La notícia va esclatar el 19 d’agost i, des d’aleshores, no hi ha dia que els mitjans no dediquin pàgines a aportar noves dades sobre el tema. El robatori de dades personals al web de cites extramatrimonials Ashley Madison ha anat com a anell al dit a totes aquelles redaccions ansioses de notícies durant l’agost, un mes amb poca activitat i on la recerca de titulars sovint es fa feixuga. Resulta que el cas és llaminer, funciona la mar de bé entre els lectors estiuencs i té tots els ingredients per captar la nostra atenció.
Entre els mitjans catalans, n’hi ha que, enfilats al carro i a la recerca de moltes lectures, s’han dedicat a publicar notícies específiques sobre el nombre d’usuaris d’Ashley Madison a cada poble i ciutat de Catalunya: 4.500 a Tarragona; 5.700 a Terrassa; 2.300 a Manresa, o 142 al Pallars. Molts d’altres han fet difusió del mapa interactiu que una empresa ha creat a partir de les dades robades i que permet veure quantes persones registrades al web hi ha a cada lloc del món. I encara d’altres s’han atrevit a publicar els noms de personatges famosos o cares conegudes que ja s’han pogut localitzar dins l’arxiu dels pirates informàtics.
La cacera dels e-infidels ja és una realitat i, a hores d’ara, la llista piratejada (amb els contactes de 37.000 persones usuàries) està rebent més i més visites de gent que busca els noms d’altra gent amb cap altre objectiu més enllà de la xafarderia i la morbositat. Perquè als humans, admetem-ho, ens agrada molt mirar a casa dels altres, i més encara quan ho podem fer d’amagat i sense que ningú no ho sàpiga.
Si les xarxes socials són ja una oportunitat excel·lent per al nostre voyeurisme innat, les dades usurpades d’un portal com aquest són una fantasia feta realitat per a una societat obsessionada per la intimitat dels altres. Remenar les misèries alienes, a través de mapes interactius i periodisme rapinyaire, és digne d’aquells convidats que quan visiten un pis s’escapen a tafanejar les tauletes de nit i els calaixets que hi ha al costat del vàter.
Diuen que l’escàndol d’aquest atac hacker i tot el que ha provocat servirà com a toc d’atenció general i ens farà ser més conscients de la importància de controlar la nostra privacitat a les xarxes. Mentrestant, però, durant unes quantes setmanes, les pantalles i els diaris seguiran carregats de detalls sobre els infidels virtuals: qui sap si demà apareixerà un nou nom a la llista d’adúlters mundial o si ens assabentarem que un veí de l’escala estava registrat al portal.
I amb tant d’entreteniment potser no se’ns acut imaginar què passaria si, algun dia, totes (totes!) les nostres cerques a internet apareguessin publicades a les pàgines on avui es parla d’Ashley Madison, o si s’esbombessin tots els correus electrònics i whatsapps que hem escrit al llarg de la nostra història digital. Més val que Google ens agafi confessats perquè, pel que sembla, la caça dels e-secrets ja ha començat!
Berta Florés. Periodista.
Article publicat al blog La vida és una broma.
