut, en aquest sentit. Però insisteixo: els fets ho demostren cada dia.

Hi ha qui no ho veu ben bé així. L’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, per exemple, diu que s’ha trobat bones paraules però poca concreció.
S’han fet moltes coses al conjunt de l’àrea metropolitana. Però, sens dubte, si hi ha coses a millorar, intentarem millorar-les dins de les disponibilitats que tenim en aquests moments. En tot cas, és evident que Badalona és una prioritat. És la tercera ciutat del país i on hi ha equipaments bàsics, com per exemple l’Hospital de Can Ruti, en el qual el compromís inversor del Govern em sembla que és clar. Però tot allò que puguem fer per millorar, repeteixo, estarem encantats de fer-ho.

A Badalona, la llista d’assignatures pendents és llarga: el tramvia, el metro de la Línia 1...
Sabem que hi ha dificultats en l’àmbit de les infraestructures. Això és evident. I en aquest sentit, entenc les paraules de l’alcaldessa de Badalona i comparteixo les seves inquietuds i preocupacions. I precisament per això estem absolutament compromesos a seguir-hi treballant.

A la ciutat veïna de Santa Coloma de Gramenet, un de cada quatre veïns depèn de les ajudes socials per poder subsistir. És sostenible?
Santa Coloma de Gramenet, com Sant Adrià de Besòs o alguns barris de Badalona, té unes característiques molt semblants, per exemple, a les de Sant Vicenç dels Horts. Per tant, entenc perfectament la intensitat d’aquesta preocupació. Al mateix temps, precisament perquè la comprenem, em sembla que actuem amb molta fermesa en aquests àmbits.

Posi algun exemple.
L’aprovació de la Renda Garantida de Ciutadania. Aquesta és, segurament, la màxima expressió del compromís d’aquest Govern amb els ciutadans que estan en una situació més vulnerable. Tant és així que no té comparació amb cap altre país d’Europa. Estem a la punta de llança d’aquest compromís social. I en el cas concret de Santa Coloma de Gramenet, personalment he tingut l’oportunitat de visitar-la fa pocs mesos, de compartir una àmplia estona amb l’alcaldessa Núria Parlon, de visitar el campus universitari... Per tant, aquest compromís hi és. I algunes dades comencen a demostrar-ho.

Quines?
Per exemple, que l’atur de llarga durada, abans de l’estiu i per primera vegada, baixés més que l’atur mitjà del nostre país. Estem intentant afrontar alguns dels reptes que sempre s’han considerat més difícils i que fins i tot alguns els veien gairebé insuperables. Amb l’esforç de tothom estem avançant en aquest sentit. S’ha registrat una forta reducció de l’atur els últims mesos, exceptuant les darreres xifres d’agost. En conjunt, estem parlant de dades molt positives. Som conscients, tot i així, de les mancances que encara queden i que tenim una part de la població que, malauradament, continua sense feina malgrat l’enorme millora.

I una part de la població que, tot i treballar, està en situació de pobresa.
És veritat. Tenim una part dels treballadors que, tot i estar incorporats al mercat laboral, continuen en situació de dificultat. És evident que és un repte que hem d’afrontar. I això passa per una millora dels salaris i, conseqüentment, de la demanda interna, que és una de les febleses del creixement que estem experimentant. El creixement es produeix, però té les seves amenaces, i nosaltres hem de fer tot el possible per controlar-les. Així ho estem fent, amb l’esforç de tot el Govern i del conjunt del país.

Parlant de creixement i d’inversions, a cavall entre Sant Adrià de Besòs i Badalona hi ha una de les últimes parcel·les de terreny sense edificar de la zona: la de les Tres Xemeneies. Què creu que s’hi hauria de fer?
Precisament, amb motiu d’una visita a Sant Adrià de Besòs, vaig poder anar amb el seu alcalde a aquesta zona. Té molt potencial, per la seva posició, per la seva proximitat al mar, pel valor que també tenen des d’un punt de vista històric i arquitectònic les Tres Xemeneies... Amb tot, s’està fent un Pla Director Urbanístic (PDU) de l’espai, i em consta que amb bona sintonia tant amb l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs com amb el de Badalona. El que hem de procurar és que aquest pla sigui el més útil possible per a les dues ciutats i els seus veïns i que aquesta zona aporti dinamisme, activitat i benestar per a tots els ciutadans. Jo crec que estem en aquesta línia i que el PDU s’està elaborant pensant en aquests termes.

