liniasants
barcelona Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

NOTÍCIES

F. Javier Rodríguez, Barcelona | Actualitzat el 10 Maig 2017 a les 10:05

Un plànol d’Ildefons Cerdà del 1855 on es pot veure Barcelona i els pobles dels voltants que més tard engoliria. Foto: ArxiuUn plànol d’Ildefons Cerdà del 1855 on es pot veure Barcelona i els pobles dels voltants que més tard engoliria. Foto: Arxiu

Barcelona, 1897. Fa 43 anys que les muralles van ser enderrocades i la capital catalana, ‘emulant’ l’expansió cap al Far West dels Estats Units, viu una efervescència urbanística personalitzada en el Pla Cerdà que ambiciona annexionar els municipis més propers. És la ciutat més poblada de la península –per davant de Madrid i Lisboa– amb mig milió d’ànimes que conviuen en un espai densament habitat. Però el 20 d’abril d’aquell any, ara fa 120 anys, les ànsies expansionistes es van fer realitat i Barcelona es va annexionar les viles de Sants, Sant Gervasi, les Corts, Gràcia, Sant Andreu i Sant Martí.

Tot de cop, la capital del Principat va guanyar 70.000 habitants i la seva superfície va créixer exponencialment. “El moment econòmic era favorable a l’agregació”, apunta l’historiador Albert Torras, el qual recorda que Barcelona “necessitava espai” i que, amb l’agregació de les viles, aquestes es van omplir de les fàbriques que no cabien al terme municipal barceloní. Però aquest no va ser l’únic argument econòmic.

La reclamació per part de les autoritats barcelonines d’annexionar-se els pobles que envoltaven el cap i casal venia de lluny. Vint anys abans, pels volts del 1876, l’Ajuntament va demanar-ho al govern estatal sorgit de la Restauració. Alguns dels principals arguments eren la voluntat de les autoritats barcelonines d’augmentar la recaptació d’impostos i que els nous carrers de l’Eixample ja limitaven, i fins i tot s’estenien, pel territori d’alguns dels pobles que volien engolir. “Barcelona no sol·licita que li concedeixin mitjans per engrandir-se: només reclama que es reconegui oficialment el fet notori que ja està engrandida”, reivindicaven representants del consistori al govern de Madrid, segons es va publicar al diari Dinastía l’abril del 1897. Madrid, per la seva banda, feia oïdes sordes al clam barceloní. I va seguir així fins que l’avinentesa política de finals del XIX va canviar-ho tot.

L’any 1895, els rebels independentistes cubans declaraven la guerra a la metròpoli. El govern espanyol, necessitat de diners, va començar a veure amb bons ulls l’agregació a Barcelona dels municipis del seu pla, on la pressió fiscal era molt més baixa que a la capital. Una oportunitat, tot plegat.

D’aquesta manera, Barcelona podria recaptar més impostos i contribuir a la guerra contra els cubans. Lluny quedaven ara les preteses pors de les elits de Madrid a les expectatives de capitalitat de Barcelona, un argument que Torras considera que no tenia “cap sentit”. “El que no volien era que Barcelona superés Madrid”, sosté. Sigui com sigui, l’agregació es va fer efectiva el 20 d’abril del 1897 mitjançant un Reial Decret de la reina Maria Cristina. La ciutat va rebre amb entusiasme la notícia, a diferència de bona part dels habitants dels municipis annexionats. Ja el 1889 van celebrar una manifestació multitudinària a Barcelona en contra i, fins a l’últim minut, van intentar aturar la decisió. De fet, el mateix abril del 1897, una comissió formada per regidors dels pobles del pla va intentar reunir-se amb Antonio Cánovas, president espanyol del moment, sense èxit, segons va publicar La Vanguardia aquell 20 d’abril.

I què va quedar del passat independent d’aquells pobles, alguns d’ells mil·lenaris? El nom. “Es va establir que els pobles donessin nom als nous districtes”, explica l’historiador Jordi Petit.

