liniatres
tres Facebook Líniaxarxa icono twitter icono rss
Comunicació21
Cultura21
linia 20 edicions de proximitat

NOTÍCIES

Arnau Nadeu | Actualitzat el 13 Setembre 2017 a les 10:40

Primera hora de la tarda. Departament de la Vicepresidència, a la Rambla de Catalunya de Barcelona. Cau un sol de justícia, però el despatx del vicepresident Junqueras és un oasi climàtic. En un gest que ens recorda un antic president, ens pregunta amb detall d’on som i demostra que es coneix el territori. Ens rep tens, atabalat per una agenda que treu fum. Però acaba relaxat, amb aquell toc d’ironia que el caracteritza i que no perd ni en moments transcendentals com aquest.

Creu que l’independentisme arriba a la recta final de cara al referèndum de l’1 d’octubre havent guanyat més suport a l’àrea metropolitana?
Nosaltres fa molt temps que treballem amb la vocació d’arribar a tot arreu. En el meu cas concret, com a exalcalde de Sant Vicenç dels Horts, fa molt temps que em dedico a millorar les condicions de vida dels ciutadans de l’àrea metropolitana en particular. Estic convençut que hem donat bons exemples amb la nostra gestió, la nostra actitud i la nostra manera de fer. I penso que hi ha molta gent que comparteix amb nosaltres que si aquest país disposa de més eines, les podrem aplicar molt millor.

Sembla que l’escull principal per fer créixer aquest suport és la por a la independència de part de la població metropolitana. No sé si la via unilateral per arribar-hi hi ajuda gaire.
Nosaltres sempre hem estat partidaris de parlar i d’arribar a acords amb tothom. Ens hi hem esforçat molt perquè fos així, no només amb l’Estat espanyol sinó també amb agents públics i privats de tota mena. És evident que el govern espanyol no vol negociar amb ningú. Mai. No vol parlar de cap tema sota cap circumstància. Per tant, és l’Estat espanyol qui tria la via unilateral d’intentar impedir l’exercici de la democràcia.

I vostès la via unilateral d’intentar exercir-la.
Tot el que fem nosaltres té un caràcter no només bilateral sinó, sobretot, multilateral. Estem en el marc d’unes institucions europees, d’un món global, complex. Nosaltres som uns gestors de multilateralitat. També, entre altres coses, perquè el nostre és un país molt plural, molt multilateral en tots els sentits. I, per tant, a nosaltres se’ns trobarà sempre en la normalitat democràtica, en la voluntat de servir la llei, els principis del dret internacional i els drets humans. En tot cas, qui se situa molt sovint al marge de la legalitat és un govern que ha tingut un ministre de l’Interior que conspirava obertament per rebentar el sistema sanitari del nostre país. O per aixecar proves falses contra ciutadans de Catalunya. Nosaltres això no ho hem fet mai. Per tant, em sembla que està molt clar el paper de cadascú.

A la gent la preocupa la butxaca. Suposem que el Sí guanya el referèndum i es vol tirar endavant un Estat independent: Catalunya estaria preparada per garantir les prestacions d’atur o les pensions, per exemple?
Bé, en tot cas les prestacions socials són una obligació d’aquell que les ha recaptat i, per tant, l’Estat espanyol té aquesta obligació amb tots els nostres pensionistes, per exemple. De la mateixa manera que la té l’Estat alemany o francès amb aquella gent que ha treballat a les seves respectives economies. Ningú pot desdir-se d’aquesta obligació, només faltaria. D’altra banda, també és evident que, malauradament, el govern espanyol ha polvoritzat, ha fet desaparèixer, el fons de reserva de la Seguretat Social.

D’acord, però jo li preguntava pel que podrien fer vostès en el cas d’una Catalunya independent.
Nosaltres estem en condicions de garantir que mai no avantposarem altres interessos als dels ciutadans, especialment d’aquells que estan en una situació de més necessitat, com per exemple els pensionistes. I, per tant, que el futur de les pensions estarà molt millor en mans dels ciutadans de Catalunya que no pas en les d’un govern espanyol que, insisteixo, s’ha polit més de 60.000 milions d’euros que anaven destinats als pensionistes d’arreu de l’Estat, també òbviament als de Catalunya.

