Aquesta setmana s’ha presentat la darrera edició de l’Informe de la comunicació a Catalunya, una obra de referència impulsada des de l’any 2000 per l’Institut de la Comunicació de la UAB. En l’acte, el secretari de Comunicació del Govern va traslladar uns quants missatges al sector, emmarcats en la idea que el teixit empresarial sigui més ambiciós. De les idees expressades en aquesta presentació, n’hi ha una d’especial transcendència per al futur dels nostres mitjans, especialment d’aquells que, com TV3, són la columna vertebral del nostre espai nacional de comunicació: l’aposta decidida per la innovació.
Si entenem innovació com una nova oferta d’èxit dins un mercat, no estarem parlant de cap idea més o menys enginyosa, sinó del resultat d’un procés d’investigació, desenvolupament i comercialització complex. I en una indústria tan competitiva com l’audiovisual, això significa tenir estructures de R+D+I operatives; és a dir talent, estratègia i recursos. Recursos econòmics.
Si ens centrem en l’àmbit televisiu, el terreny de joc s’ha fet més i més difícil. Si fa uns dies analitzàvem la propera irrupció de Netflix, la setmana vinent es presentarà la fusió de les ofertes per satèl·lit i cable propietat de Telefònica (Movistar TV i Canal+) en favor d’una única plataforma de continguts, Movistar+, que vindrà acompanyada dels serveis multidispositiu (tauletes, smartphones i TV) de Yomvi. Un reclam poderosíssim que pot fer trontollar l’històric mapa de consums audiovisuals a casa nostra, on els serveis televisius de pagament mantenen una baixa quota de mercat, sobretot si la comparem amb altres països europeus.
Sense menystenir ni un pèl la importància de les segones pantalles, la connexió a la xarxa de la pantalla del menjador està esdevenint un factor clau per a la seva consolidació com a principal pantalla de consum audiovisual, si més no dels continguts de mitja o llarga durada; aquells que integren la programació dels canals televisius “de tota la vida”. Així ho indica un recent estudi de la plataforma nord-americana Hulu (que ofereix una amplíssima oferta de continguts dels principals canals de televisió en obert per streaming) en què la televisió del menjador és la pantalla majoritàriament més emprada, passant en els darrers 12 mesos del 44 al 58%, en detriment del PC.
Tornant a les reflexions del secretari de Comunicació, Josep Martí subratllava la necessitat de centrar el debat sobre l’economia dels mitjans en el terreny de “com apliquem els recursos i per a fer què”. D’acord amb aquesta premissa, és tan important dissenyar estratègies guanyadores com tenir el finançament suficient per aplicar-les. Sense el segon element, el primer resta en el terreny de les bones intencions.
I això és fa urgent pel que fa a la CCMA. El finançament públic previst a l’esborrany del contracte programa, redactat fa més de dos anys, quedava fixat en uns 225 milions d’euros que, sumats als ingressos publicitaris actuals, queden molt i molt lluny dels pressupostos que havia tingut fins a inicis de l’actual dècada. Un descens de recursos que explica, en part, la preocupant pèrdua de quota de pantalla del conjunt de canals de la Corpo. L’informe de l’InCom assenyala que havia perdut més d’un punt de share entre el 2013 i 2014, situant-se en un escàs 16,7%, mentre el duopoli AtresMedia i Mediaset sumava prop del 56%, i fins i tot RTVE guanyava audiència.
El missatge sobre el manteniment del lideratge, precari, de TV3, no pot amagar aquesta realitat, confirmada amb les dades del primer quadrimestre d’enguany, que fan baixar la quota de tots els canals de la CCMA a un escàs 16,5%. I això, pendents de la licitació aquesta tardor de sis nous canals per part del Govern espanyol.
I qui té recursos, pot dissenyar estratègies de futur competitives. La darrera notícia del duopoli privat espanyol és el projecte de crear dins de Mediaset Espanya un autèntic laboratori de R+D+I de programes, amb la denominació provisional de Central de Contenidos. Un centre de creació de nous programes pensat tant per al consum intern dels seus canals com per a la seva comercialització internacional. Com ja hem comentat en altres ocasions, l’oferta de continguts exclusius, que siguin de gran atractiu, és un dels factors d’èxit dels canals de televisió. Ara i encara més en el futur.
I parlem d’estratègies guanyadores, no de barrejar naps amb cols. De la mateixa manera que no té cap sentit pretendre elaborar un contracte programa compartit per la CCMA, la XAL i l’ACN –embolica que fa fort–, cal reconèixer els èxits en decisions que s’han pres encertadament al nostre país, i que han tingut els recursos econòmics suficients per arribar a bon port. L’aposta de la XAL per la sindicació de continguts ha estat un actiu de primer ordre per a la preservació del nostre ecosistema de televisions de proximitat, especialment amenaçades per la crisi. Una sindicació de continguts que es vol implementar ara a França, país que contempla amb preocupació el tancament de canals locals com Normandie TV o la històrica Télé Toulouse, que pot finalitzar les seves emissions aquesta mateixa setmana.
Daniel Condeminas i Tejel. Consultor en comunicació.
