Linia Nord ed. Barcelonès Nord
barcelonesnord Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

NOTÍCIES

Andreu Merino, Santa Coloma | Actualitzat el 01 Març 2018 a les 10:01

El món municipal vol blindar el model davant els atacs del govern espanyol. Foto: ArxiuEl món municipal vol blindar el model davant els atacs del govern espanyol. Foto: Arxiu

“El 1982 érem molts els pares i mares castellanoparlants de Santa Coloma que volíem una educació pública i en català per als nostres fills. Després de molta lluita ho vam aconseguir”. Així recorda Jesús Martínez l’impuls del model d’immersió lingüística a Santa Coloma de Gramenet, que va acabar sent l’empenta definitiva a una aposta que s’ha acabat estenent a tot Catalunya fins al dia d’avui.

PROFESSORS I PARES
La voluntat popular d’aconseguir la immersió va anar més ràpid que la feina feta des de la Generalitat. El curs 1983-1984 a Santa Coloma ja hi havia dinou aules d’escoles públiques on es feien les classes en català. Josep Miquel Lacasta, que aleshores era professor del centre Lluís Millet, recorda com van confluir la reivindicació social i la implicació del col·lectiu de mestres. “Cap escola de la ciutat oferia ensenyament en català. Els pares volien que els seus fills l’aprenguessin i els mestres veien que 3 hores de classe a la setmana no eren suficients”, explica. Després d’implicar-se en l’impuls de la immersió, Lacasta va convertir-se en regidor d’Educació de l’Ajuntament pel PSUC a partir del 1983, amb Lluís Hernández -el cura rojo- com a alcalde.

Des del consistori va viure de primera mà els primers passos fets per l’Ajuntament per aconseguir la immersió. Per exemple, com durant la preinscripció escolar del 1983 es va preguntar als pares si volien que la llengua vehicular a l’escola fos en català. Només el 13,3% van respondre que sí, però els bons resultats aconseguits en les aules on es va implantar va fer que el curs següent el percentatge de famílies que van respondre la pregunta afirmativament fos de gairebé el 50%. Era l’inici de la consolidació.

INTEGRACIÓ I COHESIÓ
I és que molts pares tenien clar que els seus fills havien d’estudiar en català. Abans que es comencés a aplicar la immersió en algunes aules, Martínez tenia un fill en edat escolar. Anava a l’escola Sagrada Família de Singuerlín, on no es va optar pel català com a llengua vehicular i això va fer que canviés el nen de centre i el portés al Rosselló-Pòrcel. I com ell, molts altres. “Cada dia s’organitzaven cotxes per portar els nens a l’escola. Molts volíem que estudiessin on es feien les classes en català i en alguns casos els centres quedaven lluny de casa”, explica.

Tot plegat, amb la voluntat que els més petits tinguessin més oportunitats que ells. “Jo vaig arribar a Catalunya des de Múrcia quan tenia tres anys i durant tota la meva infància vaig viure en una societat de dos ambients: el dels catalanoparlants i el dels castellanoparlants”, relata. “Jo volia que els meus fills estudiessin en la llengua d’aquí i poguessin desenvolupar-se amb normalitat”, afegeix. Per la seva banda, Lacasta creu que si no s’hagués apostat pel català com a llengua vehicular, actualment Catalunya podria estar “separada” entre les persones que parlen català i les que no. “La immersió representa un model cohesionador”, defensa.

A més, Martínez recorda que la lluita per la immersió va generar un sentiment de comunitat entre pares, alumnes i professors, que va crear sentiment de pertinença a les escoles: “Era com si els nanos anessin al casal”, diu.

Aconseguir els objectius no va ser un camí fàcil i Martínez enumera nombroses mobilitzacions, reunions amb l’Ajuntament i fins i tot pressions a l’aleshores president, Jordi Pujol. Van aconseguir reunir-se amb ell a la Generalitat i van arrencar-li el compromís per impulsar la immersió. “Santa Coloma, sent una ciutat amb majoria castellanoparlant, va fer que el procés per la immersió s’accelerés arreu del país”, considera Lacasta.

Per això, el professor lamenta que “la dreta espanyola torni a fer de la llengua un camp de batalla”. Ell i Martínez es mostren preocupats per la possibilitat que des de la Moncloa es vulgui acabar amb la immersió lingüística. També la comunitat educativa i el món municipal català, que ahir van protagonitzar a Santa Coloma un acte en defensa del model educatiu català, organitzat per Somescola. “Vaig lluitar per aconseguir una cosa pels meus nanos i ara lluitaré perquè la meva néta no ho perdi”, avisa Martínez.

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

Inici exigent: l’Industrias Santa Coloma rep ElPozo Murcia

El temps per fer proves ja s’ha acabat. Demà passat, a un quart de dues del migdia, es posarà [...]

L’ampliació de capital de la Penya es farà realitat demà

El passat 6 d’agost, el Divina Joventut emetia un comunicat anunciant una ampliació de [...]

Nit de tapes a Santa Coloma per acomiadar la Festa Major

La Festa Major de Santa Coloma de Gramenet va posar dilluns el punt final. Durant els quatre [...]

El Divina Joventut arrenca la pretemporada amb dos triomfs

Els aficionats de la Penya tenen moltes raons per estar il·lusionats. El renovat equip [...]

Rebaixes a la fresca a Santa Coloma amb rècord de parades

Ja ha arribat l’estiu i això és sinònim de rebaixes. A Santa Coloma, ja fa anys que aprofiten [...]

L’Snatt’s Sant Adrià torna a ser el millor planter femení

Ara que la temporada 2017-18 ja està acabada, ja es pot dir: l’Snatt’s Sant Adrià és, per [...]

Jornada especial al mercat ambulant de Santa Coloma

L’Associació de Paradistes de Santa Coloma prepara una jornada especial plena d’activitats. [...]

Ramon Calderé torna a ser l’entrenador del CF Badalona

Un vell conegut del club serà l’encarregat de l’època postManolo González. Dilluns passat el [...]

Més de 50 establiments al Corre-Tapa de Santa Coloma

Corretapes, correbars, la ruta de la tapa... Hi ha moltes expressions per descriure un mateix [...]

Cristina Hurtado formarà part de l’’staff’ tècnic de l’Snatt’s

Una lesió al genoll no permetrà que Cristina Hurtado jugui la temporada que ve, però la [...]

El Futbol Sala Garcia podria ‘mudar-se’ a Badalona al gener

La gran incògnita d’on començarà a jugar el Futbol Sala Garcia la temporada que ve no va [...]

Dos ors i dues plates per a Belmonte als Jocs Mediterranis

La participació de Mireia Belmonte als Jocs Mediterranis de Tarragona van tancar-se dilluns [...]

EL + LLEGIT

 

HEMEROTECA