Parlant de diners, als alcaldes i alcaldesses els preocupa el deute i el finançament dels seus ajuntaments. Amb un Estat independent seria millor que ara?
La primera constatació d’això que em planteja és que el deute que la Generalitat té amb els ajuntaments ha millorat de forma aclaparadora amb aquest Govern. I que si alguna cosa caracteritza, entre altres, la nostra gestió és precisament que hem afrontat bona part dels nostres compromisos amb el món municipal, com també ho hem fet amb les famílies, amb el conjunt dels proveïdors... Hem reduït el termini de pagament a menys de la meitat, hem quadrat la tresoreria... Hem fet coses que durant molt temps es consideraven molt difícils de fer. I la nostra voluntat és continuar actuant amb la màxima responsabilitat i compromís amb el món municipal. Em sembla que ho hem demostrat àmpliament arreu. Amb el metro a l’Hospitalet, amb el tren a Sabadell, a Santa Coloma de Gramenet, a Badalona... Al conjunt de l’àrea metropolitana. Pagant bona part d’aquest finançament que estava pendent, impulsant obres... Per tant, penso que els fets ens avalen.

Creu que s’han refet ponts amb l’àrea metropolitana?
El que és segur és que jo estic totalment compromès amb l’àrea metropolitana, entre altres coses perquè en sóc un ciutadà més. Per part meva, res més plaent que fer ponts amb els meus conciutadans. El compromís és absolut, en aquest sentit. Però insisteixo: els fets ho demostren cada dia.

Parlem del Baix Llobregat. Al Delta i també a la zona d’Esplugues s’estan desencallant demandes històriques, com la connexió més directa entre Sant Just i Esplugues amb Trambaix o l’ampliació de l’Hospital de Viladecans. Invertir en aquest territori és una prioritat del Govern?
És una prioritat del Govern millorar les condicions de vida dels ciutadans arreu del país, òbviament també en aquesta zona. Dit això, és cert que hi ha una part d’aquestes inversions que s’han reclamat llargament i que estem trobant la manera de poder-les fer. L’Hospital de Viladecans, el desplegament del transport públic en el conjunt de la comarca... L’estem impulsant, no només amb el Trambaix sinó també amb un reordenament d’alguns dels serveis fets a través dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Parlant de trens, a l’Hospitalet de Llobregat el que esperen amb candeletes és l’arribada de la Línia 10 del metro. Ara ja hi ha calendari, però els veïns s’ho prenen amb cautela. Pot prometre que es complirà i que el 2019 s’obriran les estacions?
No cal que ho prometi. Només cal observar el que fem. Vam dir que tancaríem la presó Model, tothom deia que era impossible i la vam tancar. Vam dir que faríem la Renda Garantida de Ciutadania, tothom deia que no ens en sortiríem i l’hem fet. Vam dir que universalitzaríem la Salut, tothom deia que no ho aconseguiríem i l’hem universalitzat. Vam dir que posaríem més mestres i professors que mai en la història del país, tothom estava convençut que no ho faríem i ho hem fet...

Amb el metro de l’Hospitalet també serà així?
Insisteixo: crec que els fets parlen per si sols i que cada dia demostrem que allò que prometem ho complim. Evidentment, si ens ajuda tothom serà més fàcil, mentre que si tothom ens posa traves serà molt més difícil. Però el nostre compromís és absolutament ferm.

On també hi ha un compromís o, més ben dit, una voluntat ferma de fer possible una comarca independent és al Baix Llobregat Nord. La plataforma ‘El Montserratí és comarca’ es va presentar amb força abans de l’estiu. Ho veuria amb bons ulls vostè?
En tot cas, el que és rellevant és com ho veuen els habitants d’aquesta àrea. Tothom és conscient de les dificultats d’estructuració del Baix Llobregat en el seu conjunt i també de les comarques del seu entorn. De l’enorme diversitat des d’un punt de vista geogràfic, demogràfic, econòmic... Hi ha municipis, com per exemple Castellbisbal o Ullastrell, que s’aboquen al Baix Llobregat però que formen part de la comarca del Vallès Occidental, i que és molt rellevant la seva opinió. Perquè suposo que ningú vol crear una comarca en contra de l’opinió de la gent que hi viu, no?

[Silenci]
O el cas del Bruc, que tot i estar abocat també al Baix Llobregat forma part de la comarca de l’Anoia. O el d’alguns municipis que són de l’Alt Penedès o la realitat d’alguns pobles agregats, com Sant Joan Samora, etcètera. Bé, del que es tracta sobretot és de tenir en compte l’opinió dels ciutadans d’aquests municipis i de buscar les millors estructures possibles.

En tot cas, si hi hagués un suport prou clar per fer una nova comarca al Montserratí, a vostè li semblaria bé?
A nosaltres sempre ens sembla bé escoltar l’opinió de la gent. Estem segurs que som els que més ens esforcem per donar oportunitats perquè la gent decideixi, opini, voti... I, per tant, insisteixo: són els habitants d’aquesta zona els que han de trobar la millor manera d’organitzar-se. Perquè és possible que alguns prefereixin tenir com a ciutat de referència Terrassa, Vilafranca, Igualada, Sant Feliu de Llobregat... No ho sé. Tots plegats haurem de decidir la millor organització possible.

