liniasantmarti
barcelona Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

NOTÍCIES

F. Javier Rodríguez, Sant Martí de Provençals | Actualitzat el 04 Maig 2017 a les 18:11

Un plànol d’Ildefons Cerdà del 1855 on es pot veure Barcelona i els pobles dels voltants que més tard engoliria. Foto: Arxiu Un plànol d’Ildefons Cerdà del 1855 on es pot veure Barcelona i els pobles dels voltants que més tard engoliria. Foto: Arxiu

Barcelona, 1897. Fa 43 anys que les muralles van ser enderrocades i la capital catalana, ‘emulant’ l’expansió cap al Far West dels Estats Units, viu una efervescència urbanística personalitzada en el Pla Cerdà que ambiciona annexionar els municipis més propers. És la ciutat més poblada de la península –per davant de Madrid i Lisboa– amb mig milió d’ànimes que conviuen en un espai densament habitat. Però el 20 d’abril d’aquell any, ara fa 120 anys, les ànsies expansionistes es van fer realitat i Barcelona es va annexionar les viles de Sants, Sant Gervasi, les Corts, Gràcia, Sant Andreu i Sant Martí.

Tot de cop, la capital del Principat va guanyar 70.000 habitants i la seva superfície va créixer exponencialment. “El moment econòmic era favorable a l’agregació”, apunta l’historiador Albert Torras, el qual recorda que Barcelona “necessitava espai” i que, amb l’agregació de les viles, aquestes es van omplir de les fàbriques que no cabien al terme municipal barceloní. Però aquest no va ser l’únic argument econòmic.

La reclamació per part de les autoritats barcelonines d’annexionar-se els pobles que envoltaven el cap i casal venia de lluny. Vint anys abans, pels volts del 1876, l’Ajuntament va demanar-ho al govern estatal sorgit de la Restauració. Alguns dels principals arguments eren la voluntat de les autoritats barcelonines d’augmentar la recaptació d’impostos i que els nous carrers de l’Eixample ja limitaven, i fins i tot s’estenien, pel territori d’alguns dels pobles que volien engolir. “Barcelona no sol·licita que li concedeixin mitjans per engrandir-se: només reclama que es reconegui oficialment el fet notori que ja està engrandida”, reivindicaven representants del consistori al govern de Madrid, segons es va publicar al diari Dinastía l’abril del 1897. Madrid, per la seva banda, feia oïdes sordes al clam barceloní. I va seguir així fins que l’avinentesa política de finals del XIX va canviar-ho tot.

L’any 1895, els rebels independentistes cubans declaraven la guerra a la metròpoli. El govern espanyol, necessitat de diners, va començar a veure amb bons ulls l’agregació a Barcelona dels municipis del seu pla, on la pressió fiscal era molt més baixa que a la capital. Una oportunitat, tot plegat.

D’aquesta manera, Barcelona podria recaptar més impostos i contribuir a la guerra contra els cubans. Lluny quedaven ara les preteses pors de les elits de Madrid a les expectatives de capitalitat de Barcelona, un argument que Torras considera que no tenia “cap sentit”. “El que no volien era que Barcelona superés Madrid”, sosté. Sigui com sigui, l’agregació es va fer efectiva el 20 d’abril del 1897 mitjançant un Reial Decret de la reina Maria Cristina. La ciutat va rebre amb entusiasme la notícia, a diferència de bona part dels habitants dels municipis annexionats. Ja el 1889 van celebrar una manifestació multitudinària a Barcelona en contra i, fins a l’últim minut, van intentar aturar la decisió. De fet, el mateix abril del 1897, una comissió formada per regidors dels pobles del pla va intentar reunir-se amb Antonio Cánovas, president espanyol del moment, sense èxit, segons va publicar La Vanguardia aquell 20 d’abril.

I què va quedar del passat independent d’aquells pobles, alguns d’ells mil·lenaris? El nom. “Es va establir que els pobles donessin nom als nous districtes”, explica l’historiador Jordi Petit.

