liniatres
tres Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

NOTÍCIES

A. Merino / A. Nadeu / A. Ribas, Barcelona | Actualitzat el 06 Setembre 2017 a les 10:17

Un dels casos d’obres amb cartells de vigilància de suposats clans gitanos que apareixen en aquest reportatge. Foto: LíniaUn dels casos d’obres amb cartells de vigilància de suposats clans gitanos que apareixen en aquest reportatge. Foto: Línia

El passat 19 de juny els Mossos d’Esquadra detenien Juan Carlos Ramos, regidor socialista de Sant Adrià de Besòs. Ramos hauria desviat presumptament fons públics destinats a la vigilància de pisos buits del Consorci de la Mina. Els diners haurien anat a parar a mans d’un altre dels detinguts, conegut com a Tío Cristina, que hauria delegat la vigilància a empreses irregulars gestionades per suposats clans gitanos.

Una pràctica que és un secret a veus a la Mina, on és habitual trobar cartells que anuncien la vigilància dels clans en pisos públics o obres privades, tot i que des de la detenció de Ramos i des que han aparegut els primers reportatges abordant el tema a la premsa són menys visibles. Més enllà de les suposades irregularitats en la gestió de pisos públics, els clans fa temps que controlen la seguretat de diverses obres en aquest barri, sovint a través de la intimidació. A la Mina tradicionalment s’han repartit el territori. Els veïns, quan ningú els sent, acostumen a emprar la paraula “màfia” per referir-s’hi. Mai en veu alta, per por a les represàlies. I més després que la detenció de Ramos hagi derivat en diverses situacions tenses, com l’ocupació massiva de pisos buits de titularitat pública que es va produir al barri el juliol i que encara continua. Una ocupació organitzada pels mateixos clans que durant molt temps s’han encarregat de vigilar els pisos que ara usurpen.

Més enllà del barri de la Mina, però, la presència de cartells amb el nom de suposats clans també es pot comprovar en obres de Barcelona i d’altres municipis de l’àrea metropolitana, com ara Badalona, l’Hospitalet o Tiana, entre molts altres.

AL CENTRE DE BARCELONA
Carrer Joaquim Pou número 2, barri Gòtic (Barcelona). En aquest petit carrer que toca a la Via Laietana de la capital catalana s’hi està construint un hotel.

Les obres les fa una de les constructores més importants de Catalunya –el 2016 va ingressar 376 milions d’euros–. A la façana s’hi poden veure cartells amb el nom d’un dels clans de la Mina acompanyat d’una bandera gitana. Aquest mitjà s’ha posat en contacte amb la constructora per preguntar sobre la qüestió. La resposta –feta per una treballadora del departament de comunicació i per correu electrònic– ha estat que desconeixen la situació. Preguntats, en un segon correu, per quina és l’empresa que fa la vigilància a les obres de l’hotel –i si la mateixa té l’autorització administrativa i està inscrita al registre d’empreses de seguretat– ja no hi ha hagut resposta.

Un altre exemple. Cantonada entre els carrers Roger de Flor i Rosselló, també a Barcelona. Allà el Consorci d’Educació hi fa una nova escola. A la tanca que separa les obres del carrer hi ha dos cartells, altre cop amb una inscripció i els colors de la bandera gitana. El nom coincideix amb el d’un clan desarticulat fa tres anys que controlava el tràfic de droga a Viladecans. Fonts del Consorci es limiten a dir que aquesta ‘empresa’ –ho escriuen així, entre cometes– està contractada per la constructora, la qual “sol·licita els serveis de vigilància que considera oportuns”. El mateix argument que utilitzen en el cas de les obres de l’institut Viladomat, també a l’Eixample.

Qui tampoc aclareix la situació és la promotora d’una obra de l’avinguda Onze de Setembre de Tiana, on el nom del cartell també coincideix amb el del clan de Viladecans desarticulat fa temps.