El Baix Llobregat és una comarca molt heterogènia, vostè ara ho comentava. Però en els últims anys ha compartit una lluita comuna: la de la crisi econòmica.
Com la resta del país, sí.

A Cornellà, per exemple, l’alcalde Balmón ens deia que, durant els anys de crisi, els ajuntaments s’han sentit molt sols a l’hora de fer front als seus efectes, en al·lusió a la Generalitat.
Té tota la raó i és evident que jo també la tinc quan dic que això ha canviat dràsticament.

Des de l’arribada de Junts pel Sí al Govern ja no es pot sostenir una afirmació així?
Jo estic convençut que l’esforç de tots ha fet possible canviar dràsticament aquesta realitat, que jo també vaig patir com a alcalde.

Per tant, vostè, com a exalcalde, comparteix aquesta impressió de Balmón.
Certament. Almenys expressada en aquests termes que vostè m’ha citat. Si hi ha algun matís que ha omès, no ho sé... [Somriu].

Com a mínim explícit, no.
En aquest sentit, doncs, estic totalment d’acord que els ajuntaments molt sovint han aguantat una part important de la crisi econòmica, alhora que remarco que aquesta situació ha canviat molt.

Des de l’arribada de Junts pel Sí al Govern.
Jo no he dit això. He dit que és evident que ara ha canviat.

D’acord, però a què ho atribueix? Al canvi de Govern? A què la part més dura de la crisi sembla que ja ha passat?
A què hem fet un esforç molt important des del Govern per controlar la tresoreria i poder fer front a les responsabilitats que teníem amb els ajuntaments, amb les famílies, amb els proveïdors... És el que li deia al principi. Crec, sincerament, que hi ha hagut una millora molt significativa.

El context econòmic no els ha ajudat?
Malauradament, a nosaltres els beneficis del context econòmic ens arriben molt tard. Primer perquè el govern espanyol calcula sistemàticament a la baixa les bestretes del sistema de finançament i, segon, perquè liquida al cap de dos anys i set mesos. Però, malgrat tot, la situació ha canviat radicalment. Segur que si li tornés a preguntar al senyor Balmón li diria que ha notat una millora molt substancial.

Així ho farem quan tinguem l’ocasió de tornar-lo a entrevistar.
D’acord. I si no fos així, em fan un truc o organitzem una entrevista conjunta amb ell, cosa que també és possible i seria original.

Queda escrit.
Per part meva seria un plaer.

Submit to FacebookSubmit to Google PlusSubmit to TwitterImprimirShere with friends

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar

+ NOTÍCIES

L’Esplugas City recorda el passat ‘western’ de la ciutat

La Festa Major de Sant Mateu omplirà Esplugues de música, foc, color i tradicions populars. A [...]

L’AE Penya Esplugues torna a coronar-se campió de Catalunya

La temporada 2017-18 comença igual que el curs passat per a l’AE Penya Esplugues, amb la [...]

El Lidl del Tres Molinos obrirà a finals de l’any que ve

L’empresa alemanya Lidl obrirà a Esplugues el seu establiment de referència a Espanya. Estarà [...]

La Penya Esplugues tanca el curs amb bones sensacions

Des de fa molts anys que es pot afirmar, sense cap dubte, que a Esplugues hi juga el millor [...]

Esplugues declara la guerra a l’incivisme del ‘botellón’

L’Ajuntament d’Esplugues ha tret l’artilleria per combatre els efectes del botellón. En [...]

El CV Esplugues jugarà a la Superlliga Femenina 2

Incògnita resolta. Després de guanyar la lliga i no disputar el play-off d’ascens perquè cap [...]

La rambla del Carme torna a bullir amb el Firesplugues

El comerç d’Esplugues va tornar a reivindicar-se el passat cap de setmana del 13 i 14 de maig [...]

S’acaba la intriga: el Levante Las Planas assoleix la salvació

El Levante Las Planas ha patit fins al final, però ha aconseguit l’objectiu que es va marcar [...]

El Club Vòlei Esplugues guanya la lliga per segon any seguit

Segon aliró en dues temporades. Com ja va passar el curs passat, el Club Vòlei Esplugues s’ha [...]

El comerç i el turisme busquen punts en comú

Aprofitar les oportunitats. El Consorci de Turisme del Baix Llobregat va mantenir una reunió [...]

Els futurs mercats espluguins de Can Vidalet i la Plana, més a prop

El Ple del mes de febrer va aprovar les condicions tècniques per a la construcció dels dos [...]

Ignacio Ávila es proclama campió mundial de persecució

Campió mundial en pista. Ignacio Ávila ja pot afegir aquesta distinció al seu palmarès [...]