120 anys després, Barcelona és de nou a la cruïlla d’una nova expansió. Diferents veus, com la de l’arquitecte Oriol Bohigas, ja apunten cap a l’àrea metropolitana. S’imaginen ciutats com l’Hospitalet esdevenint l’onzè districte? Pot semblar una bogeria, però no ho era també en el cas de Sants, Sant Martí o Gràcia? El temps ho dirà.

 

Sants: un miler d’anys com
a municipi i 120 com a barri

La relació entre Santa Maria de Sants i Barcelona ha estat caracteritzada per una sèrie d’estira-i-arronsa que anaven agregant i separant el poble de la capital catalana.

Tot i que era una vila des de l’Edat Mitjana –gràcies a les franqueses concedides pels reis de la Corona d’Aragó–, estava sotmesa a un cert control per part del Consell de Cent, el qual hi tenia pastures. La situació va canviar amb el Decret de Nova Planta de principis del segle XVIII, arran de la derrota de l’austriacisme català a la Guerra de Successió. Aquesta normativa atorgar total autonomia a les viles del pla per restar-li poder a la capital catalana.

ANADES I TORNADES
Però un segle després, Barcelona va tornar a posar els ulls a l’àmbit de Sants. El consistori barceloní va intercanviar amb Sants la zona on dècades després s’edificaria el barri d’Hostafrancs, a canvi d’un sector de la zona de la Marina.

La primera pèrdua total de la sobirania va tenir lloc el 1883, quan els santsencs van decidir en una consulta –2.100 signatures a favor i 1.400 en contra– formar part de Barcelona. La pressió popular posterior, però, va fer que aquesta primera experiència com a barcelonins fos efímera, i un any més tard es va revocar i Santa Maria de Sants va tornar a ser una vila independent. Almenys fins al 1897.

Aquell record encara es manté viu en la ment d’alguns veïns. “Vam ser poble durant 1.000 anys i només 120 anys hem estat barri”, recorda l’historiador Albert Torras. “Som més poble per golejada”, es reafirma.

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

Sants Establiments Units surt aquest dissabte al carrer

Sants Establiments Units celebrarà aquest dissabte una nova edició de la seva Mostra de [...]

Creu Coberta, a punt per a una nova Mostra de Comerç

L’Associació de Comerciants Creu Coberta celebrarà aquest dissabte la 23a edició de la Mostra [...]

El sènior femení del Medi es jugarà el ‘play-off’ a Rubí

El dissabte de la setmana que ve se sabrà si el Medi o el Terrassa tanquen la lliga en la [...]

Carrer de Sants i Creu Coberta segueixen sent referents

L’estudi ‘Activitat comercial i ecosistema dels eixos de proximitat de Barcelona’, presentat [...]

El JAC vol certificar la salvació les pròximes setmanes

Si algú li hagués dit als aficionats del JAC, fa tres mesos, que a l’equip podrien sobrar-li [...]

Llambrich guanya la Marató en la categoria de visibilitat reduïda

L’esforç va tenir recompensa. L’atleta santsenc Daniel Llambrich va guanyar, el passat [...]

Ball de cadires a la junta directiva de la UE Sants

Surten sis i n’entren quatre. Si durant la segona setmana d’aquest mes la UE Sants va veure [...]

L’Informe del Comerç mostra la fortalesa del sector

L’Infome del Comerç presentat recentment per l’Ajuntament, que fa referència a l’any 2016, [...]

El Sants torna a perdre a l’Energia i cau al vuitè lloc

La mala ratxa continua. La UE Sants de Tito Lossio continua perdent posicions a marxes [...]

Lluís Llanas, nou secretari general de Vitrines d’Europe

El president de l’Eix Comercial Creu Coberta i vicepresident de la Fundació Barcelona Comerç, [...]

Sants i la Marina uneixen forces amb els comerciants xinesos

La presència de la comunitat xinesa en el comerç de la ciutat és molt gran des de fa temps. [...]

El Medi es queda a les portes de la final de la Copa de la Reina

Derrota amarga. El Medi es va quedar amb la mel als llavis i no va poder accedir a la final [...]

EL + LLEGIT

 

HEMEROTECA