#CatRàdioEsMou Cent dies a Catalunya Ràdio

Aquest dissabte, Sant Jordi, fa exactament cent dies que vaig ser nomenat director de Catalunya Ràdio. Han estat cent dies intensos. M’he reunit i parlat amb més de 150 persones, 80 de la casa i 70 de fora. He intentat atendre tothom que m’ha demanat una reunió o entrevista. Aquest contacte m’ha permès fer-me una bona composició de lloc, però no ha estat fins que he pogut configurar el nou equip de direcció que hem pres les regnes del grup d’emissores de Catalunya Ràdio, en un context pressupostari difícil i en un procés complex de confluència amb mitjans i departaments de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Cent dies després de l’arribada a Catalunya Ràdio, aquests són els deu punts que, subjectivament, els poden resumir:

1) Lideratge i innovació. Són les dues paraules clau d’aquesta nova etapa. Volem una Catalunya Ràdio líder perquè una ràdio pública no ha de renunciar mai a arribar al màxim públic possible. Recursos públics que reverteixen en la màxima audiència, en el major nombre de ciutadans i contribuents. Volem una Catalunya Ràdio innovadora perquè li correspon a la ràdio pública innovar, arriscar i bastir nous models radiofònics, com ja va succeir quan l’emissora va crear un model d’èxit i va impulsar professionals que, amb els anys, han acabat triomfant en la nostra i altres emissores.

2) Nou equip directiu. Hem canviat la figura del cap de Programes per la de cap de Continguts. Els programes són una unitat de la ràdio tradicional, mentre que els continguts, en aquesta nova etapa, són el rovell de l’ou en la mesura que superem la concepció tradicional de graella i aspirem a concebre els continguts radiofònics tant per a la freqüència modulada com per a l’entorn digital, on els continguts, seccions i càpsules es poden distribuir i reproduir en funció dels nous hàbits de consum de ràdio. Combinem la ràdio en directe a la web (amb àudio o imatge i àudio) amb un consum més personalitzat en funció de preferències o subscripcions. Per fer aquest salt endavant, és clau el perfil del cap de Continguts, que prové de Televisió de Catalunya i aporta una mirada global, 360 graus, imprescindible per poder acabar fent una ‘ràdio en colors’.

3) Una ràdio social. Volem que Catalunya Ràdio esdevingui un referent en l’entorn de la web 2.0 i les xarxes socials. I ho volem perquè la ràdio és el mitjà que, EGM rere EGM, apareix amb més vitalitat i dinamisme. Creix l’audiència de ràdio, creix l’audiència de ràdio en català i creix, segons la darrera onada de l’Estudi General de Mitjans (EGM), l’audiència de Catalunya Ràdio com no succeïa en els darrers 15 anys. Gràcies a l’anterior equip directiu i a les aportacions que ha pogut fer l’actual, però sobretot gràcies a tots els professionals de l’emissora, Catalunya Ràdio manté la tendència a l’alça i obté 643.000 oients, és a dir, el millor resultat dels últims 15 anys. Recordeu que fa 15 anys, Catalunya Ràdio era líder. Per tant, capgirem tendències i ens situem en un escenari de molt optimisme però poc cofoisme. Amb aquests resultats, Catalunya Ràdio ha de ser més vigorosa a les xarxes socials, ha d’aparèixer més propera i no gaire institucional. Conversar amb els oients a l’entorn 2.0 és imprescindible per seguir creixent i per projectar una imatge de proximitat que connecta clarament amb la textura del mitjà ràdio, que fa companyia, presta servei, informa i entreté.