L’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs parlava, en un principi, de fer-hi un nou barri. Però, pel que diu vostè, entenc que creu que no s’hi han de fer només habitatges, sinó que la zona ha de servir per impulsar el Barcelonès Nord.
Les opinions de Sant Adrià de Besòs i de Badalona són molt rellevants a l’hora de tirar endavant aquest PDU i, per tant, segur que les escoltarem i que treballarem conjuntament per buscar les millors solucions possibles per als seus ciutadans. Uns ciutadans que, com comentàvem abans, s’enfronten a reptes molt rellevants en matèria d’habitatge, de vulnerabilitat social... Ho hem de tenir tot present i ser capaços de prendre les millors decisions.

A prop del Barcelonès Nord, al Baix Maresme, s’està fent una aposta decidida pel turisme, sota el paraigua de la marca DO Alella.
Ho conec bé, entre altres coses perquè tant Alella com altres municipis de la zona tenen governs d’Esquerra Republicana, els quals crec que són molt estimats pels seus ciutadans i que estan fent una feina extraordinària. [Somriu].

Creu que és una bona decisió aquesta aposta pel turisme?
El turisme és una font de riquesa evident i la seva diversificació i extensió territorial és positiva. Per tant, tots els processos que ajudin a estendre la distribució de la renda entre la nostra societat i el nostre territori són bons. Però, en tot cas, crec que també és evident que la nostra voluntat va molt més enllà del turisme estricte, com ho demostra precisament el concepte de DO Alella, que fa referència a la producció agrícola, en aquest cas de vi.

Sigui com sigui, no comença a ser necessari buscar alternatives econòmiques per no fiar-ho tot tant al sector turístic, ja molt present al nostre país?
Estem parlant de municipis on també hi ha una presència industrial rellevant. Evidentment, sempre voldries que anés més enllà, però la trobem al Masnou i a diversos municipis de la zona. I jo crec que és en aquesta diversitat on hem de trobar el creixement robust i que distribueixi prosperitat entre el conjunt de la ciutadania.

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

Les fires animen la campanya de Nadal al Baix Maresme

La campanya de Nadal és on els comerciants dipositen bona part de les seves esperances per [...]

Juli Giner no pot reconquerir el títol europeu de boxa

No va poder ser. Juli Giner va perdre, el passat dia 13, el combat pel campionat europeu [...]

El comerç s'engresca: el Nadal del rellançament?

Nadal 2017. Any 9 d.C –després de l’esclat de la Crisi–. De nou, el petit comerç es conjura [...]

El comerç local de la comarca s’apunta al Black Friday

El darrer cap de setmana de novembre estarà marcat al Baix Maresme, pel que fa a l’àmbit del [...]

Giner, a punt per lluitar per un títol superploma europeu

Compte enrere per al combat més important de l’any per a Juli Giner. El pròxim dimecres 13 de [...]

Les obres de la Gran Via a Premià de Mar podrien acabar al jutjat

L’entitat Premià Centre, que acull veïns i comerciants del centre de Premià de Mar, farà un [...]

El Vive El Masnou segueix en una bona línia i és líder d’EBA

Les bones sensacions que el Vive El Masnou ve oferint des del començament de la temporada no [...]

El Vive El Masnou mostra bones sensacions en l’inici del curs

L’inici de temporada del Vive El Masnou està sent molt esperançador. El conjunt de Raül Laita [...]

La incertesa legal difumina la campanya de rebaixes

Les rebaixes, aquella pràctica comercial que vam importar dels Estats Units pels volts dels [...]

El Teià Futbol Cinc tanca un gran curs amb Lliga i Copa

La temporada 2016-17 acaba amb un doblet. El Teià Futbol Cinc continua demostrant que és un [...]

La Shopping Night de Premià de Mar homenatjarà el circ

Com mana la tradició, Premià de Mar entra a l’estiu celebrant la seva Shopping Night, que [...]

Premien el projecte de bàsquet solidari de Hamza Driouich

El Projecte Hamza, la iniciativa solidària que va impulsar al Marroc Hamza Driouich, un dels [...]