RESIGNACIÓ SINDICAL
Exemples a banda, qui coneix bé aquesta realitat és Sergio Sánchez, d’ADN Sindical Seguridad y Servicios de Cataluña. Aquest sindicat va ser l’encarregat de denunciar a la conselleria d’Interior, l’any 2012, que a la Mina s’estaven contractant empreses que no tenien autorització. En declaracions a aquest mitjà, Sánchez alerta que a la vigilància d’obres “tothom sap què passa des de fa molts anys, però ningú fa res”. Al mateix temps, lamenta que “les empreses privades saben qui contracten, però si això ja es va permetre amb edificis públics entre el 2012 i el 2016, imagina’t en el cas de les obres privades”. Les empreses de les quals parla Sánchez no tenien l’autorització per fer la vigilància, tal com marca la Llei 5/2014 de seguretat privada i va avançar en el seu moment el diari Ara. I és que una cosa és donar d’alta una societat limitada –com sí que fan alguns d’aquests suposats empresaris de la seguretat privada– i una altra és tenir els permisos i complir la llei per fer aquesta tasca.

INTIMIDACIÓ
Un arquitecte que fa molts anys que dirigeix obres arreu de l’àrea metropolitana, i que prefereix mantenir l’anonimat, confirma a aquest mitjà que la vigilància d’obres per part de presumptes clans és una pràctica estesa. De fet, explica que “són els mateixos clans els que van a l’obra i pregunten al constructor: ‘Oi que necessiteu seguretat?’”. “Si els dius que no”, afegeix, “ja saps que l’endemà no hi trobaràs res”. Aquest arquitecte posa d’exemple un cas de fa anys al barri del Gornal, a l’Hospitalet, que recorda bé perquè va viure els fets de primera mà. “Es tractava d’una obra pública d’arranjament d’una zona del barri”, explica. “Quan quedava molt poc per finalitzar els treballs van donar la vigilància per acabada. L’endemà van desaparèixer els bancs que s’havien de posar a la zona”, recorda. El constructor de l’obra, que també demana mantenir l’anonimat, ho confirma i afegeix que sovint “tot queda en l’economia submergida”. Altres empreses sembla que prefereixen abandonar l’obra abans de córrer aquest risc, com hauria passat a Sant Roc (Badalona) l’abril passat, quan una constructora va retirar-se d’un projecte públic per motius d’“incivisme”.

Tot i aquest panorama, no sembla que es pugui posar fi a aquesta realitat. Les empreses haurien de denunciar els fets, però això no passa. “Si no rebem cap denúncia, no hi pot haver una investigació”, diuen els Mossos d’Esquadra. De fet, la investigació de la Mina va començar en el marc d’una operació antidroga. El gremi de promotors també fa silenci i, mentrestant, tot segueix igual.

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

Esplugues posa en marxa el Mercat de Pagès

Aquest estiu començarà a funcionar el Mercat de Pagès d’Esplugues de Llobregat. Així ho van [...]

Bona salut del petit comerç a Esplugues, Sant Joan i Sant Just

L’ocupació dels locals comercials a Sant Joan Despí i a Sant Just Desvern supera el 80%, cosa [...]

El Penya Esplugues acaba la lliga sense el premi de la Copa

La gran temporada de l’AE Penya Esplugues no ha tingut el premi de jugar la Copa d’Espanya. [...]

Els germans Maffeo faran un campus d’estiu a les Planes

Els germans santjoanencs Pablo i Víctor Maffeo, que van començar a jugar a futbol a les [...]

Esplugues no permetrà fer habitatges en locals comercials

Els últims anys l’Ajuntament ha detectat un increment de peticions i consultes per saber què [...]

El segon QuintoTapa serveix més de 29.000 tapes

Del 5 al 22 d’abril, una vintena de bars i restaurants de la ciutat van oferir fins a una [...]

El segon QuintoTapa Sant Just aposta pels productes locals

Fins al 22 d’abril, una vintena de bars i restaurants de Sant Just Desvern oferiran una [...]

El Penya Esplugues recupera sensacions després del març

La victòria que el sènior femení de l’AE Penya Esplugues va aconseguir el passat dia 7 a la [...]

Cent botigues d’Esplugues s’uneixen a la reforma horària

Esplugues va posar en pràctica la reforma horària la setmana del 26 de febrer al 2 de març. [...]

El xef Albert Mendiola apadrina el Març Gastronòmic

El Baix Llobregat està immers en la celebració del Març Gastronòmic i les novenes Jornades [...]

Es trenca la ratxa sense perdre de l’AE Penya Esplugues

Set jornades i uns dos mesos i mig després, el sènior femení de l’AE Penya Esplugues va [...]

51 restaurants formen part del Sabors de l’Horta

Nou impuls als productes de quilòmetre zero. Un any més, el Producte Fresc del Parc Agrari [...]

EL + LLEGIT

 

HEMEROTECA