4) Pluralitat. Només des del convenciment que Catalunya Ràdio ha de ser de tots, és a dir, plural, es pot aspirar a reconquerir la centralitat, el lideratge. No és només una qüestió d’audiència, sinó que forma part de l’ADN de l’emissora i de la seva missió de servei públic. Els serveis informatius de les emissores de Catalunya Ràdio són líders, segons el CEO i el CIS. El rigor, la professionalitat i la qualitat de la informació que ofereix Catalunya Ràdio i Catalunya Informació garanteixen la vocació de servei i certifiquen la pluralitat. I més enllà dels informatius, les veus que omplen Catalunya Ràdio han de continuar reflectint la diversitat del país en una etapa intensa i apassionant, també complexa.

5) Confluència. Per Catalunya Ràdio, les sinergies amb Televisió de Catalunya són una oportunitat històrica. Especialment pel context econòmic i de revolució del sector de la comunicació, però també perquè la televisió de Catalunya Ràdio és TV3 i perquè la ràdio de TV3 és Catalunya Ràdio, de tal manera que aprofitar-nos mútuament és un repte ineludible que ja estem fent realitat. Aquest mateix Sant Jordi es farà, per primer cop en la història de la Corporació, un programa conjunt entre Catalunya Ràdio i TV3, des de la plaça Catalunya. Al carrer, en una diada assenyalada com aquesta, la televisió i la ràdio públiques catalanes s’enamoraran.

6) Territori. Som la ràdio pública i nacional, som l’emissora que, des de sempre, millor ha cobert el territori, el país més enllà de les àrees metropolitanes i els centres de decisió i poder. Aquesta mobilitat permanent, la cura per la informació de proximitat i la presència amb bons professionals a les delegacions de les demarcacions, forma part de l’ADN de Catalunya Ràdio i ho ha de continuar formant malgrat les necessàries reestructuracions. Som l’emissora del territori, líder a Lleida i Tarragona, amb la millor cobertura informativa radiofònica del món local en el seu conjunt i la continuïtat de veus i marques identificables. Aquest és un valor que no podem perdre.

7) Entreteniment. El lideratge i la referència en informatius, la potència dels programes informatius de Catalunya Ràdio i la penetració de Catalunya Informació han de ser compatibles amb una millor oferta de l’entreteniment, amb una revolució en la manera de fer companyia als oients. Hi ha molt de terreny a córrer, i el nou equip directiu té una clara voluntat d’aprofundir-hi.

8) Talent intern. Aquest estiu, la graella serà una proposta formada íntegrament pel talent intern de Catalunya Ràdio. Va ser el primer compromís expressat en seu parlamentària, a la comissió de control a la CCMA en què vaig debutar com a director de Catalunya Ràdio. L’única excepció serà el matí del cap de setmana. La resta, tot seran veus, professionals i projectes de la gent de Catalunya Ràdio, de la seva plantilla. És un missatge en si mateix que, de retruc, ens permet ajustar el pressupost de l’estiu, motiu pel qual hem decidit prescindir d’alguns (més d’un) col·laborador extern que feia temps que presentava programes d’estiu. Veure-hi altres motius, més enllà de l’aposta pel talent intern, l’estalvi i la necessitat d’innovar i reformular formats, és intentar confondre.

9) Presència. Catalunya Ràdio ha de ser present en els grans esdeveniments, s’ha de tornar a implicar amb la gent del carrer i ha d’obrir les portes de l’emissora als seus oients. També ha d’explicar-se i reivindicar-se davant de les institucions, totes, i dels diferents agents socials, econòmics, culturals i polítics. Perquè Catalunya Ràdio és la seva ràdio, la de tots, i no només es tracta de saber-ho, sinó de viure-ho i de sentir-ho. De no perdre cap oportunitat per transmetre-ho.

10) Transparència. El control parlamentari i l’exposició permanent als mitjans i l’entorn digital, juntament amb el compromís de proximitat i de donar resposta en tot moment, van estretament lligats a la necessària transparència com a emissora pública, com a mitjà públic de comunicació, amb totes les responsabilitats que això comporta. Una ràdio pública propera, que s’explica i que es relaciona estretament amb la seva audiència i els actors del país és una ràdio que s’exigeix el màxim en tot moment, i això hem vingut a fer.