120 anys després, Barcelona és de nou a la cruïlla d’una nova expansió. Diferents veus, com la de l’arquitecte Oriol Bohigas, ja apunten cap a l’àrea metropolitana. S’imaginen ciutats com l’Hospitalet esdevenint l’onzè districte? Pot semblar una bogeria, però no ho era també en el cas de Sants, Sant Martí o Gràcia? El temps ho dirà.

 

Sant Martí: de poble sobirà a
motor industrial de Barcelona

Sant Martí de Provençals, com molts altres pobles del pla de Barcelona, va assolir la consideració de municipi de la mà del Decret de Nova Planta promulgat per Felip V després de derrotar l’austriacisme català a la Guerra de Successió el 1714. “Va ser una decisió presa per evitar el creixement de Barcelona”, sosté l’historiador Jordi Petit. Vuitanta-tres anys més tard, va entrar a formar part del terme municipal de la capital catalana arran d’un nou decret promulgat per la corona.

MOVIMENT ANTI ANNEXIÓ
Com a la resta de pobles annexionats per aquella llei, el moviment antiagregacionista a Sant Martí era important. Segons es pot llegir a la crònica que va publicar La Vanguardia el 8 d’abril del 1889, amb motiu de la multitudinària manifestació en contra de l’annexió que va recórrer Barcelona, representants polítics i de la societat martinenca van participar onejant els escuts de la població i pancartes on es podia llegir “la junta antiagregacionista saluda la noble Barcelona”, o “visca l’autonomia municipal”, aquesta última portada per representants del Casino l’Aliança del Poblenou. Una altra entitat martinenca, La Sirena, va portar una inscripció on criticava que l’annexió era una “misèria” per a Sant Martí de Provençals.

A més, bona part dels empresaris del municipi –que ja despuntava com a epicentre industrial– es van oposar a l’agregació perquè els impostos a Sant Martí eren més baixos.

Tanmateix, hi havia propietaris que estaven a favor de l’annexió, ja que així es revalorarien els seus terrenys.

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

L’Eix Clot celebra diumenge la seva Mostra de Comerç

L’Eix Clot celebrarà aquest diumenge durant tot el dia la seva Mostra de Comerç. Hi [...]

L’Handbol Sant Martí viatja a Alacant per pujar a segona

El camí cap al paradís, és a dir, la Divisió d’Honor de plata, passa per Alacant. Aquest cap [...]

El Forn Elias: 100 metres de coca per celebrar 100 anys fent barri

El Forn Elias és un dels establiments més emblemàtics del Clot. Ubicat al carrer del Freser [...]

El Júpiter encadena dos triomfs però encara necessita un miracle

El tòpic diu que mentre hi ha vida, hi ha esperança i les dues darreres victòries que ha [...]

L’Eix Clot regala punts de llibre per celebrar Sant Jordi

L’Eix Clot està regalant punts de llibre entre els seus clients per celebrar Sant Jordi. Ho [...]

El Júpiter no pot fallar més si vol tenir opcions de salvar-se

L’aturada per Setmana Santa ja queda enrere i, per tant, el Júpiter ja no es pot permetre ni [...]

L’Handbol Sant Martí visita la pista de la UE Sarrià de Ter

Segon contra tercer. El retorn de la Primera estatal masculina després de l’aturada per les [...]

La reducció de terrasses a la rambla del Poblenou, en marxa

L’Ajuntament està posant fil a l’agulla amb la nova ordenança singular de terrasses de la [...]

El Júpiter perd contra el Terrassa i es complica la permanència

La permanència torna a complicar-se. El Júpiter va perdre diumenge passat contra el Terrassa [...]

L’Eix Clot ultima els detalls per al seu ‘The Calçot Festival’

El Fossar del parc del Clot es convertirà aquest diumenge en l’escenari de The Calçot [...]

Bekele i Chesum guanyen la 39a edició de la Marató

Un matí per recordar. El kenià Kipkemoi Chesum i l’etíop Helen Bekele es van proclamar [...]

El Sant Martí Adrianenc derrota el Granollers

Nou cop d’autoritat sobre la taula. El Sant Martí Adrianenc va presentar la seva candidatura [...]

EL + LLEGIT

 

HEMEROTECA