liniasarria
barcelona Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

NOTÍCIES

F. Javier Rodríguez, Barcelona | Actualitzat el 23 Maig 2017 a les 10:12

Un plànol d’Ildefons Cerdà del 1855 on es pot veure Barcelona i els pobles dels voltants que més tard engoliria. Foto: ArxiuUn plànol d’Ildefons Cerdà del 1855 on es pot veure Barcelona i els pobles dels voltants que més tard engoliria. Foto: Arxiu

Barcelona, 1897. Fa 43 anys que les muralles van ser enderrocades i la capital catalana, ‘emulant’ l’expansió cap al Far West dels Estats Units, viu una efervescència urbanística personalitzada en el Pla Cerdà que ambiciona annexionar els municipis més propers. És la ciutat més poblada de la península –per davant de Madrid i Lisboa– amb mig milió d’ànimes que conviuen en un espai densament habitat. Però el 20 d’abril d’aquell any, ara fa 120 anys, les ànsies expansionistes es van fer realitat i Barcelona es va annexionar les viles de Sants, Sant Gervasi, les Corts, Gràcia, Sant Andreu i Sant Martí.

Tot de cop, la capital del Principat va guanyar 70.000 habitants i la seva superfície va créixer exponencialment. “El moment econòmic era favorable a l’agregació”, apunta l’historiador Albert Torras, el qual recorda que Barcelona “necessitava espai” i que, amb l’agregació de les viles, aquestes es van omplir de les fàbriques que no cabien al terme municipal barceloní. Però aquest no va ser l’únic argument econòmic.

La reclamació per part de les autoritats barcelonines d’annexionar-se els pobles que envoltaven el cap i casal venia de lluny. Vint anys abans, pels volts del 1876, l’Ajuntament va demanar-ho al govern estatal sorgit de la Restauració. Alguns dels principals arguments eren la voluntat de les autoritats barcelonines d’augmentar la recaptació d’impostos i que els nous carrers de l’Eixample ja limitaven, i fins i tot s’estenien, pel territori d’alguns dels pobles que volien engolir. “Barcelona no sol·licita que li concedeixin mitjans per engrandir-se: només reclama que es reconegui oficialment el fet notori que ja està engrandida”, reivindicaven representants del consistori al govern de Madrid, segons es va publicar al diari Dinastía l’abril del 1897. Madrid, per la seva banda, feia oïdes sordes al clam barceloní. I va seguir així fins que l’avinentesa política de finals del XIX va canviar-ho tot.

L’any 1895, els rebels independentistes cubans declaraven la guerra a la metròpoli. El govern espanyol, necessitat de diners, va començar a veure amb bons ulls l’agregació a Barcelona dels municipis del seu pla, on la pressió fiscal era molt més baixa que a la capital. Una oportunitat, tot plegat.

D’aquesta manera, Barcelona podria recaptar més impostos i contribuir a la guerra contra els cubans. Lluny quedaven ara les preteses pors de les elits de Madrid a les expectatives de capitalitat de Barcelona, un argument que Torras considera que no tenia “cap sentit”. “El que no volien era que Barcelona superés Madrid”, sosté. Sigui com sigui, l’agregació es va fer efectiva el 20 d’abril del 1897 mitjançant un Reial Decret de la reina Maria Cristina. La ciutat va rebre amb entusiasme la notícia, a diferència de bona part dels habitants dels municipis annexionats. Ja el 1889 van celebrar una manifestació multitudinària a Barcelona en contra i, fins a l’últim minut, van intentar aturar la decisió. De fet, el mateix abril del 1897, una comissió formada per regidors dels pobles del pla va intentar reunir-se amb Antonio Cánovas, president espanyol del moment, sense èxit, segons va publicar La Vanguardia aquell 20 d’abril.

I què va quedar del passat independent d’aquells pobles, alguns d’ells mil·lenaris? El nom. “Es va establir que els pobles donessin nom als nous districtes”, explica l’historiador Jordi Petit.

