Linia Nord ed. Baix Llobregat
nord Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

NOTÍCIES

Quim Miró, Martorell | Actualitzat el 30 Gener 2017 a les 10:06

Després de fer guions de les històries de les principals sèries que han marcat les vides dels catalans, assaboreix les últimes setmanes de feina en el rovell de l’ou de La Riera. Un temps en què el teleespectador ha d’estar preparat per viure històries que ningú imagina i que el relat es mantindrà interessant fins al final de la sèrie.

Foto: Quim MiróFoto: Quim Miró

Per aquells que estem enganxats a La Riera, encara no ho hem vist tot a l’entorn de la família Guitart?
Passaran moltes històries que el teleespectador no s’imagina. Vénen històries molt interessants en les pròximes setmanes que no deixaran indiferent a ningú. El fet que la sèrie tingui data de caducitat ens permet als guionistes cremar totes les naus i elaborar un relat més directe, que mantindrà l’interès del teleespectador. La Riera sempre ha sigut una sèrie amb molt ritme en comparació, per exemple, amb El Cor de la Ciutat, on els conflictes s’allargaven gairebé una temporada. A La Riera, tot passa més de pressa i en molts personatges hi ha moltes vivències en poc temps. Ara bé, el final acabarà ben lligat, amb un sentit. N’estic convençut.

Amb el final de La Riera també s’acaba la teva feina?
Sí, evidentment. TV3 ja està treballant amb una nova sèrie amb un equip de guionistes. Tinc altres projectes, com ara elaborar un projecte de sèrie propi o fer un llargmetratge. La via més oberta que tinc ara mateix és un projecte per al teatre que he escrit a mitges i que pròximament veurà la llum. Seguir treballant durant els pròxims quinze anys més com a guionista seria un èxit i si hagués d’anar a l’estranger, ho faria, també. Però la dificultat per als guionistes que marxen fora a treballar no és la llengua sinó trobar en aquells textos que atrapin a la realitat d’una societat que és diferent de la teva.

Merlí o El Crac demostren que Catalunya es troba en un gran moment de producció pròpia?
Sí, ho està. Sobretot perquè el relat ve associat a la proximitat, a tocar la fibra al telespectador i fer sentir identificat a qui ho està veient amb històries properes. Abans els productes es feien per a tots els públics i ara s’està apostant per sèries dirigides a un públic determinat. Les úniques produccions que aposten per la gent jove són les úniques que ho peten, perquè ells obliguen els seus pares a veure-la, també. Els exemples més clars són Polseres vermelles o Merlí.

Des de ben jove ja havies mostrat molta estima pel cinema i el món audiovisual.  
Sí, els pares són molt futboleros, però a mi mai em va cridar l’esport. L’aparició del vídeo va ser un moment decisiu en la meva vida. Això em va permetre gravar pel·lícules de cinema o llogar-ne en algun videoclub que hi havia en aquella època a Martorell. Els meus inicis vaig tenir interès en els films clàssics i en blanc i negre. Fins i tot, recordo veure alguna pel·lícula a l’antic Cine Nou, que gestionava el Senyor Guich, perquè era un fet excepcional. A la llarga haver vist tantes pel·lícules en aquell moment em va donar una base que m’ha servit per escriure històries.

Quin factor va acabar sent determinant per dedicar-t’hi professionalment?
A finals de Batxillerat, encara no tenia clar el meu futur acadèmic. A casa, la mare volia que estudiés Empresarials, però a mi sempre m’havia fet il·lusió dedicar-me a alguna cosa vinculada amb el cinema. Fins que un company de classe va fer un treball sobre el cinema a Catalunya i va descobrir el centre Calassanç on s’estudiava imatge i so. Em vaig interessar en tot allò que vaig descobrir i m’hi vaig matricular. Recordo encara com va ser la prova d’accés, amb un test sobre pel·lícules on vaig obtenir un alt nivell d’encert. Inicialment tothom comença imatge i so volent ser director, jo vaig tenir clar que m’omplia molt més escriure històries.

Com vas viure el pas del món acadèmic al laboral. Vas notar-hi un gran salt?
La meva primera feina va ser, precisament, fruit d’un premi que vaig obtenir amb el treball de final de carrera. Durant molts anys, amb els pares, vam estiuejar a la Vall d’Aran i vaig escollir aquell escenari per elaborar un relat de dos temps d’una parella que descobria una història del passat. El premi em va donar la possibilitat de treballar en una empresa que es deia Ovideo com a auxiliar de direcció d’una mini sèrie de TV3, de Lluís Maria Güell, basada en la història d’un polític que va haver d’exiliar-se a l’estranger durant la Guerra Civil. Curiosament és un dels pocs documents que he escrit que no s’han projectat mai encara.

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

Els botiguers esperen vendre un 4% més a les rebaixes

Any nou, vida nova. Aquest és el mantra que s’estan repetint els botiguers a les rebaixes [...]

Collbató, capital de Polònia: una història del Mundial del 82

Tot va començar amb una publicació al mur de Facebook de l’alcalde, Miquel Solà, però està [...]

Martorell instal·la una pista de gel per animar les vendes

Fins al 7 de gener, una pista de gel annexa al pavelló farà gaudir els martorellencs que s’hi [...]

Sis proves, sis metalls: Núria Marquès s’exhibeix a Mèxic

Tres ors, dues plates i un bronze. Aquest és el saldo que Núria Marquès va obtenir en la seva [...]

El comerç s'engresca: el Nadal del rellançament?

Nadal 2017. Any 9 d.C –després de l’esclat de la Crisi–. De nou, el petit comerç es conjura [...]

El comerç es compromet amb la lluita per reduir els residus

Al llarg d’aquest últim mes, el Baix Llobregat Nord ha portat a terme diverses iniciatives [...]

Núria Marquès ultima la seva preparació de cara al Mundial

La gran cita de la natació paralímpica d’aquest any, el Mundial de Mèxic (que tindrà la [...]

El Vimart s’amplia i es consolida dins la Festa del Roser

El sector vitivinícola continua en auge, i l’aposta per aquest àmbit econòmic basat en les [...]

L’Handbol Sanes continua invicte a la Primera estatal

L’inici del curs continua sent immillorable. I és que després que s’hagin jugat les sis [...]

Nou Martorell tanca la temporada amb el Forastocks

Els veïns i veïnes van aprofitar els últims dies de les vacances escolars per visitar el [...]

El CB Martorell, a punt per debutar a LEB Plata

El començament de la lliga és a punt d’arribar. El pròxim dissabte 30, el Club Bàsquet [...]

La incertesa legal difumina la campanya de rebaixes

Les rebaixes, aquella pràctica comercial que vam importar dels Estats Units pels volts dels [...]