120 anys després, Barcelona és de nou a la cruïlla d’una nova expansió. Diferents veus, com la de l’arquitecte Oriol Bohigas, ja apunten cap a l’àrea metropolitana. S’imaginen ciutats com l’Hospitalet esdevenint l’onzè districte? Pot semblar una bogeria, però no ho era també en el cas de Sants, Sant Martí o Gràcia? El temps ho dirà.

 

Sant Gervasi o com marxar de
Sarrià per entrar a Barcelona

Sant Gervasi de Cassoles va ser un dels municipis que va entrar a formar part de Barcelona ara fa 120 anys. Una vila la història de la qual està molt lligada a la de Sarrià, el poble veí que va poder postposar 20 anys la seva annexió a la capital catalana.

El nom de Sant Gervasi prové d’una església medieval que hi havia a la zona, mentre que el topònim Cassoles s’ha interpretat com una contracció de “cases soles”, atès que era un nucli escassament poblat. Fos com fos, Sant Gervasi formava part de Sarrià –n’hi ha constància des del segle X–. Tanmateix, el poble va aconseguir constituir el seu primer ajuntament el 1727, arran del Decret de Nova Planta del rei Felip V.

La independència de Sant Gervasi, però, només va durar 170 anys. El 1897 entrava a formar part de la capital catalana i els burgesos van començar a construir-hi les seves cases d’estiueig, canviant la fesomia d’una vila típicament camperola.

Sarrià, per la seva banda, va poder evitar l’annexió a Barcelona fins al 1921, quan es va reobrir l’expedient d’agregació a petició de l’Ajuntament barceloní. Va ser tramitat ràpidament i, malgrat l’oposició dels sarrianencs, l’agregació al cap i casal es va fer efectiva aquell any.

Els dos municipis van participar en la històrica manifestació del 1889 pels carrers de Barcelona en contra de l’agregació. Segons les cròniques de l’època, els representants de Sant Gervasi van mostrar una pancarta on es podia llegir que l’agregació era “la ruïna” del poble, mentre que els seus veïns van clamar per un “Sarrià per als sarrianencs”.

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

L’Escola Pia Sarrià acull l’estrena de ‘Basketball is Education’

L’Escola Pia Sarrià-Calassanç va acollir, el passat 23 de gener, l’acte de presentació d’una [...]

Barcelona Comerç dóna gairebé 7.000 euros a Pallapupas

La Fundació Barcelona Comerç, amb el seu president Salva Vendrell, que també és el cap [...]

El CP Sarrià afronta un calendari immediat assequible

Que la recta final d’aquesta temporada sigui més o menys tranquil·la per al CP Sarrià depèn, [...]

Enrique López, del Barcino, finalista a l’ATP de Bangkok

A les portes de la glòria. El passat diumenge 14, el madrileny Enrique López, del CT Barcino, [...]

El Mercat de Sant Gervasi fa una aposta pel producte fresc

El Mercat de Sant Gervasi ha fet recentment un nou pas endavant en la seva aposta pels [...]

El comerç s'engresca: el Nadal del rellançament?

Nadal 2017. Any 9 d.C –després de l’esclat de la Crisi–. De nou, el petit comerç es conjura [...]

Aparadors nadalencs de disseny a Major de Sarrià

El comerç del carrer Major de Sarrià va presentar el passat 30 de novembre el projecte de [...]

El CP Sarrià tanca el 2017 consolidat a la seva categoria

L’any 2017 ha estat el de la consolidació del CP Sarrià a la Segona Catalana. El conjunt [...]

El Sarrià Tast de Nit omple el mercat de la millor gastronomia

El Mercat de Sarrià es va omplir el passat dia 11 durant la celebració d’una nova edició del [...]

Esport i solidaritat es donen la mà en la 5a Milla de Sarrià

La Milla de Sarrià va tornar a omplir d’atletisme i solidaritat els carrers del barri. El [...]

La Mostra de Tardor treu al carrer el comerç de Sarrià

El comerç de Sarrià va tornar a mostrar el passat dissabte 21 d’octubre el seu potencial amb [...]

El CP Sarrià celebra una festa i presenta tots els seus equips

Aprofitant que el passat dijous 12 era festa, el CP Sarrià va aprofitar per fer la [...]